Repressió franquista
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
La repressió franquista va tenir desenes de milers de víctimes mortals durant la guerra civil i el període de postguerra fins a la mort del general Franco (1936-1975).
La dictadura franquista va indissolublement unida a la repressió i a la violència política. Des del colp d'estat militar que va originar la Guerra Civil Espanyola, l'acció del bàndol i posterior estat franquista va estar encaminada a eliminar i castigar les persones anomenades "desafectos". Les proclames a la violència frenètica de Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano o Franco anunciaren les característiques intrínseques de la dictadura que s'imposaria amb la fi de la guerra civil. La mort i cruenta repressió duta a terme pels sublevats durant la Guerra Civil Espanyola constituiren la base de la construcció d'un nou poder basat en l'exclussió i eliminació física i simbòlica de tota petjada republicana o esquerrana. La repressió va ser fruit d'una planificació freda i sistemàtica que pretenia anular tot tipus d'oponent polític amb una violència calculada, freda i continua.L'objectiu no és altre que neutralitzar posibles discrepàncies per garantir una total dominació i control social fonamentats en el terror, la por i la passivitat. Les xifres aproximatives de víctimes mortals poden arribar, segons diferents estudis d'historiadors i de diferents associacions de memòria històrica, als 150.000 morts. Tant la gran part de les execucions, com les nombroses penes de presó foren dutes a terme amb consells de guerra i judicis sumaríssims. La proliferació i massificació de camps de concentració i de presons convertiren al sistema penitenciari en pedra angular d'un engranatge repressiu on no van faltar batallons de treballadors i un sistema de redempció de penes mitjançant treball forçat. És per això que la repressió i l'explotació laboral es complementaren. A més d'aquesta repressió física, la repressió més econòmica i laboral, amb sancions econòmiques, pèrdues de béns, inhabilitacions o desterraments, s’atià especialment a partir de la Ley de Responsabilidades Políticas i els seus expedients. Altres cares d'aquesta repressió franquista s'observen tant en l'enorme xifra d'exiliats (per alguns estudis, marxaren més de 500.000 persones fugint de la dictadura i repressió franquista), en les marginacions i humiliacions sufrides per familiars de repressaliats o en la indiscrinada repressió sobre la societat civil que tingué lloc en la coiuntura del maquis o guerrilla antifranquista. A més, tampoc cal oblidar la repressió cultural i lingüística en zones amb llengua pròpia.
La repressió franquista, si bé va cobrar les majors quotes a l'inici del règim, va ser permanent i va estar unida al règim fins el seu final.
