República Socialista Soviètica d'Estònia
|
|||||
|
|||||
| Lema nacional: Kõigi maade proletaarlased, ühinege! (Treballadors del món, uniu-vos!) | |||||
 |
|||||
| Capital | Tallinn | ||||
| Idioma oficial | De facto, estonià i rus. | ||||
| Forma de govern | República | ||||
| Cap del Consell Suprem | Arnold Rüütel | ||||
| Història | |||||
| • Establiment | 21 de juliol de 1940 | ||||
| • Incorporació a la URSS | 6 d'agost de 1940 | ||||
| • Dissolució | 20 d'agost de 1991 | ||||
| Superfície | |||||
| • 1989 | 45.226 km2 | ||||
| Població | |||||
| • 1989 est. | 1.565.662 | ||||
| Densitat | 34,6 h/km² | ||||
| Moneda | Ruble soviètic (rubla) | ||||
| 13a de l'antiga Unió Soviètica per superfície i 15a per població | |||||
La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica. La URSS va ocupar el país el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el país fins el 1944, any en què Estònia va tornar a mans de la Unió.
La RSS d'Estònia era una república constitutiva de la URSS, no obstant això, la seva economia era més forta que la d'altres repúbliques soviètiques. Actualment Estònia segueix sent la més rica de les ex-repúbliques de la URSS. També era una de les repúbliques més petites de la Unió i a la vegada més petita que molts dels estats d'Europa. A més de la superfície continental, Estònia té més de 1500 illes.
Aproximadament el 65% de la població era d'ètnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria russa prou gran (28%). Altres ètnies estadísticament significatives incloïen ucraïnesos (2,5%), bielorussos (± 2%) i finlandesos (±1,5%).
La RSS d'Estònia es va convertir en la República d'Estònia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una república soviètica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estònia va declarar la seva independència.
[modifica] Himne
Jää kestma, Kalevite kange rahvas,
ja seisa kaljuna, me kodumaa!
Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,
end läbi sajanditest murdsid sa
ja tõusid õitsvaks sotsialismimaaks,
et päikene su päevadesse paista saaks.
Nüüd huuga, tehas, vili, nurmel vooga,
sirp, lõika, alasile, haamer, löö!
Nõukogu elu, tuksu võimsa hooga,
too õnne rahvale, me tubli töö!
Me Liidu rahvaste ja riike seas
sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!
Sa kõrgel leninlikku lippu kannad
ja julgelt kommunismi rada käid.
Partei me sammudele suuna annab
ja võidult võitudele viib ta meid.
Ta kindlal juhtimisel kasva sa
ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!
|
|||||||||||||||||||
_transparent_background.png)
  |
Açò és un esborrany sobre la Unió Soviètica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
