Respiració profunda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La respiració profunda (o també coneguda com a respiració diafragmàtica) és una sèrie d'exercicis el qual el seu objectiu d'aquests exercicis és aconseguir una bona respiració profunda, que desprendrà les secrecions de les vies respiratòries, i això permetrà que la tos es pugui eliminar, deixant així el pas d'aire lliure. És recomanable repetir-ho diferents cops al dia.

Procediments[modifica]

Per fer la respiració profunda hi ha un procediment:

Tancar la finestra per evitar els corrents d'aire i la dispersió de la pols. Regular la calefacció i córrer la cortina per a mantenir la intimitat del pacient. Una vegada fer els següents procediments: portar el material necessari a l'habitació, rentar-se les mans i posa't guants, si es creu necessari. Asseure's en una cadira o en el llit, amb l'ajut d'uns coixins. Si la sedestació està contraindicada, posar-se en moviment de decúbit supí amb els genolls flexionats. Si es pateix dolors, quinze minuts abans s'haurà de realitzar uns exercicis hauran d'administrar-se els seus analgèsics prescrits.Observa el seu tòrax i l'abdomen i treu-li les peces li puguin fer nosa.

Si s'està recentment operat, caldrà que es mantingui immòbil la zona d'incisió mentre s'extreuen les secrecions i també quan respira.

S'ha d'inclinar lleugerament una mica cap endavant i anima-la a fer unes quantes respiracions profundes i lentes, inspirant pel nas i expirant per la boca. Repetir unes vegades com a màxim quatre cops. Si sent un malestar, s'ha de parlar. Si es té ganes de tossir, s'ha de subjecta mentre expectora. Un cop acabat el tractament d'aquell dia, estirar-se al llit.