Repalassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Repalassa
Arctium lappa02.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Cichorioideae
Tribu: Cardueae
Gènere: Arctium
Espècie: A. lappa
Nom binomial
Arctium lappa
L.
Sinònims
  • Lappa vulgaris Hill [1761]
  • Lappa glabra Lam. [1779]
  • Lappa edulis Miq. [1866]
  • Lappa bardana subsp. major Celak. [1871]
  • Lappa bardana Moench [1794]
  • Arctium vulgare (Hill) A.Evans [1913]
  • Arctium officinale Wender. [1846]
  • Arctium lappa subsp. majus Arènes [1950]
  • Arctium intermedium Bab. [1856]
  • Lappa officinalis All. [1785]
  • Lappa major Gaertn. [1791]
  • Arctium majus (Gaertn.) Bernh.

La repalassa (Arctium lappa L.) és una planta arbustiva que pertany a la família de les asteràcies. Popularment, pot anomenar-se repalada, repalaca, repalada, llaparassa, llapassa, llapassera, llaparada, llapa, palló, bardana, bardanera, enganxavelles, enganxacabells, enganxadones, remolins, gossos, catxurros, catxurrera, bardana, bardanera, gaferot, gafets, gafets vermells, cuspiner, guspinera o cuspinera. Arctium deriva del grec Arktos (que significa ós), i fa referència a la gran quantitat de pèls que presenten les flors de la repalassa. Lappa deriva del cèltic lapp (que vol dir mà), o d'un vocable grec que vol dir agafar o aferrar-se, ja que les seves llavors s'enganxen amb facilitat a animals, persones... etc.

Als Països Catalans és molt més freqüent l'espècie similar però més petita Arctium minus que és en realitat a la que es refereixen la major part dels noms populars catalans.[1]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És originària d'Àsia i Europa, però actualment s'ha naturalitzat a tot el continent americà. Pel que fa a la Península Ibèrica, sol trobar-se principalment a la part occidental.

A Catalunya és una espècie molt estranya, i només es troba a pocs punts de les comarques de Pallars Sobirà, Capcir, Ripollès i la Garrotxa. Està distribuïda a tota Europa generalment per sota dels 60º N de latitud.[1]

Creix abundantment en terrenys no conreats, generalment a prop de l'activitat humana, ja siguin prats o marges de camps i camins.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La repalassa està compresa dins del grup dels hemicriptòfits, que són plantes vivàcies i herbàcies amb arrels molt desenvolupades en les quals acumulen reserves per a sobreviure durant l'època desfavorable i gastar-les a la primavera per cobrir la brotada. Les reserves tornen a regenerar-se després de la fructificació, cap a final de l'estació de creixement. La repalassa es tracta d'un arbust erecte.

La rel és axonomorfa, de tipus napiforme, carnosa, de color marró i medeix uns 25 cm de longitud. La tija és llenyosa, formada per fils longitudinals i recoberta de pèls o tricomes curts i suaus. Es tracta, doncs, d'un indument de tipus pubescent. Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències, de tipus actinomorfes. Són bosses espinoses de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts dels noms populars com per exemple enganxavelles o enganxacabells, entre d'altres). Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Sota de les flors hi ha un conjunt de bràctees, imbricades, rígides i uncinades que tenen com a funció principal donar suport a les flors.

El periant està format per una corol·la de 5 pètals soldats i no té calze. És una flor gamosèpala. L'androceu està compost per 5 estams singenèsics, és a dir de filaments lliures però soldats per les anteres. El gineceu és bicarpel·lar i està format per un ovari ínfer i unilocular, que acaba en forma de dos estils. Els fruits medeixen al voltant de 7 mm de llarg, en ressalten fils i estan gravats de forma irregular.

Ganxos de les flors

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La droga (part utilitzada com a ús medicinal) de la repalassa són l'arrel i les fulles. Com a ús intern, la repalassa es pren a través d'infusions de les arrels collides a la tardor i amb les llavors (que s'apleguen a la primavera). Per a ús extern, s'utilitzen les fulles trinxades i aplicades en forma de cataplasma sobre la pell.

Composició química[modifica | modifica el codi]

L'arrel està composta químicament per

  • Inulina: Polisacàrid que se sol emmagatzemar al teixit fi de les plantes.
  • Mucílag: Substància gelatinosa de composició química semblant a la de les gomes.
  • Poliacetilens: àcid arètic, arctinona, arctinol, arctinal
  • Polifenols: àcid cafeic, àcids clorogènic i isoclorogènic
  • Olis essencials:fenilacetaldehid, benzaldehid.

També conté metilpiracines, sisosterol, estigmasterol, arctiopicrina (només a les fulles) i tanins.

Rels de repalassa


Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

S'usa medicinalment com a:

  • Antibiliar:
  • Laxant (juntament amb altres plantes medicinals):ja que la inulina contribueix a tenir un trànsit intestinal regular i suau.
  • Depuratiu de la sang: ja que ajuda a reduir el nivell de colesterol a la sang.
  • Diurètic: Gràcies a la inulina, que es pot administra per via intravenosa en alguns casos de edema cerebral i en algunes insuficiències renals.
  • Bactericida:ja que alimenta i estimula selectivament la nostre pròpia flora intestina. La inulina també té un efecte positiu en la resistència natural del nostre cos.

Té propietats hipoglucemiants i una acció antibiòtica sobre estafilococs (l'arctiopicrina la té sobre diversos bacteris gram+), a més també és antifúngica.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

  • Artritis, reuma i diabetis: gràcies als seus efectes depuratius i diurètics. Per les artritis s'apliquen cataplasmes preparats amb fulles fresques trinxades i s'apliquen mitjançant una gasa sobre la part adolorida. Combaten dolors aguts de les articulacions afectades.
  • Malalties de transmissió sexual: gonorrea i sífilis.
  • Afeccions cutànies (acne, úlceres, furóncols, herpes, èczemes): A partir de l'aplicació en forma de cataplasma de les fulles trinxades sobre la pell.
  • Calmant del dolor i de la inflamació de picades d'insectes i aranyes.
  • Reforçant del cuir cabellut (gràcies a un oli essencial extret de l'arrel), que evita la caiguda dels cabells, però això no obstant, no serveix per retornar el cabell als calbs.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No se'n coneix cap efecte tòxic.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Cal tenir present que l'arrel de la repalassa perd les seves facultats quan s'asseca si no s'ha estabilitzat prèviament amb vapors d'alcohols. Com a curiositat, els caparrons de les flors són proveïts de ganxos, que quan les flors maduren formen una bola espinosa que s'agafa amb facilitat al pèl dels animals o a la roba, i serveix als nens com a projectil en els seus jocs.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barceló MC, Benedí C (coord.), Blanché C, Hernández H, Gómez A, Martín J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Suárez M, Vallès J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia . Col·lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.
  • Masclans F (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als països catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.
  • Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]