República de Palau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Palau
Beluu er a Belau
パラオ共和国
Bandera Escut
Lema nacionalEl final de l'Arc de Sant Martí
HimneBelau loba klisiich er a kelulul
Capital Ngerulmud
7° 20′ 59″ N, 134° 30′ 35″ E / 7.34972°N,134.50972°E / 7.34972; 134.50972Coord.: 7° 20′ 59″ N, 134° 30′ 35″ E / 7.34972°N,134.50972°E / 7.34972; 134.50972
Major ciutat Koror
Idiomes oficials anglès i palauès[nb 1]
Gentilici Palauà, palauana
Govern república parlamentària
  President
Vicepresident
Tommy Remengesau
Antonio Bells
Independència
 
dels EUA l'1 d'octubre de 1994 
Superfície
 -  Total 458 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 20.879  (217è)[nb 2]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 44,3 /km2 (126è)
Moneda Dòlar dels EUA (USD)
Fus horari (UTC+9)
Domini internet .pw 
Codi telefònic 680
  1. A més, són oficials el sonsorol a Sonsorol, l'hatohobei a Hatohobei i l'anguar i el japonès a Anguar.
  2. Dades del World Factbook

Palau (Belau en palauès) és un estat pluri-insular de Micronèsia, a l'Oceà Pacífic, situat uns 500 km a l'est de Filipines. Està consituït per un arxipèlag de 26 illes i 300 illots.

Història[modifica | modifica el codi]

Palau, pintura a un llibre del 1908.

Els primers habitants de Palau provenien probablement d'Indonèsia, Austràlia i Polinèsia, els quals van poblar les illes a partir del 1000 aC, aproximadament. El primer explorador europeu en albirar les illes fou l'espanyol Ruy López de Villalobos el 1543, annexionant-les a l'Imperi Espanyol. Després de la conquesta de les Filipines el 1565 les Palau van passar a integrar el territori de la Capitania General de les Filipines, creada el 1574, dependent del Virregnat de Nova Espanya, però l'evangelització de l'arxipèlag no va començar fins al 1710, a càrrec del missioner Padilla. No obstant això, els intents europeus per establir-se o comerciar amb les illes no van començar fins al segle XVIII, pels britànics. Espanya va colonitzar les illes fins a finals del segle XIX, fins que les va vendre a Alemanya el 1899 juntament amb la resta de les Carolines per 25 milions de marcs alemanys segons el tractat hispanoalemany[1] després de la derrota en la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898.

Japó va capturar les illes en començar la Primera Guerra Mundial, el 1914, i va aconseguir un mandat sobre elles després de la signatura del Tractat de Versalles de 1919 que es va estendre fins a la Segona Guerra Mundial. El 20 de setembre de 1944 les tropes nord-americanes envaïren el territori. Durant la tardor de 1944 les illes van ser testimonis de la Batalla de Peleliu entre les forces de l'Imperi del Japó i els Estats Units. La victòria estatunidenca va posar fi al mandat japonès sobre l'arxipèlag. Des de 1947, Palau i les Carolines van ser posades sota tutela de l'ONU que, a la vegada, van confiar la seva administració als Estats Units com a part del Territori de Fideïcomís de les Illes del Pacífic, on s'integrà el 1951.

Els palauans van votar el 1979 per no unir-se als Estats Federats de Micronèsia i van triar la independència el 1981, tenint com a primer president a Haruo Remeliik. Aquell mateix any es va aprovar la primera constitució. El 1986 els governs de Palau i els Estats Units acordaren els termes per a una Lliure Associació. No obstant això, el tractat no se signà, ja que la Constitució de Palau prohibeix la presència de vaixells nuclears a les illes, i Estats Units no accepta aquesta clàusula.

Política[modifica | modifica el codi]

El país té un govern constitucional, en associació lliure amb els Estats Units, a través del Tractat de Lliure Associació. Aquest tractat va entrar en rigor l'1 d'octubre de 1994, i implica l'ajuda financera dels Estats Units per períodes de 15 anys, a canvi de certs drets de defensa.

El president de Palau, que és Cap d'Estat i Cap de Govern, és triat pels palauans cada quatre anys. El govern que encapçala consisteix en un parlament bicameral, anomenat Olbiil Era Kelulau. Els membres d'ambdues càmeres són triats pel poble; 16 són part del Senat, i 18 de la Càmera de Delegats. Existeix un Consell de Caps que actua com a cos assessor presidencial. Posseeix un sistema judicial fonamentada en una Cort Suprema. Des del 2009 el president és Johnson Toribiong.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Palau (en anglès)

Comprèn un conjunt d'illes d'origen volcànic i coral·lí, com Babelthuap (la més gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i altres.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Palau està dividit en setze províncies administratives (estats):

Demografia[modifica | modifica el codi]

La majoria de la població és palauana, indígenes micronèsics; pel que fa ala religions, són majoritàriament cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Palau

Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els EUA i el Japó.

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Les Illes Rock estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jover Zamora, José María. España en la política internacional: siglos XVIII-XX (en castellà). Marcial Pons Historia, 1999, p. 170. ISBN 849537904X. 


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna