Rentadora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rentadora d'ús domèstic amb càrrega frontal

La rentadora o llavadora o màquina de rentar o llavar és un aparell elèctric, que pot ser electrodomèstic o d'ús industrial.

Bàsicament, compta un tambor central amb orificis, que gira mentre s'hi introdueix aigua. La porta de les rentadores té un blocatge automàtic que impedeix que puguin ser obertes mentre estan en funcionament. Es compòn d'una resistència PTC que en rebre corrent elèctric s'escalfa i activa un bimetall, que és connectat al seu torn a dues terminals que tanquen un contacte elèctric i deixen circular el corrent cap a l'electrodomèstic, la qual cosa permet que aquest s'encengui.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera rentadora elèctrica va aparèixer el 1901 gràcies a Alva Fisher, qui va aplicar un motor a un tambor, i juntament amb sabons i aigua aconseguia netejar la roba còmodament.

La rentadora va començar una molt tímida popularització als Estats Units ja en els anys 20, encara que fins a finals dels anys 40 o principis dels anys 50 no va ser un article de masses. A l'Europa desenvolupada occidental, l'extensió de la rentadora es produeix, principalment, després de la Segona Guerra Mundial i ja a principis dels anys 60 es converteix en un aparell quotidià. Importants empreses industrials europees comencen a fabricar ingents quantitats de rentadores; d'altres, fins i tot converteixen les rentadores en la seva principal font de prestigi i ingressos (Kelvinator, Zanussi). A Espanya, les rentadores s'imposen al ritme de l'emergent classe mitjana durant els anys 60. En els 70's era ja un article generalitzat. A Europa Oriental la producció de rentadores va ser petita, i sovint es van adoptar fórmules comunitàries.

L'evolució, tant estètica com funcional de la rentadora, ha estat molt important, sobretot en els últims anys, amb l'aplicació de la microelectrònica. En l'aspecte estètic, els electrodomèstics panelables, molt generalitzats en els 80's, han donat pas ara a fórmules modernes, a dissenys corbs i estilitzats, i a múltiples varietats de color.

Tècnicament, i gràcies a la microelectrònica, alguns models actuals deixen la roba eixuta i neta. Fins i tot s'hi afegeixen controladors de temps, sensors que controlen la velocitat i la temperatura, algorismes de recol·locació de roba per a evitar excessives vibracions durant el centrifugat.

Tipus de màquines rentadores[modifica | modifica el codi]

Actualment, existeixen dos tipus principals de rentadores si les classifiquem pel lloc per on s'introdueix la roba: les de càrrega superior i les de càrrega frontal o de tulipa. Les rentadores de càrrega superior són comunes als Estats Units, Canadà, Oceania i molts països africans i asiàtics. Les de càrrega frontal són més pròpies d'Europa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]