Resveratrol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura química del resveratrol
Estructura química del resveratrol en 3 dimensions

El Resveratrol (3,5,4'-trihidroxitransestilbè) és un estilbenoid, un tipus de fenol natural. És produït de forma natural per una sèrie de plantes quan són atacades per organismes patògens com alguns bacteris i/o fongs.

Els efectes del resveratrol han estat objecte de nombrosos estudis en animals i humans. Els seus efectes en l'allargament de la vida en els models animals que s'han estudiat resten en controvèrsia, amb efectes incerts en mosques de la fruita, cucs nematodes,[1] i peixos que tenen un període de vida curt. En experiments amb ratolins i rates, s’han trobat efectes anticancerígens, antiinflamatoris, de disminució del nivell de sucre en sang i efectes cardiovasculars beneficiosos. Aquests resultats però, encara no s'han repetit en experiments amb humans. Va haver-hi un assaig clínic en que es va veure que el subministrament de resveratrol en dosis molt altes (3-5 g) va baixar el nivell de sucre en sang. Aquest estudi però va ser dirigit de manera privada per la companyia farmacèutica Sirtris i no ha estat mai publicat en cap medi científic. El resveratrol es troba a la pell del “raïm vermell” i a la d’altres fruites. Tot i això, el vi negre en conté molt poc, de l’odre d’1 mg per got. El resveratrol també es pot sintetitzar química i biotecnològicament[2] (gràcies a microorganismes metabòlics)[3] i és venut com un suplement nutricional.

Estudis recents[modifica | modifica el codi]

Extensió de la vida[modifica | modifica el codi]

Els grups d’investigació de Howitz i de Sinclair van publicar l’any 2003 a la revista Nature que el resveratrol pot allargar significativament la vida del llevat Saccharomyces cerevisiae.[4] Estudis posteriors dirigits per Sinclair van mostrar que el resveratrol també perllonga la vida del cuc Caenorhabditis elegans i de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster.[5] L’any 2007, un grup diferent d’investigadors va poder reproduir els resultats de Sinclair amb C. elegans,[6] però un tercer grup no va poder aconseguir una prova consistent de l’allargament de l’esperança de vida ni amb D. melanogaster ni amb C. elegans.

L’any 2006, un grup d’investigadors italians va obtenir el primer resultat positiu del suplement de resveratrol en vertebrats. Utilitzant un peix de vida curta, Nothobranchius furzeri, amb una vida mitjana de nou setmanes, van trobar que una dosi màxima de resveratrol incrementava la vida mitjana un 56%. Comparat amb el peix control a les nou setmanes, que és cap al final de la vida d’aquest, el peix “suplementat” amb resveratrol mostrava, en general, una activitat més alta i també una millor capacitat per evitar estímuls desagradables. Els autors van notar un petit increment de la mortalitat en peixos “joves” degut al resveratrol i van formular la hipòtesi que degut a la seva feble acció tòxica, els mecanismes de defensa es van activar afectant l’esperança de vida.[7]

Més tard, aquell mateix any, Sinclair va informar que el resveratrol contrarestava els efectes perjudicials d’una dieta alta en greixos en ratolins. La dieta alta en greixos consistia en l’addició d’oli de coco hidrogenat a la dieta estàndard; això proporcionava un 60% d’energia provinent de greixos, i els ratolins amb aquesta dieta consumien un 30% més de calories que els ratolins estàndard, tornant-se així en ratolins obesos i diabètics. Els ratolins amb la dieta alta en greixos tenien una alta taxa de mortalitat comparada amb els ratolins alimentats amb la dieta estàndard.

Tot i això els ratolins amb una dieta alta en greixos i un suplement de 22mg/kg de resveratrol tenien un 30% menys de risc de mortalitat que els ratolins amb la dieta alta en greixos únicament (sense resveratrol), fent aleshores que la seva taxa de mortalitat fos similar a la dels ratolins alimentats amb una dieta estàndard. Aquest suplement de resveratrol corregeix una anormalitat que es pot trobar en el metabolisme de glucosa i d'insulina. De totes maneres, el suplement de resveratrol no va canviar els nivells d’àcids grassos lliures i de colesterol, que eren més alts que en els ratolins amb la dieta estàndard.[8]

Un altre estudi realitzat per un grup d’investigadors, entre ells Sinclair, va indicar que el tractament amb resveratrol tenia alguns efectes beneficiosos en els ratolins adults però que no podia incrementar la longevitat ad libitum– sinó que només succeïa en els ratolins alimentats amb resveratrol quan ja havien entrat en la mitjana edat, ja eren adults.[9] Posteriorment, el National Institute on Aging's Interventions Testing Program (ITP) també va experimentar amb tres dosis diferents de resveratrol en ratolins amb una dieta normal, que estaven començant l’edat adulta, i no van trobar cap efecte en el seu període de vida.

De totes maneres, un estudi de l’any 2011 publicat a la revista Nature mostrava que els beneficis que s’havien trobat i demostrat en anteriors estudis eren producte d’errors en els controls.[10][11]

Prevenció del càncer[modifica | modifica el codi]

L’any 1997, Jang va publicar que l’ús tòpic de resveratrol prevenia el desenvolupament del càncer de pell en ratolins tractats amb carcinògens. Hi ha hagut nombrosos estudis sobre l’activitat anticancerígena en models animals però no hi ha resultats sobre cap assaig clínic.[12] Els assajos clínics consistents en investigar els efectes del resveratrol en càncers de còlon i melanoma (càncer de pell) estan “reclutant” pacients. Tot i això, l’estudi de la farmacocinètica del resveratrol en humans va concloure que inclús les dosis altes del resveratrol poden ser insuficients per aconseguir les concentracions necessàries per a una prevenció sistemàtica del càncer.[13] Això es basa en els resultats provinents dels models del càncer en animals, que indiquen que l’efectivitat del resveratrol in vivo està limitada per la poca biodisponibilitat d’aquest. L’evidència més clara d’acció anticancerígena existeix per a tumors en què el resveratrol pot tenir-hi un contacte directe, com per exemple càncers de pell i del tub gastrointestinal. Per altres càncers l’evidència és menys clara, incerta, encara que s’utilitzin dosis massives de resveratrol. Tot i que en nombrosos estudis, dosis petites (0.02-8mg/kg) de resveratrol, van reduir o prevenir el desenvolupament de tumors intestinals i de còlon en rates tractades amb diferents carcinògens. De manera similar, l’aplicació tòpica del resveratrol en ratolins, abans i després de l’exposició a UVB, va inhibir el dany en la pell i va disminuir la incidència de càncer de pell.

El resveratrol via oral va resultar ésser inefectiu en el tractament amb ratolins inoculats amb cèl·lules de melanoma. El resveratrol subministrat oralment tampoc va tenir efecte en la leucèmia i el càncer de pulmó;[12][14] això no obstant, injectat en la zona intraperitoneal, (2.5 o 10 mg/kg) alentia el creixement del carcinoma metastàtic de pulmó de Lewis en ratolins.[12][15]

El tractament amb resveratrol va semblar que prevenia el desenvolupament dels tumors de la mama en els models animals, però no tenia efecte en el creixement de tumors ja existents. Paradoxalment, el tractament de ratolins en l’estat prepubertal amb altes dosis de resveratrol augmentaven la formació de tumors. Tot i això, injectat en dosis altes en ratolins, el resveratrol alenteix el creixement de neuroblastomes.

Tots els estudis in vivo anteriorment mencionats han estat en models animals en els quals el càncer ha estat induït artificialment gràcies a una sèrie de mètodes experimentals. Tres altres estudis han investigat l’efecte del resveratrol en el risc de càncer en un ratolí corrent; tots ells semblen haver arribat a la conclusió que el suplement de resveratrol no té efectes significants ni en el pes dels tumors ni en la taxa de mortalitat per càncer.

Altres aplicacions[modifica | modifica el codi]

Johan Auwerx i altres coautors van publicar un article online a la revista Cell el novembre del 2006. Els ratolins alimentats amb resveratrol durant 15 setmanes van tenir una millor rutina que els ratolins control, se’ls veia més resistents. Aquest estudi recolza la hipòtesi de Sinclair que afirma que els efectes del resveratrol són deguts a l’activació del gen de la Sirtuïna 1.

  • Efectes neuroprotectors: El novembre del 2008, investigadors del Weill Medical College de la Universitat de Cornell van informar que un suplement alimentari de resveratrol reduïa significativament la formació de plaques en els cervells animals, la formació d’un component de l’Alzheimer i d’altres malalties neurodegeneratives.[16] En ratolins, el resveratrol oral produïa grans reduccions de les plaques cerebrals de l’hipotàlem (-90%), de l’estriàtum (-89%), i del còrtex (-48%). En humans, les dosis subministrades via oral de resveratrol teòricament poden reduir plaques β-amiloidals, que estan associades amb els canvis per l’envelliment del cervell. Alguns investigadors teoritzen que un mecanisme per l’eradicació de les plaques és l’habilitat que té el resveratrol per formar quelats del coure. Els efectes neuroprotectors han estat confirmats en nombrosos estudis en models animals.[17][18][19][20][21]
  • Efectes antiinflamatoris: els efectes antiinflamatoris del resveratrol s’han demostrat en molts estudis en models animals. En un estudi que utilitzava la rata com a model animal amb un edema induït a la seva pota, el resveratrol va inhibir les fases aguda i crònica del procés inflamatori.[22] De forma similar, la preincubació de ratolins amb resveratrol disminueix l’alliberament d’àcid araquidònic i la inducció de COX-2 en els macròfags que són estimulats pel promotor de tumors PMA, pel ROI o per lipopolisacàrids (LPS).[23] En un estudi sobre conills amb inflamacions degut a artritis el resveratrol protegia els cartílags de la progressió de l’artritis inflamatòria.[24]
  • Efectes cardioprotectors: Ja fa temps que es sap que beure vi negre amb moderació redueix el risc de problemes de cor. Això és conegut com la paradoxa francesa.[25][26][27] Alguns estudis suggereixen que el resveratrol que es troba al vi negre juga un paper important en aquest fenomen. Aconsegueix els seus efectes gràcies a les següents funcions: (1) Inhibició de l’adhesió vascular per l’expressió molecular;[28][29] (2) Inhibició vascular de la proliferació cel·lular dels músculs llisos;[30][31][32] (3) Estimulació de l’activitat de l’òxid nítric sintasa de l’endoteli (eNOS);[33][34][35] (4) Inhibició de la formació d’agregats de plaquetes;[36][37][38] (5) Inhibició de la peroxidació del LDL.[39][40]

Es creu que aquesta propietat beneficiosa és millor i més eficient que la teràpia directa.

  • Efectes antidiabètics: Alguns estudis han demostrat que el resveratrol posseeix efectes hipoglicèmics i hipolipidèmics en la diabetis induïda en rates. El resveratrol alleuja els símptomes més comuns, com la polifàgia, la polidípsia i la pèrdua de pes.[41] Altres estudis en models d’animals diabètics realitzats per diferents investigadors també han demostrat els efectes antidiabètics del resveratrol. En assajos clínics dirigits per la farmacèutica Sirtris, Inc. s’ha vist que el resveratrol ha disminuït el nivell de sucre en la sang en les fases Ib i Ila.[42][43]
  • Efectes antivirals: Alguns estudis mostren que el resveratrol inhibeix la replicació del virus de l’herpes simple (HSV) del tipus 1 i 2 a través de la inhibició d’un dels primers passos del cicle de replicació del virus. Alguns estudis in vivo en ratolins van trobar que el resveratrol inhibeix o redueix la replicació del HSV en la vagina i limita les malalties extravaginals. La pell dels animals tractats amb resveratrol no mostrava cap tipus de toxicitat dermatològica, com per exemple eritema, descamació, crostes, etc.[44][45][46] Alguns estudis també mostren que el resveratrol inhibeix el virus de la varicel·la zòster, alguns virus respiratoris, i citomegalovirus humans. És més, el resveratrol millora l’activitat anti-HIV-1 d’algunes drogues antivirals.

Farmacocinètica[modifica | modifica el codi]

Una manera d’administrar el resveratrol en humans pot ser per via oral, però sense arribar a empassar-s’ho, sinó per absorció directa a la boca. Quan un mil·ligram de resveratrol en 50 ml d’una solució al 50% alcohol/aigua era retingut a la boca abans d’empassar-se’l, 37 ng/ml de resveratrol van ser mesurats en el plasma dos minuts després. Aquest nivell de resveratrol en sang només es pota aconseguir amb una dosi de resveratrol de 250 mg en forma de pastilla.[47] Perquè el resveratrol pugui ser absorbit per via de la membrana transmucosa, la droga s’ha de trobar de forma lliure i dissolta. I és per això, que la possibilitat de la via oral del resveratrol és molt qüestionada, ja que aquest té una solubilitat molt baixa en aigua. Aproximadament, un 70% de la dosi de resveratrol subministrada oralment en forma de pastilla és absorbida; tot i això, la viabilitat oral del resveratrol és baixa perquè es metabolitza ràpidament en els intestins i el fetge i es transforma en les següents formes conjugades: glucuronat i sulfenat.[48] Only trace amounts (below 5 ng/mL) of unchanged resveratrol could be detected in the blood after 25 mg oral dose.[48] Inclús quan es subministrava una dosi gran de resveratrol (2.5 I 5g.) com a una píndola sense recobriment, la concentració de resveratrol en sang no aconseguia arribar al nivell necessari per la prevenció sistemàtica del càncer. Ara per ara, s’està treballant en la producció d’una fórmula de resveratrol per a xiclet, i amb això s’espera obtenir un nivell molt més alt d’aquesta substància en sang. El resveratrol subministrat en una fórmula determinada, SRT-501 (3 or 5 g), desenvolupada per Sirtris Pharmaceuticals, va aconseguir uns nivells en sang des de 5 fins a 8 vegades superior. Aquests nivells sí que es van apropar a les concentracions necessàries per obtenir els efectes que es veien en els models animals i els experiments in vitro.[49] Tot i això, el maig de l’any 2010, GlaxoSmithKline (GSK) va suspendre un assaig clínic que s’estava duent a terme amb aquesta fórmula del resveratrol (SRT-501) degut a problemes de seguretat.

En humans i en rates, de la dosi oral de resveratrol que es va subministrar, només un 5% es va trobar lliure en el plasma sanguini. Els metabòlits més abundants del resveratrol en humans, rates i ratolins són el trans-resveratrol-3-O-glucuronida i el trans-resveratrol-3-sulfat.[50] Walle suggests sulfate conjugates are the primary source of activity,[48] Wang et al. suggests the glucuronides,[51] Walle suggereix que els conjugats de sulfat són la primera font d’activitat, Wang et al. diu que ho són els glucuronides, i Boocock et al. també ha emfatitzat en la necessitat de fer estudis centrats en els efectes dels metabòlits, incloent-hi la possibilitat de desconjugació per alliberar el resveratrol a l’interior de les cèl·lules. Goldberd, que va estudiar la farmacocinètica del resveratrol, la catechina i la quercetina en humans, va concloure que “sembla que el potencial de beneficis d’aquests compostos no conjugats basats en els experiments in vitro són irreals i han estat exagerats. De fet, l’abundància d’articles descrivint aquesta activitat beneficiosa poden ser legítimament descrits com irrellevants i enganyosos. A partir d’ara, les investigacions d’aquesta índole s’haurien de centrar en els beneficis dels conjugats de glucuronida i sulfat.”

La hipòtesi de que el resveratrol provinent del vi pogués tenir una major biodisponibilitat que aquell en pastilla ha estat rebutjada per informació experimental.[52][53] Un estudi va veure que si es pren vi acompanyat d’algun àpat, el contingut de resveratrol en sang és una mica més alt que si aquest en pren en dejuni. Un altre estudi va concloure que la concentració de resveratrol en la sang no canviava si el vi negre es prenia juntament amb vi blanc, amb raïm blanc o amb suc de fruites. Així doncs, els autors dels 2 estudis van concloure que la concentració de resveratrol en sang és massa petita per confirmar la hipòtesi que planteja la paradoxa francesa. Els efectes beneficiosos del vi sembla que podrien ésser explicats pels efectes de l’alcohol o per la quantitat de substàncies que conté el vi; per exemple, els beneficis cardiovasculars que aporta el vi estan correlacionats amb el contingut en procianidins.[54]

Efectes adversos i desconeguts[modifica | modifica el codi]

Els efectes a llarg termini causats per l’ús de resveratrol encara romanen desconeguts.[55] Un estudi ha teoritzat que hi pot haver una estimulació del creixement de les cèl·lules del càncer de mama, possiblement perquè l’estructura química del resveratrol és similar a la del fitoestrogen.[56][57] Això no obstant, altres estudis han trobat que el consum de resveratrol està inversament associat amb el risc de càncer de mama i actua alentint la progressió d’aquest quan ha estat trasplantat a ratolins.[58][59] Alguns estudis suggereixen que el resveratrol el que fa és alentir el desenvolupament de vasos sanguinis, la qual cosa suprimeix els tumors però també alenteix la curació en cas que hi hagi algun dany en els vasos.[60] Citant l’evidència que el resveratrol és un antagonista de l’estrogen i tenint en compte alguns detalls sobre el resveratrol, alguns investigadors avisen que el compost pot interferir amb anticonceptius orals i que aquelles dones que estiguin embarassades o tinguin intenció d’estar-ho se’ls recomana no utilitzar aquest producte. Altres investigadors també diuen que el resveratrol no hauria d’ésser consumit per nens o joves menors de 18 anys, ja que no hi ha estudis que mostrin si pot afectar al seu desenvolupament natural. Un estudi reduït va trobar que una sola dosi de com a màxim 5g de trans-resveratrol no causava cap efecte advers en voluntaris sans.[61]

Possible carcinogenicitat[modifica | modifica el codi]

El resveratrol, com altres polifenols, resulta ser un fort inhibidor de la topoisomerasa. Comparteix algunes semblances amb drogues anticancerígenes utilitzades en quimioteràpia, com per exemple l’etoposida i el doxorubicin.[62][63] Això deu contribuir simultàniament a que tingui propietats anticancerígenes i també cancerígenes en algunes circumstàncies.

Pot ser que el resveratrol tingui propietats perjudicials en els fetus, ja que aquests tenen uns sistemes de detoxificació reduïts. És per això que es recomana a les dones embarassades que no utilitzin resveratrol.[64]

Mecanismes d'acció[modifica | modifica el codi]

Els mecanismes que utilitza el resveratrol per als seus efectes que sembla que allarguen la vida encara no estan del tot entesos, però podria ser que funcionés imitant alguns dels efectes que té la restricció calòrica.

Alguns estudis indiquen que el resveratrol activa la sirtuïna 1 (SIRT1)[65] i la PGC-1α millorant així el funcionament dels mitocondris.[66] Altres investigacions però qüestionen que hi hagi una connexió entre el resveratrol, la SIRT1 i la restricció calòrica.[67][68] És més, s’ha qüestionat també que el resveratrol tingui la capacitat d’activar directament la sirtuïna 1.[68][69][70]

Mecanisme d'acció del resveratrol

Un article de Robb et al. parla sobre l’acció del resveratrol en les cèl·lules. Aquest explica que hi ha una augment, de fins a catorze vegades, en l’acció del MnSOD (SOD2).[71] El MnSOD redueix el superòxid en peròxid d’hidrogen (H2O2), però la concentració de peròxid d’hidrogen no incrementa degut a una altra activitat que es duu a terme en la cèl·lula. El superòxid O2- apareix com a subproducte de la respiració en els complexes 1 i 3 de la cadena transportadora d’electrons. Aquest fenomen no és altament tòxic, però podria arrencar un electró de la membrana plasmàtica i/o altres components d’aquesta donant lloc a radicals lliures en les reaccions en cadena. És per això que és essencial que hi hagi un control sobre els anions superòxid.[72] El MnSOD s’encarrega de reduir el superòxid i confereix, per tant, resistència a la disfunció mitocondrial, aporta permeabilitat de transició i permet l’apoptosi en algunes malalties.[73] S’ha vist que es troba implicat en l’allargament de la vida, que inhibeix el càncer (ex. Càncer de pàncrees[74][75])i que proveeix resistència als danys causats per radiació.[76][77][78] Aquests efectes també s’han observat en el resveratrol. Robb et al. creu que el MnSOD augmenta degut a la següent ruta: RESV → SIRT1 / NAD+ → FOXO3a → MnSOD. Així doncs, el resveratrol provoca que la SIRT1 faci que els factors de transcripció FOXO migrin cap al nucli[79] cosa que simula l’activitat transcripcional del FOXO3a[80] i a més, també s’ha vist que millora la deacetilació de la sirtuïna catalitzada del FOXO3a. El MnSOD també actua com a diana del FOXO3a i la seva expressió està fortament induïda per la sobreexpressió del FOXO3a.[81]

El resveratrol interfereix en les 3 etapes de la carcinogènesi: iniciació, promoció i progressió. I en experiments in vitro, el resveratrol ha inhibit la proliferació de les cèl·lules cancerígenes del pàncrees. En alguns llinatges del cultiu de cèl·lules cancerígenes s’ha vist que el resveratrol indueix l’apoptosi, cosa que implica que mata cèl·lules i aquestes podrien ser cèl·lules cancerígenes.[82][83][84][85][86][87] S’ha vist que el resveratrol pot induir que es faci el lligand Fas/Fas mitjançant l’apoptosi, el p53 i les ciclines A, B1 i les quinasescdk (ciclinodependents) 1 i 2. A més a més, el resveratrol també posseeix propietats antioxidants i antiangiogèniques.[60][88][89]

Alguns estudis van informar que el resveratrol és efectiu contra la disfunció de les cèl·lules neuronals i la mort cel·lular, cosa que fa pensar que en teoria podria ser efectiu contra malalties com la de Huntington o l’Alzheimer.[90][91] Cal recordar però que això encara no ha estat provat en humans.

Una investigació que es va dur a terme al Northeastern Ohio Universities College of Medicine i a l'Ohio State University va indicar que el resveratrol té una acció inhibitòria directa sobre els fibroblasts cardíacs, fet que pot comportar la inhibició de la progressió de la fibrosi cardíaca.[92]

El resveratrol també augmenta de manera considerada la producció natural de testosterona degut a la seva acció com a modulador específic del receptor d’estrogen[93][94] i per la seva funció com a inhibidor de l’aromatasa.[95][96]

L’any 2007, uns investigadors del laboratori d’Irfan Rahman a la Universitat de Rochester van demostrar que el resveratrol incrementa els nivells de glutationa dins la cèl·lula a través de la regulació dependent de Nrf2 de la gamma-glutamilcisteina ligasa a les cèl·lules epitelials dels pulmons. Aquest fet proporciona les cèl·lules protecció contra l’estrès oxidatiu que provoca l’extracte del fum de les cigarretes.[97]

Un altre mecanisme que comparteixen el suplement de resveratrol i la restricció calòrica és la modulació de l’autofàgia.[98] La SIRT1 és, hipotèticament, la molècula diana del resveratrol i també de la restricció calòrica, i s’ha vist que facilita l’autofàgia a través de l’inhibidor de mTOR, una cinasa que per si sola regula l’autofàgia.[99]

Propietats físiques i químiques[modifica | modifica el codi]

Resveratrol (3,5,4'-trihidroxistilbè) és un estilbenoid, un polifenol derivat de l’estilbè.

El podem trobar en dues formes isomèriques: cis- (Z) i trans- (E), que poden trobar-se lliures o unides a glucosa.[100] La forma trans pot isomeritzar-se a forma cis quan es troba exposat a radiació UVA.[101] El trans-resveratrol en forma de pols ha resultat ser estable sota condicions d’estabilitat accelerada, amb una humitat del 75% i a 40 °C en presència d’aire.[102] El contingut del resveratrol també és estable a la pell del raïm i a la polpa després d’ésser fermentada i emmagatzemada durant un llarg període.[103]

Plantes i menjar[modifica | modifica el codi]

Podem trobar resveratrol a les plantes gràcies a l’acció de l’enzim resveratrol sintasa. Aquest fet va despertar molt d’interès l’any 1992 quan es va pensar que la seva presència en el vi estava relacionada amb l’explicació pels efectes cardioprotectors d’aquest.[104] Els nivells de resveratrol en el menjar varia àmpliament. El vi negre conté entre 0.2 i 5.8 mg/L,[105] depenent en la varietat del raïm, mentre que el vi blanc en té molt menys, ja que el vi negre és fermentat amb la pell del raïm, permetent que el vi mantingui l’extracte de resveratrol, mentre que el vi blanc és fermentat un cop s’ha tret la pell del raïm.[106][107] També s’ha vist que el cacau en pols i la xocolata negra tenen uns nivells baixos de resveratrol (0.35 to 1.85 mg/kg).[108] S’ha vist que també hi ha resveratrol als cacauets (79.4µg/unça).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resveratrol
  1. Bass TM, Weinkove D, Houthoofd K, Gems D, Partridge L. «Effects of resveratrol on lifespan in Drosophila melanogaster and Caenorhabditis elegans». Mechanisms of Ageing and Development, vol. 128, 10, October 2007, pàg. 546–52. DOI: 10.1016/j.mad.2007.07.007. PMID: 17875315.
  2. Farina A, Ferranti C, Marra C. «An improved synthesis of resveratrol». Nat. Prod. Res., vol. 20, 3, 2006, pàg. 247–52. DOI: 10.1080/14786410500059532. PMID: 16401555.
  3. Trantas E, Panopoulos N, Ververidis F. «Metabolic engineering of the complete pathway leading to heterologous biosynthesis of various flavonoids and stilbenoids in Saccharomyces cerevisiae». Metab. Eng., vol. 11, 6, 2009, pàg. 355–366. DOI: 10.1016/j.ymben.2009.07.004. PMID: 19631278.
  4. Howitz KT, Bitterman KJ, Cohen HY, et al.. «Small molecule activators of sirtuins extend Saccharomyces cerevisiae lifespan». Nature, vol. 425, 6954, September 2003, pàg. 191–6. DOI: 10.1038/nature01960. PMID: 12939617.
  5. Wood JG, Rogina B, Lavu S, et al.. «Sirtuin activators mimic caloric restriction and delay ageing in metazoans». Nature, vol. 430, 7000, August 2004, pàg. 686–9. DOI: 10.1038/nature02789. PMID: 15254550.
  6. Gruber J, Tang SY, Halliwell B. «Evidence for a trade-off between survival and fitness caused by resveratrol treatment of Caenorhabditis elegans». Annals of the New York Academy of Sciences, vol. 1100, April 2007, pàg. 530–42. DOI: 10.1196/annals.1395.059. PMID: 17460219.
  7. Valenzano DR, Terzibasi E, Genade T, Cattaneo A, Domenici L, Cellerino A. «Resveratrol prolongs lifespan and retards the onset of age-related markers in a short-lived vertebrate». Current Biology, vol. 16, 3, February 2006, pàg. 296–300. DOI: 10.1016/j.cub.2005.12.038. PMID: 16461283.
  8. Baur JA, Pearson KJ, Price NL, et al.. «Resveratrol improves health and survival of mice on a high-calorie diet». Nature, vol. 444, 7117, November 2006, pàg. 337–42. DOI: 10.1038/nature05354. PMID: 17086191.
  9. Pearson KJ, Baur JA, Lewis KN, et al.. «Resveratrol delays age-related deterioration and mimics transcriptional aspects of dietary restriction without extending life span». Cell Metabolism, vol. 8, 2, August 2008, pàg. 157–68. DOI: 10.1016/j.cmet.2008.06.011. PMC: 2538685. PMID: 18599363.
  10. 'Longevity gene' may be dead end: study 12 Sept 2011
  11. Longevity genes challenged Nature. 21 Sep 2011.
  12. 12,0 12,1 12,2 Athar M, Back JH, Tang X, et al.. «Resveratrol: a review of preclinical studies for human cancer prevention». Toxicology and Applied Pharmacology, vol. 224, 3, November 2007, pàg. 274–83. DOI: 10.1016/j.taap.2006.12.025. PMC: 2083123. PMID: 17306316.
  13. Boocock DJ, Faust GE, Patel KR, et al.. «Phase I dose escalation pharmacokinetic study in healthy volunteers of resveratrol, a potential cancer chemopreventive agent». Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention, vol. 16, 6, June 2007, pàg. 1246–52. DOI: 10.1158/1055-9965.EPI-07-0022. PMID: 17548692.
  14. Gao X, Xu YX, Divine G, Janakiraman N, Chapman RA, Gautam SC. «Disparate in vitro and in vivo antileukemic effects of resveratrol, a natural polyphenolic compound found in grapes». The Journal of Nutrition, vol. 132, 7, July 2002, pàg. 2076–81. PMID: 12097696.
  15. Kimura Y, Okuda H. «Resveratrol isolated from Polygonum cuspidatum root prevents tumor growth and metastasis to lung and tumor-induced neovascularization in Lewis lung carcinoma-bearing mice». The Journal of Nutrition, vol. 131, 6, June 2001, pàg. 1844–9. PMID: 11385077.
  16. Karuppagounder SS, Pinto JT, Xu H, Chen HL, Beal MF, Gibson GE. «Dietary supplementation with resveratrol reduces plaque pathology in a transgenic model of Alzheimer's disease». Neurochemistry International, vol. 54, 2, February 2009, pàg. 111–8. DOI: 10.1016/j.neuint.2008.10.008. PMC: 2892907. PMID: 19041676.
  17. Anekonda TS. «Resveratrol--a boon for treating Alzheimer's disease?». Brain Research Reviews, vol. 52, 2, September 2006, pàg. 316–26. DOI: 10.1016/j.brainresrev.2006.04.004. PMID: 16766037.
  18. Sharma M, Gupta YK. «Chronic treatment with trans resveratrol prevents intracerebroventricular streptozotocin induced cognitive impairment and oxidative stress in rats». Life Sciences, vol. 71, 21, October 2002, pàg. 2489–98. DOI: 10.1016/S0024-3205(02)02083-0. PMID: 12270754.
  19. Kumar P, Padi SS, Naidu PS, Kumar A. «Effect of resveratrol on 3-nitropropionic acid-induced biochemical and behavioural changes: possible neuroprotective mechanisms». Behavioural Pharmacology, vol. 17, 5–6, September 2006, pàg. 485–92. DOI: 10.1097/00008877-200609000-00014. PMID: 16940769.
  20. Yang YB, Piao YJ. «Effects of resveratrol on secondary damages after acute spinal cord injury in rats». Acta Pharmacologica Sinica, vol. 24, 7, July 2003, pàg. 703–10. PMID: 12852839.
  21. Sinha K, Chaudhary G, Gupta YK. «Protective effect of resveratrol against oxidative stress in middle cerebral artery occlusion model of stroke in rats». Life Sciences, vol. 71, 6, June 2002, pàg. 655–65. DOI: 10.1016/S0024-3205(02)01691-0. PMID: 12072154.
  22. Gentilli M, Mazoit JX, Bouaziz H, et al.. «Resveratrol decreases hyperalgesia induced by carrageenan in the rat hind paw». Life Sciences, vol. 68, 11, February 2001, pàg. 1317–21. DOI: 10.1016/S0024-3205(00)01018-3. PMID: 11233998.
  23. Tsai SH, Lin-Shiau SY, Lin JK. «Suppression of nitric oxide synthase and the down-regulation of the activation of NFkappaB in macrophages by resveratrol». British Journal of Pharmacology, vol. 126, 3, February 1999, pàg. 673–80. DOI: 10.1038/sj.bjp.0702357. PMC: 1565862. PMID: 10188978.
  24. Elmali N, Baysal O, Harma A, Esenkaya I, Mizrak B. «Effects of resveratrol in inflammatory arthritis». Inflammation, vol. 30, 1–2, April 2007, pàg. 1–6. DOI: 10.1007/s10753-006-9012-0. PMID: 17115116.
  25. Ferrières J. «The French paradox: lessons for other countries». Heart, vol. 90, 1, January 2004, pàg. 107–11. DOI: 10.1136/heart.90.1.107. PMC: 1768013. PMID: 14676260.
  26. Simini, B. «Serge Renaud: from French paradox to Cretan miracle». The Lancet, vol. 355, 9197, 2000, pàg. 48. DOI: 10.1016/S0140-6736(05)71990-5. PMID: 10615898.
  27. Renaud S, de Lorgeril M. «Wine, alcohol, platelets, and the French paradox for coronary heart disease». Lancet, vol. 339, 8808, June 1992, pàg. 1523–6. DOI: 10.1016/0140-6736(92)91277-F. PMID: 1351198.
  28. Ferrero ME, Bertelli AE, Fulgenzi A, et al.. «Activity in vitro of resveratrol on granulocyte and monocyte adhesion to endothelium». The American Journal of Clinical Nutrition, vol. 68, 6, December 1998, pàg. 1208–14. PMID: 9846848.
  29. Rotondo S, Rajtar G, Manarini S, et al.. «Effect of trans-resveratrol, a natural polyphenolic compound, on human polymorphonuclear leukocyte function». British Journal of Pharmacology, vol. 123, 8, April 1998, pàg. 1691–9. DOI: 10.1038/sj.bjp.0701784. PMC: 1565338. PMID: 9605577.
  30. Haider UG, Roos TU, Kontaridis MI, et al.. «Resveratrol inhibits angiotensin II- and epidermal growth factor-mediated Akt activation: role of Gab1 and Shp2». Molecular Pharmacology, vol. 68, 1, July 2005, pàg. 41–8. DOI: 10.1124/mol.104.005421. PMID: 15849355.
  31. Wang Z, Chen Y, Labinskyy N, Hsieh TC, Ungvari Z, Wu JM. «Regulation of proliferation and gene expression in cultured human aortic smooth muscle cells by resveratrol and standardized grape extracts». Biochemical and Biophysical Research Communications, vol. 346, 1, July 2006, pàg. 367–76. DOI: 10.1016/j.bbrc.2006.05.156. PMID: 16759640.
  32. Poussier B, Cordova AC, Becquemin JP, Sumpio BE. «Resveratrol inhibits vascular smooth muscle cell proliferation and induces apoptosis». Journal of Vascular Surgery, vol. 42, 6, December 2005, pàg. 1190–7. DOI: 10.1016/j.jvs.2005.08.014. PMID: 16376213.
  33. Duffy SJ, Vita JA. «Effects of phenolics on vascular endothelial function». Current Opinion in Lipidology, vol. 14, 1, February 2003, pàg. 21–7. DOI: 10.1097/01.mol.0000052857.26236.f2. PMID: 12544657.
  34. Wallerath, T.; Deckert, G; Ternes, T; Anderson, H. «Resveratrol, a Polyphenolic Phytoalexin Present in Red Wine, Enhances Expression and Activity of Endothelial Nitric Oxide Synthase». Circulation, vol. 106, 13, 2002, pàg. 1652–8. DOI: 10.1161/01.CIR.0000029925.18593.5C. PMID: 12270858.
  35. Chen CK, Pace-Asciak CR. «Vasorelaxing activity of resveratrol and quercetin in isolated rat aorta». General Pharmacology, vol. 27, 2, March 1996, pàg. 363–6. DOI: 10.1016/0306-3623(95)02001-2. PMID: 8919657.
  36. Olas B, Wachowicz B. «Resveratrol, a phenolic antioxidant with effects on blood platelet functions». Platelets, vol. 16, 5, August 2005, pàg. 251–60. DOI: 10.1080/09537100400020591. PMID: 16011975.
  37. Stef G, Csiszar A, Lerea K, Ungvari Z, Veress G. «Resveratrol inhibits aggregation of platelets from high-risk cardiac patients with aspirin resistance». Journal of Cardiovascular Pharmacology, vol. 48, 2, August 2006, pàg. 1–5. DOI: 10.1097/01.fjc.0000238592.67191.ab. PMID: 16954814.
  38. Wang Z, Zou J, Huang Y, Cao K, Xu Y, Wu JM. «Effect of resveratrol on platelet aggregation in vivo and in vitro». Chinese Medical Journal, vol. 115, 3, March 2002, pàg. 378–80. PMID: 11940369.
  39. Frémont L, Belguendouz L, Delpal S. «Antioxidant activity of resveratrol and alcohol-free wine polyphenols related to LDL oxidation and polyunsaturated fatty acids». Life Sciences, vol. 64, 26, 1999, pàg. 2511–21. DOI: 10.1016/S0024-3205(99)00209-X. PMID: 10403511.
  40. Ungvari Z, Orosz Z, Rivera A, et al.. «Resveratrol increases vascular oxidative stress resistance». American Journal of Physiology. Heart and Circulatory Physiology, vol. 292, 5, May 2007, pàg. H2417–24. DOI: 10.1152/ajpheart.01258.2006. PMID: 17220179.
  41. Su, H.-C.; Hung, LM; Chen, JK. «Resveratrol, a red wine antioxidant, possesses an insulin-like effect in streptozotocin-induced diabetic rats». AJP: Endocrinology and Metabolism, vol. 290, 6, 2006, pàg. E1339. DOI: 10.1152/ajpendo.00487.2005. PMID: 16434553.
  42. Sirtris Pharmaceuticals (April 17, 2008). "Sirtris Announces SRT501 Lowers Glucose in Twice-Daily Dosing Clinical Trial; Study Suggests Dose Response for Proprietary Formulation of Resveratrol in Type 2 Diabetics". Nota de permisa. Consulta: August 9, 2010.
  43. «Sirtris Continues to Lead The Way In Resveratrol Based Research». My Resveratrol Experience, 2009-04-10. [Consulta: 2011-01-22].
  44. Docherty JJ, Fu MM, Stiffler BS, Limperos RJ, Pokabla CM, DeLucia AL. «Resveratrol inhibition of herpes simplex virus replication». Antiviral Research, vol. 43, 3, October 1999, pàg. 145–55. PMID: 10551373.
  45. Docherty JJ, Fu MM, Hah JM, Sweet TJ, Faith SA, Booth T. «Effect of resveratrol on herpes simplex virus vaginal infection in the mouse». Antiviral Research, vol. 67, 3, September 2005, pàg. 155–62. DOI: 10.1016/j.antiviral.2005.06.008. PMID: 16125258.
  46. Docherty JJ, Smith JS, Fu MM, Stoner T, Booth T. «Effect of topically applied resveratrol on cutaneous herpes simplex virus infections in hairless mice». Antiviral Research, vol. 61, 1, January 2004, pàg. 19–26. DOI: 10.1016/j.antiviral.2003.07.001. PMID: 14670590.
  47. Asensi M, Medina I, Ortega A, et al.. «Inhibition of cancer growth by resveratrol is related to its low bioavailability». Free Radical Biology & Medicine, vol. 33, 3, August 2002, pàg. 387–98. DOI: 10.1016/S0891-5849(02)00911-5. PMID: 12126761.
  48. 48,0 48,1 48,2 Walle T, Hsieh F, DeLegge MH, Oatis JE, Walle UK. «High absorption but very low bioavailability of oral resveratrol in humans». Drug Metabolism and Disposition, vol. 32, 12, December 2004, pàg. 1377–82. DOI: 10.1124/dmd.104.000885. PMID: 15333514.
  49. Elliott PJ, Jirousek M. «Sirtuins: novel targets for metabolic disease». Current Opinion in Investigational Drugs, vol. 9, 4, April 2008, pàg. 371–8. PMID: 18393104.
  50. Yu C, Shin YG, Chow A, et al.. «Human, rat, and mouse metabolism of resveratrol». Pharmaceutical Research, vol. 19, 12, December 2002, pàg. 1907–14. DOI: 10.1023/A:1021414129280. PMID: 12523673.
  51. Wang LX, Heredia A, Song H, et al.. «Resveratrol glucuronides as the metabolites of resveratrol in humans: characterization, synthesis, and anti-HIV activity». Journal of Pharmaceutical Sciences, vol. 93, 10, October 2004, pàg. 2448–57. DOI: 10.1002/jps.20156. PMID: 15349955.
  52. Goldberg DM, Yan J, Soleas GJ. «Absorption of three wine-related polyphenols in three different matrices by healthy subjects». Clinical Biochemistry, vol. 36, 1, February 2003, pàg. 79–87. DOI: 10.1016/S0009-9120(02)00397-1. PMID: 12554065.
  53. Vitaglione P, Sforza S, Galaverna G, et al.. «Bioavailability of trans-resveratrol from red wine in humans». Molecular Nutrition & Food Research, vol. 49, 5, May 2005, pàg. 495–504. DOI: 10.1002/mnfr.200500002. PMID: 15830336.
  54. Corder R, Mullen W, Khan NQ, et al.. «Oenology: red wine procyanidins and vascular health». Nature, vol. 444, 7119, November 2006, pàg. 566. DOI: 10.1038/444566a. PMID: 17136085.
  55. ^ a b The Connecticut Post, "Selling resveratrol: Wonder drug or snake oil?," 08/04/2009, by Melissa Healy for the Los Angeles Times news service
  56. ^ a b Gehm BD, McAndrews JM, Chien PY, Jameson JL (December 1997). "Resveratrol, a polyphenolic compound found in grapes and wine, is an agonist for the estrogen receptor". Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 94 (25): 14138–43. doi:10.1073/pnas.94.25.14138. PMC 28446. PMID 9391166.
  57. ^ Bowers JL, Tyulmenkov VV, Jernigan SC, Klinge CM (October 2000). "Resveratrol acts as a mixed agonist/antagonist for estrogen receptors alpha and beta". Endocrinology 141 (10): 3657–67. doi:10.1210/en.141.10.3657. PMID 11014220.
  58. ^ Levi F, Pasche C, Lucchini F, Ghidoni R, Ferraroni M, La Vecchia C (April 2005). "Resveratrol and breast cancer risk". European Journal of Cancer Prevention 14 (2): 139–42. doi:10.1097/00008469-200504000-00009. PMID 15785317.
  59. ^ Garvin S, Ollinger K, Dabrosin C (January 2006). "Resveratrol induces apoptosis and inhibits angiogenesis in human breast cancer xenografts in vivo". Cancer Letters 231 (1): 113–22. doi:10.1016/j.canlet.2005.01.031. PMID 16356836.
  60. 60,0 60,1 ^ a b Bråkenhielm E, Cao R, Cao Y (August 2001). "Suppression of angiogenesis, tumor growth, and wound healing by resveratrol, a natural compound in red wine and grapes". The FASEB Journal 15 (10): 1798–800. doi:10.1096/fj.01-0028fje. PMID 11481234.
  61. ^ a b c d Boocock DJ, Faust GE, Patel KR, et al. (June 2007). "Phase I dose escalation pharmacokinetic study in healthy volunteers of resveratrol, a potential cancer chemopreventive agent". Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention 16 (6): 1246–52. doi:10.1158/1055-9965.EPI-07-0022. PMID 17548692.
  62. ^ Leone, S.; Cornetta, T.; Basso, E.; Cozzi, R. (Sep 2010). "Resveratrol induces DNA double-strand breaks through human topoisomerase II interaction". Cancer Lett 295 (2): 167–72. doi:10.1016/j.canlet.2010.02.022. PMID 20304553.
  63. ^ Jo, JY.; Gonzalez de Mejia, E.; Lila, MA. (Mar 2006). "Catalytic inhibition of human DNA topoisomerase II by interactions of grape cell culture polyphenols". J Agric Food Chem 54 (6): 2083–7. doi:10.1021/jf052700z. PMID 16536579.
  64. ^ Paolini, M.; Sapone, A.; Valgimigli, L. (Jun 2003). "Avoidance of bioflavonoid supplements during pregnancy: a pathway to infant leukemia?". Mutat Res 527 (1–2): 99–101. PMID 12787918.
  65. ^ Alcaín FJ, Villalba JM (April 2009). "Sirtuin activators". Expert Opinion on Therapeutic Patents 19 (4): 403–14. doi:10.1517/13543770902762893. PMID 19441923.
  66. ^ a b c Lagouge M, Argmann C, Gerhart-Hines Z, et al. (December 2006). "Resveratrol improves mitochondrial function and protects against metabolic disease by activating SIRT1 and PGC-1alpha". Cell 127 (6): 1109–22. doi:10.1016/j.cell.2006.11.013. PMID 17112576.
  67. ^ Kaeberlein M, Kirkland KT, Fields S, Kennedy BK (September 2004). "Sir2-independent life span extension by calorie restriction in yeast". Plos Biology 2 (9): E296. doi:10.1371/journal.pbio.0020296. PMC 514491. PMID 15328540.
  68. 68,0 68,1 ^ a b Kaeberlein M, McDonagh T, Heltweg B, et al. (April 2005). "Substrate-specific activation of sirtuins by resveratrol". The Journal of Biological Chemistry 280 (17): 17038–45. doi:10.1074/jbc.M500655200. PMID 15684413.
  69. ^ Beher D, Wu J, Cumine S, et al. (December 2009). "Resveratrol is not a direct activator of SIRT1 enzyme activity". Chemical Biology & Drug Design 74 (6): 619–24. doi:10.1111/j.1747-0285.2009.00901.x. PMID 19843076.
  70. ^ Pacholec M, Bleasdale JE, Chrunyk B, et al. (March 2010). "SRT1720, SRT2183, SRT1460, and resveratrol are not direct activators of SIRT1". The Journal of Biological Chemistry 285 (11): 8340–51. doi:10.1074/jbc.M109.088682. PMC 2832984. PMID 20061378.
  71. ^ Robb EL, Page MM, Wiens BE, Stuart JA (March 2008). "Molecular mechanisms of oxidative stress resistance induced by resveratrol: Specific and progressive induction of MnSOD". Biochemical and Biophysical Research Communications 367 (2): 406–12. doi:10.1016/j.bbrc.2007.12.138. PMID 18167310.
  72. ^ Radák, Zsolt (2000). Free radicals in exercise and aging. Champaign, IL: Human Kinetics. p. 39. ISBN 978-0-88011-881-1.
  73. ^ Macmillan-Crow LA, Cruthirds DL (April 2001). "Invited review: manganese superoxide dismutase in disease". Free Radical Research 34 (4): 325–36. doi:10.1080/10715760100300281. PMID 11328670.
  74. ^ Cullen JJ, Weydert C, Hinkhouse MM, et al. (March 2003). "The role of manganese superoxide dismutase in the growth of pancreatic adenocarcinoma". Cancer Research 63 (6): 1297–303. PMID 12649190.
  75. ^ "Mounting evidence shows red wine antioxidant kills cancer" (Press release). University of Rochester Medical Center. March 26, 2008. Retrieved August 10, 2010.
  76. ^ Sun J, Folk D, Bradley TJ, Tower J (June 2002). "Induced overexpression of mitochondrial Mn-superoxide dismutase extends the life span of adult Drosophila melanogaster". Genetics 161 (2): 661–72. PMC 1462135. PMID 12072463.
  77. ^ Hu D, Cao P, Thiels E, et al. (March 2007). "Hippocampal long-term potentiation, memory, and longevity in mice that overexpress mitochondrial superoxide dismutase". Neurobiology of Learning and Memory 87 (3): 372–84. doi:10.1016/j.nlm.2006.10.003. PMC 1847321. PMID 17129739.
  78. ^ Wong GH (May 1995). "Protective roles of cytokines against radiation: induction of mitochondrial MnSOD". Biochimica et Biophysica Acta 1271 (1): 205–9. PMID 7599209.
  79. ^ Stefani M, Markus MA, Lin RC, Pinese M, Dawes IW, Morris BJ (October 2007). "The effect of resveratrol on a cell model of human aging". Annals of the New York Academy of Sciences 1114: 407–18. doi:10.1196/annals.1396.001. PMID 17804521.
  80. ^ Brunet A, Sweeney LB, Sturgill JF, et al. (March 2004). "Stress-dependent regulation of FOXO transcription factors by the SIRT1 deacetylase". Science 303 (5666): 2011–5. doi:10.1126/science.1094637. PMID 14976264.
  81. ^ Kops GJ, Dansen TB, Polderman PE, et al. (September 2002). "Forkhead transcription factor FOXO3a protects quiescent cells from oxidative stress". Nature 419 (6904): 316–21. doi:10.1038/nature01036. PMID 12239572.
  82. ^ a b Benitez DA, Pozo-Guisado E, Alvarez-Barrientos A, Fernandez-Salguero PM, Castellón EA (2007). "Mechanisms involved in resveratrol-induced apoptosis and cell cycle arrest in prostate cancer-derived cell lines". Journal of Andrology 28 (2): 282–93. doi:10.2164/jandrol.106.000968. PMID 17050787.
  83. ^ Faber AC, Chiles TC (December 2006). "Resveratrol induces apoptosis in transformed follicular lymphoma OCI-LY8 cells: evidence for a novel mechanism involving inhibition of BCL6 signaling". International Journal of Oncology 29 (6): 1561–6. PMID 17088997.
  84. ^ Riles WL, Erickson J, Nayyar S, Atten MJ, Attar BM, Holian O (September 2006). "Resveratrol engages selective apoptotic signals in gastric adenocarcinoma cells". World Journal of Gastroenterology 12 (35): 5628–34. PMID 17007014.
  85. ^ Sareen D, van Ginkel PR, Takach JC, et al. (September 2006). "Mitochondria as the primary target of resveratrol-induced apoptosis in human retinoblastoma cells". Investigative Ophthalmology & Visual Science 47 (9): 3708–16. doi:10.1167/iovs.06-0119. PMID 16936077.
  86. ^ Tang HY, Shih A, Cao HJ, Davis FB, Davis PJ, Lin HY (August 2006). "Resveratrol-induced cyclooxygenase-2 facilitates p53-dependent apoptosis in human breast cancer cells". Molecular Cancer Therapeutics 5 (8): 2034–42. doi:10.1158/1535-7163.MCT-06-0216. PMID 16928824.
  87. ^ Aziz MH, Nihal M, Fu VX, Jarrard DF, Ahmad N (May 2006). "Resveratrol-caused apoptosis of human prostate carcinoma LNCaP cells is mediated via modulation of phosphatidylinositol 3'-kinase/Akt pathway and Bcl-2 family proteins". Molecular Cancer Therapeutics 5 (5): 1335–41. doi:10.1158/1535-7163.MCT-05-0526. PMID 16731767.
  88. ^ Cao Y, Fu ZD, Wang F, Liu HY, Han R (June 2005). "Anti-angiogenic activity of resveratrol, a natural compound from medicinal plants". Journal of Asian Natural Products Research 7 (3): 205–13. doi:10.1080/10286020410001690190. PMID 15621628.
  89. ^ Hung LM, Chen JK, Huang SS, Lee RS, Su MJ (August 2000). "Cardioprotective effect of resveratrol, a natural antioxidant derived from grapes". Cardiovascular Research 47 (3): 549–55. doi:10.1016/S0008-6363(00)00102-4. PMID 10963727.
  90. ^ Parker JA, Arango M, Abderrahmane S, et al. (April 2005). "Resveratrol rescues mutant polyglutamine cytotoxicity in nematode and mammalian neurons". Nature Genetics 37 (4): 349–50. doi:10.1038/ng1534. PMID 15793589.
  91. ^ Marambaud P, Zhao H, Davies P (November 2005). "Resveratrol promotes clearance of Alzheimer's disease amyloid-beta peptides". The Journal of Biological Chemistry 280 (45): 37377–82. doi:10.1074/jbc.M508246200. PMID 16162502.
  92. ^ Olson ER, Naugle JE, Zhang X, Bomser JA, Meszaros JG (March 2005). "Inhibition of cardiac fibroblast proliferation and myofibroblast differentiation by resveratrol". American Journal of Physiology. Heart and Circulatory Physiology 288 (3): H1131–8. doi:10.1152/ajpheart.00763.2004. PMID 15498824.
  93. ^ Juan ME, González-Pons E, Munuera T, Ballester J, Rodríguez-Gil JE, Planas JM (April 2005). "trans-Resveratrol, a natural antioxidant from grapes, increases sperm output in healthy rats". The Journal of Nutrition 135 (4): 757–60. PMID 15795430.
  94. ^ Bhat KP, Lantvit D, Christov K, Mehta RG, Moon RC, Pezzuto JM (October 2001). "Estrogenic and antiestrogenic properties of resveratrol in mammary tumor models". Cancer Research 61 (20): 7456–63. PMID 11606380.
  95. ^ Wang Y, Lee KW, Chan FL, Chen S, Leung LK (July 2006). "The red wine polyphenol resveratrol displays bilevel inhibition on aromatase in breast cancer cells". Toxicological Sciences 92 (1): 71–7. doi:10.1093/toxsci/kfj190. PMID 16611627.
  96. ^ Leder BZ, Rohrer JL, Rubin SD, Gallo J, Longcope C (March 2004). "Effects of aromatase inhibition in elderly men with low or borderline-low serum testosterone levels". The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism 89 (3): 1174–80. doi:10.1210/jc.2003-031467. PMID 15001605.
  97. ^ Kode A, Rajendrasozhan S, Caito S, Yang SR, Megson IL, Rahman I (March 2008). "Resveratrol induces glutathione synthesis by activation of Nrf2 and protects against cigarette smoke-mediated oxidative stress in human lung epithelial cells". American Journal of Physiology. Lung Cellular and Molecular Physiology 294 (3): L478–88.
  98. ^ Ghosh HS, McBurney M, Robbins PD, Robbins Paul D. (2010). Blagosklonny, Mikhail V.. ed. "SIRT1 Negatively Regulates the Mammalian Target of Rapamycin". PLoS ONE 5 (2): e9199. doi:10.1371/journal.pone.0009199. PMC 2821410. PMID 20169165.
  99. ^ Eugenia Morselli, Lorenzo Galluzzi, Oliver Kepp, Alfredo Criollo, Maria Chiara Maiuri, Nektarios Tavernarakis4, Frank Madeo5, and Guido Kroemer (2009) Autophagy mediates pharmacological lifespan extension by spermidine and resveratrol. Aging (1)12
  100. ^ a b c d Mattivi F., Reniero F., Korhammer S. (1995). "Isolation, characterization, and evolution in red wine vinification of resveratrol monomers". J Agric Food Chem. 43 (7): 1820–3. doi:10.1021/jf00055a013.
  101. ^ Lamuela-Raventos, Rosa M.; Romero-Perez, Ana I.; Waterhouse, Andrew L.; De La Torre-Boronat, M. Carmen (1995). "Direct HPLC Analysis of cis- and trans-Resveratrol and Piceid Isomers in Spanish Red Vitis vinifera Wines". Journal of Agricultural and Food Chemistry 43 (2): 281. doi:10.1021/jf00050a003.
  102. ^ Prokop J, Abrman P, Seligson AL, Sovak M (2006). "Resveratrol and its glycon piceid are stable polyphenols". Journal of Medicinal Food 9 (1): 11–4. doi:10.1089/jmf.2006.9.11. PMID 16579722.
  103. ^ Bertelli AA, Gozzini A, Stradi R, Stella S, Bertelli A (1998). "Stability of resveratrol over time and in the various stages of grape transformation". Drugs under Experimental and Clinical Research 24 (4): 207–11. PMID 10051967.
  104. ^ a b c Baur JA, Sinclair DA (2006). "Therapeutic potential of resveratrol: the in vivo evidence". Nat Rev Drug Discov 5 (6): 493–506. doi:10.1038/nrd2060. PMID 16732220.
  105. ^ Gu X, Creasy L, Kester A, Zeece M (August 1999). "Capillary electrophoretic determination of resveratrol in wines". J Agric Food Chem. 47 (8): 3223–7. doi:10.1021/jf981211e. PMID 10552635.
  106. ^ a b c d e Roy, H., Lundy, S., Resveratrol, Pennington Nutrition Series, 2005 No. 7
  107. ^ Mattivi F. (1993). "Solid phase extraction of trans-resveratrol from wines for HPLC analysis". Zeitschrift für Lebensmittel- Untersuchung und Forschung 196 (6): 522–5. doi:10.1007/BF01201331. PMID 8328217.
  108. ^ a b W. Jeffrey Hurst, Jan A. Glinski, Kenneth B. Miller, Joan Apgar, Matthew H. Davey and David A. Stuart (2008). "Survey of the trans-Resveratrol and trans-Piceid Content of Cocoa-Containing and Chocolate Products". J. Agric. Food Chem. 56 (18): 8374–8378. doi:10.1021/jf801297w. PMID 18759443.