Respiració circular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La respiració circular és una tècnica utilitzada en l'execució d'instruments de vent que serveix per no haver d'interrompre el so d'aquests per a respirar. Això s'aconsegueix emmagatzemant aire a la boca i bufant-lo en el moment en què s'inhala aire pel nas, per després continuar exhalant aire des dels pulmons.

La dificultat de la respiració circular rau en què, psicològicament, l'ésser humà no està acostumat a bufar aire per la boca alhora que n'inspira pel nas. Cal pràctica per a poder agafar una gran quantitat d'aire pel nas en els un o dos segons en què dura l'aire emmagatzemat a la boca, i fer-ho sense que es noti cap irregularitat en el so instrumental.

Aquesta tècnica és d'ús comú en instruments aeròfons antics de diverses latituds i en flautes i oboès de l'Orient. Com a exemples es tenen: el didjeridú d'Austràlia, la sorna de l'Orient Mitjà i Àsia, l'arghul d'Egipte, l'alboka basca i els launeddas de Sardenya. Alguns músics de jazz i música clàssica utilitzen aquesta tècnica. En la música acadèmica, encara que poques peces compostes abans del segle XX requereixen realment el seu ús, permet l'execució de peces originalment compostes per a instruments de corda en instruments de vent, que d'altra manera no seria possible.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]