Retallar, copiar i enganxar

En l'ús quotidià dels ordinadors personals, el copiar i enganxar (al costat de l'acció de retallar) són el paradigma pel que fa a la transferència de text, dades, fitxers o objectes des d'un lloc d'origen a un de destinació. Per a aquestes accions s'utilitza el porta-retalls. L'ús més acceptat i generalitzat d'aquestes ordres es dóna en els entorns dels editors de text, essent una eina fonamental per compondre i reorganitzar tot tipus d'escrits.

Els termes provenen de la tradicional pràctica manuscrita on literalment els textos es componien a base de retallar o copiar diferents fragments per a més tard enganxar-los o inserir-los en una nova ubicació. Aquesta, va ser una pràctica habitual fins ben avançada la dècada dels anys 1960 arran de l'ús dels tipus a impremta.

En l'entorn del PC, el copiar i enganxar, el va popularitzar Apple a través del seu Lisa i Macintosh a principi dels anys 1980, en els seus sistemes operatius i aplicacions. Ja en aquest moment va ser quan a aquestes accions, a més de la de retallar els van ser associades les lletres corresponents a la seva drecera ràpid de teclat que més tard adoptaria Microsoft en Windows:

• Ctrl + X: per retallar, a causa de la forma en tisora ​​d'aquesta lletra;
• Ctrl + C: per copiar, per ser la inicial de copy (que en anglès significa 'copiar');
• Ctrl + V: per enganxar, per proximitat en el teclat a les altres dues.

Aquesta associació ha estat invariable fins a l'actualitat arribant a popularitzar en argot editorial el "control x", "control c" o "control v" com a referència a les accions que produeixen.