República Cisalpina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Repubblica Cisalpina(en italià)

Estat de la Primera República Francesa

Flag of the Repubblica Transpadana.svg
Flag of Repubblica Cispadana.jpg
Flag of Piedmont.svg
Grisons-coat of arms.svg
17971802 Flag of the Italian Republic (1802).svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}
Nord de la Península Itàlica l'any 1803: els territoris de la República Transpadana i el ducat de Parma es van fusionar en la República Cisalpina
Capital Milà
Idioma oficial italià, francès
Forma de govern República
Directori francès
 • 1797-1798 Primer Directori
 • 1798 Segon Directori
 • 1798-1799 Tercer Directori
Període històric Guerres Napoleòniques
 • Establiment 1797
 • Tractat de Campo Formio 17 d'octubre de 1797
 • Ocupació austríaca 27 d'abril de 1799
 • Ocupació francesa 2 de juny de 1800
 • Creació de la República d'Itàlia 1802
Superfície
 • 1800 42,500 km2
Població
 • 1802 est. 3.240.000 hab 

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser un estat satèl·lit de la Primera República Francesa al nord de la Península Itàlica que va existir entre 1797 i 1802.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Després de la Batalla de Lodi, al maig de 1796, el general francès Napoleó Bonaparte va procedir a organitzar dos Estats a cada banda del riu Po: un al nord anomenat República Transpadana i un al sud anomenat República Cispadana. Aquests dos juntament amb la província de Novara es van fusionar en la República Cisalpina el 29 de juny de 1797, amb capital a la ciutat de Milà. El Sacre Imperi Romanogermànic reconegué aquest estat en el Tractat de Campo Formio l'octubre del mateix any, obtenint a canvi la resta de la República de Venècia.

Extensió i economia[modifica | modifica el codi]

La República Cisalpina constava d'aproximadament de l'antic Ducat de Milà, les parts occidentals de la República de Venècia (les situades a l'oest del riu Adige), el Ducat de Mòdena, les Legacions papals (Ferrara i Bolonya) i la província piemontesa de Novara.

La capital es va situar a la ciutat de Milà, que comptava amb uns 1.240.000 habitants vers el 1764. El país va ser pròsper a pesar del pillatge patit al llarg dels anys a conseqüència de les diverses guerres patides així com pels intents d'ocupació per part del Sacre Imperi Romanogermànic. La seva economia es basava en l'agricultura cerealística i al bestiar boví, a més d'una petita indústria de la seda.

Relacions amb Suïssa[modifica | modifica el codi]

El nou govern va tenir com a objectiu unir a totes les terres nord-italianes en un sol estat, cosa que va comportar una tensa relació amb la Confederació Suïssa, que incloïa diverses zones de parla italiana al sud dels Alps.

El 10 d'octubre de 1797 els francesos van donar suport a una revolta originada a la vall de Valtellina, la qual va acabar sent engolida per la República Cisalpina, així com Campione el mateix any. Els francesos intentaren ocupar Lugano, però fallaren en l'intent.

Forma institucional[modifica | modifica el codi]

Les institucions de la nova república foren molt similars a les de la Primera República Francesa. El territori fou dividit en departaments, que escolliren els jutges de pau, els magistrats i els electors. Així mateix s'ecolliren dos consells: el Seniori ("Ancians") i els Giuniori ("Joves"). El primer estava integrat per quaranta a seixanta membres, i era l'encarregat d'aprovar les lleis i les modificacions de la Constitució. El segon, format entre vuitanta i cent vint membres, era l'encarregat de proposar les lleis. Ambdós van discutir els consells dels tractats, l'elecció d'un Directori i la determinació de tributs. El cos legislatiu va incloure homes com Pietro Verri, Giuseppe Parini i el científic Alessandro Volta.

El Directori va incloure cinc ministres i representà el poder executiu, destacants els dirigents polítics locals Gian Galeazzo Serbelloni (primer president) i Francesco Melzi d'Erzil. L'autoritat suprema, no obstant això, va ser cel comandant de les tropes franceses.

La República també va aprovar el calendari republicà francès, i el 7 de juliol de 1797 va promulgar-se una nova constitució inspirada en el model republicà francès.

El tractat d'Aliança[modifica | modifica el codi]

Formalment la República Cisalpina va ser un Estat independent aliat amb França, però el tractat d'aliança va declarar la subalternitat eficaç de la nova república al seu aliat. Així, França va exercir el control de la policia local i va deixar a un exèrcit compost per 25.000 soldats, els sous dels quals eren abonats per la pròpia República. Així mateix el tractat establí la formació d'un exèrcit cisalpí de 35.000 homes, preparat per prendre part en les campanyes franceses.

El 4 de març de 1798 el tractat fou proposat per la seva signatura, si bé els membres del consell de govern de la República no hi estaren d'acord. Tot i les amenaces del general Louis Alexandre Berthier d'establir un govern militar el Consell "Seniori" no acceptà les condicions, al·legant que no tenien capacitat econòmica per poder afrontar les condicions del tractat. El general Guillaume Marie Anne Brune, després de realitzar alguns canvis en els dos consells de govern, aconseguí la signatura del tractat el 8 de juny del mateix any.

L'11 de maig de 1798 la República Cisalpina adoptà la bandera tricolor com a pròpia.

La segona República[modifica | modifica el codi]

Consulta de la Republica Cisalpina al rebre el Primer Cònsol. 26 de gener de 1802. Pintura de Nicolas-André Monsiau (1806-1808).

La República va ser dissolta després de les derrotes de França contra la Segona Coalició a l'agost de 1799, sent ocupada per les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1800 aquestes tropes abandonaren la zona després de la victòria de Napoleó Bonaparte en la Batalla de Marengo, sent restaurada novament la República mitjançant la signatura del Tractat de Lunéville el 9 de febrer de 1801.[1] Per aquest tractat el territori de la República es va estendre a les terres austríaques del Vèneto i en algunes legacions papals de l'actual regió de Marques.

El 24 de gener de 1802 la República Cisalpina va canviar el seu nom pel de República d'Itàlia, moment en el qual Napoleó fou escollit president de la mateixa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Péronnet, Michel. (en castellà). Ediciones AKAL, 1991, p. 242. ISBN 847600513X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Cisalpina

Coord.: 45° 28′ 00″ N, 9° 10′ 00″ E / 45.46666667,9.16666667