Requiari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Requiari fou rei dels sueus (448-456). Era fill del rei sueu Requila, i havia pujat al tron el 448. Poc després es va casar amb la filla de Teodoric I, rei dels Gots. Al·legant una visita al seu sogre va reunir un fort exèrcit, amb el que va devastar el centre de la Tarraconense probablement aliat a les partides de bagaudes que actuaven a la vall de l'Ebre. Va atacar Cesaragusta i Ilerda i es va apoderar de la regió fins a la vall del Segre (449). Les forces godes de la província, sota el comandament del romà Basili el van combatre[1] i finalment el 452 va signar un tractat amb els comes Fortunatus i Manricus, que establia la retirada dels sueus de la Tarraconense i d'altres territoris. El 455 Requiari va trencar l'acord i va tornar a envair la Tarraconense, potser en ajut dels seus aliats vascons. El seu cunyat Teodoric II va anar a la zona amb un exèrcit. Requiari, en conèixer la notícia, es va retirar, però fou atrapat i derrotat a la batalla del riu Órbigo,[cal citació] i fou fet presoner, essent executat poc després (desembre del 456).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de La Fuente, Vicente. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno (en castellà). Real Academia de la Historia, 1865, p.82. 



Precedit per:
Requila
Rei Sueu
448- 456
Succeït per:
divisió del regne