República Partenopea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Repubblica Partenopea (Italià)
República Partenopea

Estat client de la Primera República Francesa

Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg
1799 Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg

de}}} República Partenopea

Bandera

Ubicació de República Partenopea
Capital Nàpols
Idioma oficial Italià
Forma de govern República
Història
 • Invasió francesa 1799
 • Invasió anglo-siciliana 1799

La República Partenopea o República Napolitana (en italià Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la Península Itàlica ajudada per moviments jacobins locals.

Esdeveniments prèvis[modifica | modifica el codi]

Davant l'esclat de la Revolució Francesa el rei Ferran IV la seva consort María Carolina van adoptar una posició ambigua, amb la qual cosa deixaven obetra la possibilitat de certes reformes moderades. Però amb la radicalització de la revolució i l'execució de Lluís XVI la situació canvià, i el Regne de Nàpols entrà a la Primera Coalició contra la República Francesa el 1793. S'instaurà una forta repressió contra els partidaris de les reformes i els republicans, però això no impedí que aquesta ideologia anès guanyant terreny entre les classes mitjanes (paradoxalment, les classes baixes, anomendes lazzaroni, eren majoritàriament partidàries de la dinastia borbó).

El 1796 la República Francesa (ara controlada pel directori termidorià) i el Regne de Nàpols signaren la pau, però la reina María Carolina pressionà al seu marit per entrar en guerra de nou, fet que succeï el 1798. Així doncs, les tropes napolitanes entraren a Roma, evacuada pels francesos i restauraren l'autoriat papal. A pesar de l'ajuda britànica capitanejada per l'almirall Nelson, després de l'arribada de l'exèrcit d'Itàlia francès a la península la caiguda dels diferents regnes que la conformaven era qüestió de temps, inclòs Nàpols. Amb l'entrada de les tropes franceses comandades per Jean Étienne Championnet a la capital i la fugida de la familia reial a Palerm (Sicília) es proclamà la República Partenopea el 23 de gener de 1799.

La República[modifica | modifica el codi]

Poc després de la proclamació de la república, la nova classe política dirigent es trobà amb serioses dificultats econòmiques, amb la impossiblitat de democratitzar les àmplies zones rurals existents i amb problemes per formar un autèntic exèrcit. Realment l'estat només es podia mantenir gràcies a l'ocupació francesa.

Mentre tot això succeïa a la jove república, a Sicília la cort organitzava el contraatac. Enviaren al cardenal Fabrizio Ruffo, un ric i influent personatge, a Calàbria per reorganitzar les forces lleials a la monarquia i incitar a la contrarrevolució. L'èxit és espectacular, i amb l'Esercito Cristiano della Santa Fede (en català: Exèrcit Cristià de la Santa Fe) començà l'avenç cap a la capital.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]