Repúbliques Marítimes
De Viquipèdia
Les Repúbliques Marítimes és la denominació genèrica amb què es coneixen un seguit de ciutats costaneres de la Mediterrània, especialment italianes, que entre els segles X i el XVI gaudiren de prosperitat econòmica gràcies a llur activitat comercial, en un context de gran autonomia política.
Generalment, la definició es refereix en particular a quatre ciutats italianes: Amalfi, Gènova, Pisa i Venècia. La més rellevant d'aquestes va ser sens dubte la Sereníssima República de Venècia, que va conquerir grans porcions de territori a Itàlia, ja que arribà a pocs quilòmetres de Milà, per l'est, fins a l'Adriàtica i Grècia per l'oest (on destacaven les illes de Creta i Xipre).
Venècia controlava el comerç a la Mediterrània oriental, i la gran república rival, Gènova, tenia el monopoli a la Mediterrània occidental. No obstant això, altres ciutats marítimes italianes gaudien igualment d'independència (govern autònom sota la forma de república oligàrquica, moneda, armada, etc.) i havien participat a les croades, posseïen una flota de naus, tenien llotges de comerç i consoli delle nationes («cònsols de les nacions») que vigilaven els interessos comercials als ports mediterranis. Entre aquestes ciutats podem anomenar Gaeta, Ancona, Trani, Ragusa i Noli. També tingué molta importància en aquella època la República de Ragusa, avui Dubrovnik, a la costa adriàtica.
Caldria afegir-hi també les ciutats catalanes dins dels diferents regnes de la Corona d'Aragó que, encara que dins d'un marc polític diferent, per l'existència de la monarquia, tingueren paral·lelismes amb les repúbliques marítimes italianes. Entre elles destacaren les ciutats de Barcelona des del segle XIII i València al XV. Durant les primeres Germanies sí que podria considerar-se València i el seu país (encara que durant pocs anys) com una república marítima a l'estil italià.
[edita] Vegeu també
