Reseda
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Reseda lutea
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Reseda és un gènere de plantes amb flor dins la família Resedàcia. Als Països Catalans reben molts noms populars segons les zones i espècies entre ells els de pebrots de ruc.
Les espècies d'aquest gènere són originàries de la zona que va des de les illes Canàries al nord de l'Índia incloent la regió mediterrània.
Trets caracterítics del gènere Reseda [modifica]
Plantes que poden ser anuals, bianuals o perennes. Fan de 40 a 130 m d'alçada. Les fulles, de 1 a 15 cm de llarg, formen una roseta basal i es disposen en espiral al voltant de la tija. Flors de 4 a 6 mm de diàmetre en una espiga prima. El fruit és una càpsula amb diverses llavors. En al algunes espècies les càpsules inmadures recorden un petit pebrot rectangular.
Algunes espècies (com Reseda odorata) es cultiven pel seu bon olor en jardineria o perfumeria. Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades per les abelles.
Espècies [modifica]
El gènere inclou al voltant de 50-70 espècies, entre les quals hi trobem:
- Capironat (Reseda alba)
- Reseda aucheri
- Reseda complicata
- Reseda glauca (Reseda glauca)
- Gandalla (Reseda lutea)
- Gavarró (Reseda luteola)
- Marduixí (Reseda odorata)
- Pebrots de ruc (Reseda phyteuma)
- Reseda pruinosa
- Reseda scoparia
- Reseda villosa
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reseda |
