República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan
|
|||||
|
|||||
| Lema nacional: Бутун дунё пролетарлари, бирлашингиз! (Treballadors del món, uniu-vos!) | |||||
 |
|||||
| Capital | Samarcanda (1924-1930)< Taixkent (1930-1991) |
||||
| Idioma oficial | De facto, uzbek i rus. | ||||
| Forma de govern | República | ||||
| Cap del Consell Suprem | Islam Karimov | ||||
| Història | |||||
| • Establiment | 27 d'octubre de 1924 | ||||
| • Incorporació a la URSS | 13 de maig de 1925 | ||||
| • Dissolució | 26 de desembre de 1991 | ||||
| Superfície | |||||
| • 1924 | 447.400 km2 | ||||
| Població | |||||
| • 1924 est. | 19.906.000 | ||||
| Densitat | 44,5 h/km² | ||||
| Moneda | Ruble soviètic | ||||
| Membre de: URSS | |||||
| 5a de l'antiga Unió Soviètica per superfície i 3a per població. | |||||
La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica. Es va fundar el 27 d'octubre de 1924 a l'actual Uzbekistan. L'1 de setembre de 1991 es va canviar el nom a República de l'Uzbekistan i va obtenir la independència el 26 de desembre del mateix any.
Taula de continguts |
[modifica] Història
En 1924, es redefiniren les fronteres internes de l'Àsia Central atenent a criteris ètnics, determinats per Iósif Stalin, Comissari del Poble per a les Nacionalitats del govern de Lenin. El 27 d'octubre d'eixe any es crea la RSS d'Uzbekistan de la unió de la República Popular Soviètica de Bujara, la República Popular Khorezmia i part de la RSSA del Turkestan convertint-se en república de la URSS.
Fins a 1929 la RSS d'Uzbekistan incloïa a la RSSA Tayika, any que aquesta es separà, adquirint igual rang dins de la URSS. En 1930, la capital és traslladada de la ciutat de Samarcanda a Taixkent, i en 1936, s'incorpora la RSSA Karakalpaka que fins a llavors pertanyia a la RSS de Kazajistan.
El 1 de setembre de 1991 la RSS d'Uzbekistan canvià el seu nom pel de República d'Uzbekistan, romanent dins de la Unió Soviètica fins a el 26 de desembre d'eixe mateix any, quan es proclamà independent.
[modifica] Demografia
Durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats soviètiques reubicaren nombroses indústries a la RSS d'Uzbekistan des de les vulnerables localitzacions en les regions occidentals de la URSS, per a evitar que caigueren en poder dels nazis. Un gran nombre de russos, ucraïnesos i altres nacionalitats acompanyaren a les fàbriques canviant la demografia d'Uzbekistan. S'apregonaren aquests canvis amb les deportacions de grups ètnics sencers sospitosos de col·laborar amb les potències de l'Eix. Açò inclogué a un gran nombre de coreans, tàrtars de Crimea, i Txetxens.
[modifica] Economia
A principis de la dècada dels anys 60 s'iniciaren les obres per a, abastint-se del riu Amu-Darya, possibilitar la irrigació de grans extensions de terrenys de cultiu que es van dedicar majorment a la producció de cotó, convertint a la Unió Soviètica en el major productor mundial de cotó, però també provocà la disminució dràstica del flux d'aigua al Mar d'Aral, el que es traduí en un desastre ecològic.
[modifica] Divisió política
La RSS d'Uzbekistan estava dividida en 11 óblast (províncies) i una república autònoma, com es mostra en la taula següent (dades del 1 de gener de 1976, font: Gran Enciclopèdia Soviètica).
| Nom | Superfície (milers de km²) |
Població (milers de hab.) |
Capital |
|---|---|---|---|
| RSA de Karakalpakia | 165,6 | 825 | Nukus |
| Província d'Andijan | 4,2 | 1.259 | Andijan |
| Província de Bukharà | 143,2 | 1.149 | Bukharà |
| Província de Dzhizak | 20,3 | 426 | Dzhizak |
| Província de Kashkadarin | 28,4 | 972 | Karshi |
| Província de Namangán | 7,9 | 1.024 | Namangán |
| Província de Samarkanda | 24,5 | 1.610 | Samarkanda |
| Provincia de Surjandarín | 20,8 | 801 | Termez |
| Província de Syrdarín | 5,3 | 416 | Gulistán |
| Provincia de Taskent | 15,6 | 3.338 | Taixkent |
| Província de Fergana | 7,1 | 1.593 | Fergana |
| Província de Jorezm | 4,5 | 666 | Urgench |
[modifica] Vegeu també
|
|||||||||||||||||||
_transparent_background.png)
