República de Palau

Republic of Palau Beluu er a Belau パラオ共和国
Bandera Escut
Lema nacional: El final de l'Arc de Sant Martí
Himne: Belau loba klisiich er a kelulul
Capital		Melekeok 7° 20′ 59″ N, 134° 30′ 35″ E
Major ciutat		Koror
Idiomes oficials		anglès i palauès
Gentilici		Palauà, palauana
Govern		república parlamentària
	President Vicepresident	Tommy Remengesau Antonio Bells
Independència
		dels EUA l'1 d'octubre de 1994
Superfície
-	Total	458 km2
-	Aigua (%)	Negligible
Població
-	Est. jul. 2010	20.879  (217è)
-	Cens —	—
-	Densitat	44,3 /km2 (126è)
Moneda		Dòlar dels EUA (USD)
Fus horari		(UTC+9)
Domini internet		.pw
Codi telefònic		680

Palau (Belau en palauès) és un estat pluri-insular de Micronèsia, a l'Oceà Pacífic, situat uns 500 km a l'est de Filipines. Està consituït per un arxipèlag de 26 illes i 300 illots.

Història

Palau, pintura a un llibre del 1908.

Els primers habitants de Palau provenien probablement d'Indonèsia, Austràlia i Polinèsia, els quals van poblar les illes a partir del 1000 aC, aproximadament. El primer explorador europeu en albirar les illes fou l'espanyol Ruy López de Villalobos el 1543, annexionant-les a l'Imperi Espanyol. Després de la conquesta de les Filipines el 1565 les Palau van passar a integrar el territori de la Capitania General de les Filipines, creada el 1574, dependent del Virregnat de Nova Espanya, però l'evangelització de l'arxipèlag no va començar fins el 1710, a càrrec del missioner Padilla. No obstant això, els intents europeus per establir-se o comerciar amb les illes no van començar fins el segle XVIII, pels britànics. Espanya va colonitzar les illes fins a finals del segle XIX, fins que les va vendre a Alemanya el 1899 juntament amb la resta de les Carolines, després de la derrota en la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898.

Japó va capturar les illes en començar la Primera Guerra Mundial, el 1914, i va aconseguir un mandat sobre elles després de la signatura del Tractat de Versalles de 1919 que es va estendre fins a la Segona Guerra Mundial. El 20 de setembre de 1944 les tropes nord-americanes envaïren el territori. Durant la tardor de 1944 les illes van ser testimonis de la Batalla de Peleliu entre les forces de l'Imperi del Japó i els Estats Units. La victòria estatunidenca va posar fi al mandat japonès sobre l'arxipèlag. Des de 1947, Palau i les Carolines van ser posades sota tutela de l'ONU que, a la vegada, van confiar la seva administració als Estats Units com a part del Territori de Fideïcomís de les Illes del Pacífic, on s'integrà el 1951.

Els palauans van votar el 1979 per no unir-se als Estats Federats de Micronèsia i van triar la independència el 1981, tenint com a primer president a Haruo Remeliik. Aquell mateix any es va aprovar la primera constitució. El 1986 els governs de Palau i els Estats Units acordaren els termes per a una Lliure Associació. No obstant això, el tractat no se signà, ja que la Constitució de Palau prohibeix la presència de vaixells nuclears a les illes, i Estats Units no accepta aquesta clàusula.

Política

El país té un govern constitucional, en associació lliure amb els Estats Units, a través del Tractat de Lliure Associació. Aquest tractat va entrar en rigor l'1 d'octubre de 1994, i implica l'ajuda financera dels Estats Units per períodes de 15 anys, a canvi de certs drets de defensa.

El president de Palau, que és Cap d'Estat i Cap de Govern, és triat pels palauans cada quatre anys. El govern que encapçala consisteix en un parlament bicameral, anomenat Olbiil Era Kelulau. Els membres d'ambdues càmeres són triats pel poble; 16 són part del Senat, i 18 de la Càmera de Delegats. Existeix un Consell de Caps que actua com a cos assessor presidencial. Posseeix un sistema judicial fonamentada en una Cort Suprema. Des del 2009 el president és Johnson Toribiong.

Geografia

Mapa de Palau (en anglès)

Comprèn un conjunt d'illes d'origen volcànic i coral·lí, com Babelthuap (la més gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i altres.

Subdivisió administrativa

Palau està dividit en setze províncies administratives (estats):

• Aimeliik
• Airai
• Angaur
• Hatobohei
• Kayangel
• Koror
• Melekeok
• Ngaraard
• Ngarchelong
• Ngardmau
• Ngatpang
• Ngchesar
• Ngeremlengui
• Ngiwal
• Peleliu
• Sonsoral

Demografia

La majoria de la població és palauana, indígenes micronèsics; pel que fa ala religions, són majoritàriament cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes.

Economia

Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els EUA i el Japó.