La República de Zululand fou un presumpte estat o govern zulu protegit pels bòers i rival del regne zulu, el qual hauria suposadament existit entre 1884 i 1887.
Dinuzulu, successor de Cetiwayo el 1884, va demanar ajut als britànics contra el seu rival pel tron Usibhephu. Com que no la va obtenir va reclutar mercenaris principàlment bòers però també britànics i portuguesos. Amb aquest suport va poder derrotar el seu contrincant a la batalla de la muntanya del Fantasma (Ghost Mountain) o batalla de Etshaneni, al nord del riu Mkhuze (5 de juny de 1884); el cap zulu no va poder pagar en diners als mercenaris i els va haver de cedir extensos territoris, amb els que es va formar l'anomenada Nova República de Sud-àfrica. Els bòers reclamaven la meitat del país zulu (Zululàndia) incloent la badia de Santa Llucia (Saint Lucia Bay) que els donava acces al mar. Finalment un arbitratge va reconeixer la república encara que força reduida en superfície i sense accès al mar.
Els boers van establir a una part dels territoris zulus que no volien cedir, un govern repúblicà oposat a Dinuzulu; el 1887 els britànics van ocupar i annexionar Zululand, incloent els suposats territoris de la republica.
Fou publicada per A. Usachev a Flaggenmitteilung 29. Es tracta de una bandera de tres franges horitzontals, groga a la part de dalt, verda a la central i vermella a la inferior.
Enllaços externs [modifica]
|
|
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria.
Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió) |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
