República de Creta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Κρητική Πολιτεία
República de Creta

Estat autònom sota sobirania de l'Imperi Otomà
(Imperi Otomà)

Bandera
1898 – 1913 Bandera
de}}}Creta de}}}Creta
Bandera Escut
Ubicació de Creta
Capital Khanià
35° 31′ N, 24° 1′ E / 35.517°N,24.017°E / 35.517; 24.017Coord.: 35° 31′ N, 24° 1′ E / 35.517°N,24.017°E / 35.517; 24.017
Idioma oficial grec, turc
Religió Greek Orthodox, Sunni Islam
Forma de govern Estat constitutional binacional amb un Alt Comissionat
Alt Comissionat
 • 1898-1906 príncep Jordi de Grècia
 • 1906-1913 Aléxandros Zaïmis
 • Unió amb el Regne de Grècia proclamada unilateralment 24 de setembre 1908
 • Tractat de Londres (1913) 30 de maig 1913
 • Acte oficial d'unió al regne de Grècia 1913
Superfície
 • 1907 8.336 km2
Població
 • 1907 est. 310.000 

La República de Creta (grec Κρητική Πολιτεία) va ser establerta el 1898, després de la intervenció de les grans potències a l'illa de Creta, i va durar fins al 1913, amb la incorporació definitiva de Creta a Grècia. El 1897 una insurrecció a Creta va portar a l'Imperi Otomà a declarar la guerra a Grècia, que va portar el Regne Unit, França, Itàlia i Rússia a intervenir amb l'argument que l'Imperi Otomà no podia mantenir el control de l'illa.

Història[modifica | modifica el codi]

Establiment de l'Estat de Creta[modifica | modifica el codi]

El març de 1897, les grans potències, va decidir restaurar l'ordre tot governant illa temporalment a través d'un comitè de quatre almiralls que va romandre en el càrrec fins a l'arribada del príncep Jordi de Grècia com a primer Alt Comissionat (grec Αρμοστής) d'una Creta autònoma, que es va separar efectivament de l'Imperi Otomà, el 9 de desembre de 1898. Les forces turques van ser expulsades el 1898, i es va fundar una República de Creta autònoma, sota sobirania otomana, defensada per una força militar internacional, i amb l'Alt Comissionat proporcionat per Grècia.

Agitació interna: la revolta de Thérisso[modifica | modifica el codi]

El Consell Executiu de Creta 1898. Venizelos és el segon de l'esquerra.
Article principal: revolta de Thérisso

El 13 de desembre 1898, el príncep Jordi de Grècia va arribar com a Alt Comissionat per a tres anys de mandat. El 27 d'abril 1899 es va crear un Comitè Executiu, en el qual un jove advocat de Khanià, Eleftherios Venizelos, va participar en qualitat de Ministre de Justícia. El 1900, Venizelos i el Príncep havien tingut diferències sobre les polítiques nacionals, així com la qüestió de l'Enosis, la unió amb Grècia.

Venizelos va dimitir a principis de 1901, i durant els pròxims tres anys, ell i els seus partidaris van lliurar una dura lluita política amb la facció del príncep, que va portar a un estancament polític i administratiu de l'illa. Finalment, el març de 1905, Venizelos i els seus partidaris es van reunir al poble de Thérisso, prop de Khanià, i van constituir una "assemblea revolucionària", van exigir reformes polítiques i van declarar la "unió política de Creta amb Grècia com únic estat constitucional lliure" en un manifest lliurat als cònsols de les grans potències. La gendarmeria de Creta es va mantenir lleial al príncep, però molts membres es va unir a la revolta, i malgrat la declaració de la llei marcial el 18 de juliol, les seves forces militars no van fer cap moviment contra els rebels.

El 15 d'agost, l'Assemblea de Creta va votar a favor de les propostes de Venizelos, i les grans potències van acordar un acord pel qual el príncep Jordi renunciaria i es crearia una nova constitució. A les eleccions de 1906 els partits pro-Príncep van tenir 38.127 vots, mentre que els partits pro-Venizelos van tenir 33.279 vots. El setembre de 1906 el príncep Jordi va deixar l'illa i va ser substituït per l'ex-primer ministre grec Aléxandros Zaïmis. Llavors, l'organització de la Gendarmeria va ser cedida a oficials grecs, i es va iniciar la retirada de les tropes estrangeres de Creta que va quedar de facto sota control grec.

La unió amb Grècia[modifica | modifica el codi]

El 1908, aprofitant l'agitació interna a Turquia, així com l'absència de Zaïmis, lluny de l'illa, els diputats de Creta van declarar la unió amb Grècia, però aquest acte no va ser reconegut internacionalment fins al 1913, després de les guerres balcàniques.

Pel Tractat de Londres (1913), el soldà Mehmet V va renunciar al seu dret formal sobre l'illa. El desembre, la bandera grega es va hissar a la fortalesa Firkas de Khanià, amb l'assistència d'Eleftherios Venizelos i el rei Constantí I de Grècia, i Creta es va unir al Regne de Grècia.

La minoria musulmana de Creta va romandre a l'illa, però posteriorment va ser expulsada a Turquia el 1923 en el marc de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia basat en criteris de religió, acordat al Tractat de Lausana entre Turquia i Grècia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]