República Transpadana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Repubblica Transpadana(en italià)

Estat de la Primera República Francesa

Flag of Most Serene Republic of Venice.svg
Flag of the Duchy of Milan (1450).svg
Flag of the Habsburg Monarchy.svg
Blank.png
17961797 Flag of the Repubblica Cisalpina.svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}
Nord de la península Itàlica l'any 1796: els ducats de Milà i Màntua, el bisbat de Trento i els territoris occidentals de la República de Venècia es van fusionar en la República Transpadana
Capital Milà
Idioma oficial italià, francès
Forma de govern República
Període històric Guerres napoleòniques
 • Establiment 1796
 • Dissolució 1797
 • Tractat de Campo Formio 17 d'octubre de 1797

La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica. Va existir entre 1796 i 1797, quan va desaparèixer per a fusionar-se amb la República Cispadana i donar origen a la República Cisalpina.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra de la Primera Coalició, al març de 1796, Napoleó Bonaparte va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià, on els francesos duien des de 1792 lluitant contra tropes romanogermàniques i piemonteses de la Primera Coalició. En una reeixida sèrie de campanyes llampec, Napoléo va derrotar i envair el Piemont a l'abril i posteriorment va vèncer a les tropes austríaques conquistant al llarg de 1796 tot el nord d'Itàlia.

Els francesos es van presentar davant els italians del nord en general, i entre els llombards en particular, com els alliberadors de la seva terra enfront del domini feudal austríac. La política exterior de la República Francesa de l'època incloïa l'extensió dels principis revolucionaris francesos a l'exterior ajudant als països veïns que constituïssin repúbliques seguint el model francès. No obstant això aquestes repúbliques germanes rares vegades no estaven sotmeses als interessos particulars de França i van acabar convertint-se en mers estats satèl·lit.

Després de la Batalla de Lodi el 10 de maig de 1796 Bonaparte havia decretat ja el final del domini feudal a la Llombardia. A mesura que els francesos van anar dominant militarment el Ducat de Milà, que havia estat sota domini austríac des de 1706, es van anar formant en les diferents ciutats llombardes alliberades juntes locals revolucionàries i pro-franceses. Aquestes juntes van anar cristal·litzant i estrenyent els seus llaços fins a formar a la tardor de 1796 un embrió d'estat que s'estenia en el territori de l'antic Ducat de Milà; el Ducat de Màntua; el bisbat de Trento; les ciutats de Bolonya i Ferrara, fins aquells moments sota el domini dels Estats Pontificis; i les ciutats de Mòdena i Reggio, sota domini de la República de Venècia. Napoleó va encoratjar aquest procés, ja que necessitava del suport local, tant en tropes com en suport logístic, per a poder vèncer als aliats a Itàlia.

Proclamació[modifica | modifica el codi]

La proclamació de la República Transpadana en el territori que anteriorment havia format el Ducat de Milà es va produir el 15 de novembre de 1796. La república va tenir una existència efímera, va desaparèixer el 29 de juny de 1797 al fusionar-se amb la veïna República Cispadana, per a donar naixement a la República Cisalpina.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

El nom de la República fa esment al riu Po (en llatí: Padus). La República Transpadana seria per tant, la república que està situada a l'altre costat del Po. Curiosament, el Po era el riu que marcava la frontera sud de la república, pel que la denominació de "Transpadània" es prenia des d'un punt de vista italià peninsular i no francès. En cas que el nom hagués estat posat des del punt de vista francès, s'hagués denominat República Cispadana, ja que per als francesos, el Ducat de Milà era el territori a aquest costat del Po. La utilització del terme transpadà recorda en certa manera a la província romana de la Gàl·lia Transpadana i també incideix en una certa forma en una volta a un poder polític unitari italià, que havia desaparegut de la història italiana durant segles.

Origen de la bandera[modifica | modifica el codi]

L'origen dels colors de la bandera italiana es troba en les tropes transpadanes. El 19 d'agost de 1796 les milícies de les ciutats de la Llombardia van formar una Guàrdia Nacional que va començar a utilitzar els colors verd, blanc i vermell en els seus uniformes. Per simples motius pràctics aquests tres colors es van aprofitar també per als estendards militars.

Les primeres banderes amb la tricolor italiana van aparèixer el 9 d'octubre de 1796, i dos dies més tard Napoleó Bonaparte va declarar aquests tres colors (verd, blanc i vermell) els colors nacionals d'Itàlia. La bandera tricolor va ser la bandera de la Transpadània i de la seva successora la República Cisalpina i dels restants estats italians que els van succeir.

La creació de les repúbliques Cispadana i Transpadana a la fi del segle XVIII poden considerar-se com un dels primeres fites en el procés d'unificació italiana. Com a paradoxa de la història el terme "Padània" està lligat en l'actualitat al moviment polític que promulga la secessió del nord d'Itàlia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Transpadana Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 45° 28′ 01″ N, 9° 10′ 12″ E / 45.467°N,9.17°E / 45.467; 9.17