Renina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Rennina».
Estructura de la renina humana

La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també juga un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ayuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.

Bioquímica i fisiologia[modifica | modifica el codi]

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa[1]

Secreció[modifica | modifica el codi]

El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:

  1. Una disminució en la pressió sanguínia
  2. La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
  3. L'activitat del sistema nerviós simpàtic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al.. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.