Republicanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La llibertat guiant al poble (Eugène Delacroix), al·legoria republicana de la llibertat i el seu eslògan Liberté, égalité, fraternité.

El Republicanisme és la ideologia per a governar una nació com una república, és a dir, com una "cosa pública" o un afer que compet a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits. Sempre es recolza en la seva oposició a la monarquia, aristocràcia, oligarquia i dictadura. Per extensió, es refereix a un sistema polític que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el Dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel propi govern.

Segons Ramon Alcoberro al seu article Republicanisme: una introducció:El Republicanisme és segurament la tradició política més antiga de la història d’Europa; com a tal filosofia política té el seu origen darrer en l’obra de Ciceró en la República romana i, més estrictament, es desenvolupa amb Maquiavel al Renaixement. La doctrina republicana rep la seva formulació madura en el pensament de les Llums, amb Montesquieu, els Pares Fundadors dels USA, i Tocqueville. No és necessàriament antimonàrquic però sí radicalment antidespòtic.

S'ha escrit molt sobre quins tipus de valors i comportaments han de tenir els ciutadans d'una república per al seu desenvolupament i èxit; se sol fer èmfasi generalment en la participació ciutadana, valors cívics i la seva oposició a la corrupció. Fou Maquiavel qui posà èmfasi en la virtù com a principal valor republicà. Posteriorment Montesquieu plantejà que la teoria republicana ha de fonamentar-se en un sistema garantista i en la divisió de poders.

El republicanisme es caracteritza per ser una teoria comunitària (perquè el seu subjecte polític és col·lectiu), realista (perquè nega valor a les utopies), laica (perquè rebutja tota ingerència de la religió en la vida política) i democratitzadora.

En la tradició republicana, és més important l'exercici dels drets polítics i la defensa de la Constitució (que garanteix la comunitat cívica, basada en valors morals compartits), que no pas l'estricta forma de govern. El republicanisme s'enfronta d'una banda al liberalisme, acusant-lo de formalista i buid i de l'altra al comunitarisme de base ètnica, que ignora el pluralisme de les societats modernes.

Es pot parlar de major democratització d'un país quan s'establix una monarquia constitucional (com els estats del Regne Unit, Espanya, Canadà o Japó), però en cap d'aquests casos pot parlar-se de República. Recentment a Austràlia s'ha debatut sobre la validesa de la seva lleialtat a la corona britànica, encara que la proposta per convertir-se en república presidencialista es va veure rebutjada per una majoria simple (el 55% de vots en contra). El republicanisme, però, no es pot identificar linealment amb la [república]. Moltes dictadures s'han anomenat elles mateixes com a repúbliques, però cap ha protegit els drets bàsics com la llibertat de premsa o els drets humans dels seus propis ciutadans.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Republicanisme Modifica l'enllaç a Wikidata