Renzo Piano

Potsdamer Platz, Berlín

Renzo Piano (Gènova, 1937), és un arquitecte italià. Guanyador del Premi Pritzker i un dels arquitectes més prolífics del les últimes tres dècades. Va estudiar la il·luminació natural per mitjà del sostre en algunes fàbriques d'Olivetti i creà el pavelló de la Indústria italiana a Osaka (1970).

Obres representatives

• Centre Georges Pompidou (amb Richard Rogers).
• Aeroport Internacional de Kansai.
• Plànol urbà i edificis de la Potsdamer Platz, (Berlín).
• Futura seu del New York Times, actualment en construcció.
• Centre cultural canac Jean Marie Tjibaou, a Noumea (Nova Caledònia).
• Estadi San Nicola ,Bari (Itàlia)
• Maison Hermès, (Tòquio) (1998-2001)
• Museu Paul Klee (Berna) (1999)
• Torre del Pont de Londres (2000)
• Nou auditori de (Roma) (1994-2002)

Premis i reconeixements

• 1989: R.I.B.A. (Real Institut d'Arquitectes Britànics) Real Medalla d'Or d'Arquitectura
• 1990: Premi Kyoto
• 1994: Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO per a l'arquitectura
• 1995: Premi Erasmus per haver aportat a Europa una contribució excepcional en el món de la cultura.
• 1995: Praemium Imperiale, concedit per la Japan Art Association
• 1998: Guanyador del Premi Pritzker d'arquitectura.
• 2002: Medalla d'Or UIA (Unió Internacional d'Arquitectes)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renzo Piano