República Catalana
|
|||||
|
|||||
| Himne nacional: Els Segadors | |||||
 |
|||||
| Capital | Barcelona | ||||
| Idioma oficial | Català | ||||
| Forma de govern | República | ||||
| President | |||||
| • 1641 | Pau Claris | ||||
| • 1810 | Pierre Augereau | ||||
| • 1810 | Jacques MacDonald | ||||
| • 1873 | Baldomer Lostau | ||||
| • 1931 | Francesc Macià | ||||
| • 1934 | Lluís Companys i Jover | ||||
| Història | |||||
| • Establiment | 1641 | ||||
| • Dissolució | 1934 | ||||
La República Catalana és l'estat reclamat per l'independentisme català, tanmateix alguns dels seus sectors reclamen els Països Catalans. La República Catalana o la seva segregació ha estat proclamada, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII per Pau Claris l'any 1641; al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau[1]; al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Taula de continguts |
Conjuntures d'independència o de segregació d'Espanya o França[modifica]
- 1641: Pau Claris proclamà la república catalana el 17 de gener
- 1641-1652. El 23 de gener de 1641 Pau Claris proclama Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, posant el principat de Catalunya sota sobirania francesa. A la mort de Lluís XIII el 1643 ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652
- 1810-1812: Napoleó concedeix la independència a Catalunya sota tutela de França.[2]
- 1812-1814: Catalunya és annexionada a França per Napoleó.
- 1873: Es proclama l'Estat català dins de la República federal.
- 14-17 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana.
- 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat català dins de la República federal espanyola.
Segle XVII - Proclamació de Pau Claris[modifica]
Pau Claris proclamà la República Catalana el 17 de gener de 1641 sota la protecció de França.[3] Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa.[4] Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
La batalla de Montjuïc[modifica]
El 26 de gener de 1641 s'havia lliurat la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es veié forçat a retirar-se. Un mes més tard moria el President Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra pàtria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la pàtria.
La destitució del Comte-duc d'Olivares, la presència de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Però no era la pau total.
Encara que la Guerra dels Trenta Anys s'havia clos amb el Tractat de Westfàlia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d'Europa, continuava la guerra entre França i Espanya, en què Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és dividida en cedir Felip IV a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.
Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa[modifica]
El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicano-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per treballar conjuntament per establir la República federal Espanyola, deixant clar que defensaven la unitat d'Espanya.[5]
Per altra banda, el febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras i el mes de març tingué lloc la Proclamació de l'Estat Català del que Baldomer Lostau i Prats seria el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional.[6] Pocs mesos després, el juny del 1873, va haver de dimitir a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna en el seu propi partit provocada per la Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; aquesta crisi interna només va poder ser sufocada després de prometre la dissolució de l'exèrcit a Catalunya; dimitit Estanislau Figueras, va ser substituït per Pi i Margall, i va haver de fugir a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
Segle XX[modifica]
1931 - Proclamació de Macià[modifica]
Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), [7] no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment. El govern provisional de la República catalana era format per:
- President: Francesc Macià
- Conseller de Política: Ventura Gassol
- Conseller d'Instrucció: Rafael Campalans (USC)
- Conseller de defensa: Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
- Conseller d'Hisenda: Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
- Conseller d'Economia i Treball: Manuel Serra i Moret (USC)
- Conseller de Comunicacions: Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
- Conseller d'Obres Públiques: Salvador Vidal i Rosell (UGT)
1934 - Proclamació de Companys[modifica]
El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. L'esdeveniment s'emmarcava dins un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles en contra del govern republicà presidit per Lerroux, el qual pretenia incorporar nous ministres de la CEDA, força política que es considerava propera al feixisme i que, per tant, es temia que atemptaria en contra dels drets socials i de l'autonomia catalana. Companys va establir un govern provisional català, format per:
- President: Lluís Companys
- Governació: Josep Dencàs i Puigdollers (Estat Català)
- Justícia i Dret: Joan Lluhí i Vallescà
- Sanitat i obres públiques: Pere Mestres (ERC)
- Finances: Joan Comorera (USC)
- Treball: Martí Barrera i Maresta (ERC)
- Cultura: Ventura Gassol (ERC)
- Cap del Parlament: Joan Casanovas i Maristany
- Cap dels mossos d'esquadra: Enric Pérez i Farràs
- Comissari d'Ordre Públic: Frederic Escofet
L'intent va ser ràpidament avortat per l'executiu espanyol, el qual va encomanar al general català Batet la repressió de l'alçament, cosa que aconseguí professionalment sense gairebé vessament de sang (Fets del sis d'octubre).
Companys fou detingut i empresonat; el govern autònom, suspès, i tots els seus membres, empresonats.
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, va ser detingut amb la col·laboració de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).
Referències[modifica]
- ↑ «Baldomer Lostau i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Història de Catalunya, F. Xavier Hernàndez, Rafael Dalmau Editor 2006
- ↑ Florensa i Soler, Núria. «La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario». A: La declinación de la monarquía hispánica en el siglo XVII (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2004, p. 102. ISBN 8484272966.
- ↑ Elliott, John H. La revolta catalana, 1598-1640: Un estudi sobre la decadència d'Espanya. Universitat de València, 2011, p. 530. ISBN 8437086752.
- ↑ Almirall, Valentí: España tal com es
- ↑ Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741.
- ↑ Discurs de Macià Youtube.com
Bibliografia[modifica]
- http://www.geocities.com/versioantiga/guerra.html
- Gènesi del règim autònom, 1918-1932
- Text de la proclamació de Macià
- Proclamació de Macià, veu original
- (anglès) La successió entre estats Resolució de 29 d'agost de 2001, del Institut de Dret Internacional de Ginebra.
Vegeu també[modifica]
- Dret català
- Pau Claris
- Lluís XIV de França
- Tractat dels Pirineus
- Pacte de Tortosa
- Estanislau Figueras. Proclamació de l'Estat Català (1873)
- 14 d'abril: Macià contra Companys, pel·lícula que tracta sobre la proclamació de la República Catalana del 1931
