República de l'Araxes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de la República de l'Araxes

La república de l'Araxes (àzeri Araz Respublikası o Araz Cümhuriyyət, de vegades esmentada com a Araxi, Arak o Araks) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhitxevan i que va agafar el nom del riu Araxes que formava el seu límit sud.

Després de l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, els turcs van començar a retirar-se de l'Azerbaidjan on el govern de Gandja, dirigit pel Musavat, els havia donat suport. Sir John Oliver Wardrop, Comissionat en cap britànic pel sud del Caucas, va preveure entregar els districtes de Nakhitxevan i Orduban, de l'antiga província d'Erevan, a la república d'Armènia i en resposta, el novembre, Jafar Kuli Khan Nakhchivanski, descendent dels antics khans, amb el suport del govern de Gandja i dels turcs va proclamar la república. El govern armeni no va reconèixer aquesta proclamació; tropes armènies foren enviades a Nakkhitxevan. Per fer front a la invasió la república es va unir a l'Azerbaidjan, que de fet ja era qui exercier el domini del territori. Després del desembarcament dels britànics a Batum el maig de 1919, les tropes turques es van haver de retirar i els armenis van poder ocupar la república el juny de 1919. Llavors van intervenir les tropes de l'Azerbaidjan, organitzades i dirigides per oficials turcs que a finals de juliol van aconseguir expulsar als armenis de la ciutat de Nakhitxevan però els armenis van mantenir la resistència i van conservar part del territori.

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera de Müsavat de 1917.

La bandera del Müsavat, que era la bandera de l'Azerbaidjan blava, vermella i verda amb mitja lluna i estrella blanques, fou la utilitzada. Com que no estava regulada n'existien diversos models.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]