Resurrección María de Azkue

Resurrección María de Azkue Aberasturi (Lekeitio, 5 d'agost de 1864 - Bilbao, 9 de novembre de 1951) va ser un erudit filòleg basc i escriptor en èuscar. President d'Euskalzaindia des de la seva fundació fins la seva mort el 1951.

Resurrección María de Azkue durant el Congres d'Estudis Bascos (Vergara, 1930).

Biografia

Fill del poeta Eusebio María Azkue Barrundia. Cursà llurs estudis a l'Escola de Nàutica del seu poble natal i en l'Institut de segona ensenyant-se de Bilbao i en els Seminaris de Vitòria i de Salamanca, obtenint el títol de doctor en Teologia Sagrada en aquest últim. També estudià Música en el Conservatori de Colònia. Dedicat des de molt jove als estudis bascofils, arribà a ésser una de les primeres autoritats en la matèria, com és demostrà en ser proposat i elegit quasi per unanimitat quan es crearen les places d'acadèmics regionals en la de la llengua (1927). Obtingué el lloc de catedràtic d'euskera (promogut per la Diputació de Biscaia) al que també hi concorrien Sabino Arana i Miguel de Unamuno on hi va romandre per espai de trenta any.

També va ser professor de llengua basca de l'Institut de Bilbao i fou president de l'Acadèmia de basc i individu de la Sociedad Lingüística de París i de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. En el discurs de contestació al seu d'ingrés en l'Acadèmia Espanyola feu Garcia de Diego la semblança d'Azkue.

Activitat professional

D'una activitat incansable, Azkue oferí vàluoses aportacions, ja en forma material, ja en ordenació, totes elles d'una vàlua permanent per la ciència. Com a lexicògraf va saber captar el tresor de l'idioma, i la sensibilitat del folklorista, que gaudeix en recollir les manifestacions i submergir-se en l'anima ingènua del poble. Amb aquesta base cultivà la literatura basca, llegendes, obres teatrals, etc.. i recollí, compongué i harmonitzà cançons religioses i populars.

Entre llurs treballs lingüístics mereixen especial atenció la Gramàtica de la Lengua Vasca, el Metodo práctico para aprender el vascuense, el Prontuario de la Lengua Vasca i els nombrosos estudis publicats en la revista Euskera, orgue oficial de l'Acadèmia de la llengua basca i en Euscalzade, revista basca, de la qual en fou el director i l'ànima.

Mereixen especial atenció, endemés el Diccionario Vasco-Español-Francès i la Morfologia Vasca, obres que es poden qualificar d'úniques en el seu gènere, tant per llur mètode i erudició com per la seva originalitat, i la novel•la Ardigaldua.

Finalment, Azkue fou un compositor molt distingit, se'l hi deuen les òperes basques Urlo i Ortzuri i les sarsueles Sasieskola, Aìtaren bìldur i Bizkaitik Bizkaira. Fou un dels capdavanters del renaixement cultural basc del segle XX.

També va ser membre de la Real Academia de la Lengua Española (RAE).

Obra

• Euskal Izkindea. Gramática Euskara (1891). Considerada per ell mateix com un "error de joventut" per les seves teories errades.
• Euskara-gaztelania-frantsesa hiztegia. Diccionari Basc-Espanyol-Francès (1905).
• Euskal Morfologia. Morfología Vasca (1923), estudi sobre els sufixos bascos.
• Euskalerriaren Yakintza (El Saber de Euskal Herria) (1935-1947), recol·lecció de la saviesa popular.
• Bein da betiko. Una vegada i per sempre (1893).
• Ardi galdua. L'ovella perduda (1919).
• Cancionero Popular Vasco.

Obra musical

• Urlo (òpera)
• Ortzuri (òpera)
• Sasieskola (sarsuela)
• Aìtaren bìldur (sarsuela)
• Bizkaitik Bizkaira (sarsuela)

Referències

• Tom núm. 6 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs

• Fitxers MIDI amb melodies del Cançoner Popular Basc a càrrec de Wenceslao Martínez Calonge. Duplicat de la pàgina