República Catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República Catalana
Estat Català
Flag of Catalonia.svg
Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg
Flag of the First Spanish Republic.svg
Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg
Flag of Spain (1931 - 1939).svg
1641

1810 - 1812

1873

1931

1934
Flag of Catalonia.svg
Flag of France.svg
Flag of the First Spanish Republic.svg
Flag of Spain (1931 - 1939).svg
Flag of Spain (1931 - 1939).svg
de}}}Catalunya de}}}Catalunya
Bandera Escut
Himne nacional: Els Segadors
Ubicació de Catalunya
Capital Barcelona
Idioma oficial Català
Forma de govern República
President
 • 1641 Pau Claris
 • 1810 Pierre Augereau
 • 1810 Jacques MacDonald
 • 1873 Baldomer Lostau
 • 1931 Francesc Macià
 • 1934 Lluís Companys i Jover
Història
 • Establiment 1641
 • Dissolució 1934
Moneda Croat, lliura, sou (1641), pesseta (1810-1812, 1873, 1931, 1934)

La República Catalana és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres l'estat constituït per Catalunya quan s'ha dotat dels mecanismes de decisió de la seva forma política de ser. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català.

La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641, al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau[1] i al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.

Conjuntures d'independència o de segregació d'Espanya o França[modifica | modifica el codi]

Segle XVII - Proclamació dels Braços Generals presidits per Pau Claris[modifica | modifica el codi]

Els Braços Generals, presidits per Pau Claris, proclamaren la República Catalana el 17 de gener de 1641 sota la protecció de França.[5] Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, els Braços Generals, presidits per Pau Claris, proclamaven Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa.[6] Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins al 1652.

La batalla de Montjuïc[modifica | modifica el codi]

"Europa recens descripta" de Willem Blaeu (c. 1641)

El 26 de gener de 1641 s'havia lliurat la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit de Felip III, el qual fou derrotat i es veié forçat a retirar-se. Un mes més tard moria el Diputat en Cap Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Diputació del General com un gran restaurador de la nostra pàtria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la pàtria.

La destitució del Comte-duc d'Olivares, la presència de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Però no era la pau total.

Encara que la Guerra dels Trenta Anys s'havia clos amb el Tractat de Westfàlia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d'Europa, continuava la guerra entre França i Espanya, en què Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip III signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és dividida en cedir Felip III a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.

Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa[modifica | modifica el codi]

El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per treballar conjuntament per establir la República federal Espanyola, deixant clar que defensaven la unitat d'Espanya.[7]

Per altra banda, el febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras i el mes de març tingué lloc la Proclamació de l'Estat Català del que Baldomer Lostau i Prats seria el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional.[8] Pocs mesos després, el juny del 1873, va haver de dimitir a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna en el seu propi partit provocada per la Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; aquesta crisi interna només va poder ser sufocada després de prometre la dissolució de l'exèrcit a Catalunya; dimitit Estanislau Figueras, va ser substituït per Pi i Margall, i va haver de fugir a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

1931 - Proclamació de Macià[modifica | modifica el codi]

Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril,[9] poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»),[10] no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment. El govern provisional de la República Catalana era format per:

1934 - Proclamació de Companys[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fets del sis d'octubre

El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. L'esdeveniment s'emmarcava dins un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles en contra del govern republicà presidit per Lerroux, el qual pretenia incorporar nous ministres de la CEDA, força política que es considerava propera al feixisme i que, per tant, es temia que atemptaria en contra dels drets socials i de l'autonomia catalana. Companys va establir un govern provisional català, format per:

L'intent va ser ràpidament avortat per l'executiu espanyol, el qual va encomanar al general català Batet la repressió de l'alçament, cosa que aconseguí professionalment sense gairebé vessament de sang (Fets del sis d'octubre).

Companys fou detingut i empresonat; el govern autònom, suspès, i tots els seus membres, empresonats.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, va ser detingut amb la col·laboració de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Baldomer Lostau i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Borrell II de Barcelona». enciclopèdia.cat. [Consulta: 04-09-2013].
  3. «Cas dels Catalans». enciclopèdia.cat. [Consulta: 03-01-2014].
  4. Història de Catalunya, F. Xavier Hernàndez, Rafael Dalmau Editor 2006
  5. Florensa i Soler, Núria. «La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario». A: La declinación de la monarquía hispánica en el siglo XVII (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2004, p. 102. ISBN 8484272966. 
  6. Elliott, John H. La revolta catalana, 1598-1640: Un estudi sobre la decadència d'Espanya. Universitat de València, 2011, p. 530. ISBN 8437086752. 
  7. Almirall, Valentí: España tal com es
  8. Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741. 
  9. Roglan, Joaquim. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939). Cossetània Edicions, 2006, p. 13. ISBN 8497912039. 
  10. Discurs de Macià Youtube.com

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]