Font de programari
De Viquipèdia
Una font de programari, és un espai centralitzat on s'emmagatzema i es manté paquets de programari , habitualment en bases de dades o arxius informàtics.
L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula repositori com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.", d'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar als dipòsits d'informació digital. El concepte repositori s'ha traduït al català normatiu com a font de programari.
Les fonts de programari estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una xarxa informàtica com Internet o un medi físic com un disc compacte. Poden ser d'accés públic, o estar protegits i necessitar autenticació prèvia.
Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a Internet amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas de CPAN del llenguatge de programació Perl, o per a un sistema operatiu complet.
A diferència dels ordinadors personals, els dipòsits solen contar amb sistemes de còpia de seguretat (Backup) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable.
Les fonts de programari s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del GNU/Linux, emmagatzemant paquets de programari disponibles per a la seva instal·lació mitjançant un gestor de paquets. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen Advanced Packaging Tool (APT) o yum (yum).
Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari malware. Un dels sistemes més utilitzats és l'ús de la signatura digital per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des de un repositori. Un efecte col·lateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes és que no és requereix de programari anti-malware (com programes antivirus).[1]
