Retrat d'Adele Bloch-Bauer I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat d'Adele Bloch-Bauer I
Retrat d'Adele Bloch-Bauer I
Gustav Klimt, 1907
pintura a l'oli, amb or i plata
138 × 138 cm
Neue Galerie, Nova York

Retrat d'Adele Bloch-Bauer I és una pintura a l'oli realitzada per Gustav Klimt el 1907 i actualment exposada a la Neue Galerie de Nova York.

Aquest quadre va ser venut per 135 milions de dòlars a Ronald Lauder, propietari de la Neue Galerie, el juny de 2006, la qual cosa el va convertir en aquell moment en la pintura més cara del món.[1]

Klimt va tardar tres anys per completar aquest quadre, que està fet amb oli, or i plata sobre tela, amb una ornamentació elaborada i complexa tal com es veu en la resta d'obres del Jugendstil. Klimt va ser membre de la Secessió de Viena, un grup d'artistes que van trencar amb la forma tradicional de pintar. L'obra va ser realitzada a Viena, encarregada per Ferdinand Bloch-Bauer.

Propietat d'aquest quadre[modifica | modifica el codi]

Cartell públic que anunciava la sortida d'aquest quadre d'Àustria

Segons les fonts austríaques, en el seu testament, Adele Bloch-Bauer va demanar al seu marit que donés les pintures de Klimt al Österreichische Galerie Belvedere després de la mort d'ella.[2] Adele morí l'any 1925 d'una meningitis. Quan els nazis van prendre el poder a Àustria, el seu marit vidu va haver de fugir a Suïssa. Les seves propietats, incloses els quadres de Klimt, van ser confiscades. L'any 1945 en el seu testament, Bloch-Bauer designà els seus nebots i nebodes, inclosa Maria Altmann, com els hereus.[3]

Aquesta pintura va ser confiscada pels Nazis durant l'Anschluss, i més tard es van mostrar a l'Österreichische Galerie Belvedere.

L'any 2000, a continuació dels impediments administratius austríacs a la sol·licitud que va fer Maria Altmann de restitució de les pintures[4] Maria Altmann Demanda contra Àustria en el Tribunal Suprem dels Estats Units per la propietat d'Adele Bloch-Bauer I i altres pintures de la col·lecció del seu oncle. Pel fet que les pintures dels Bloch-Bauer havien romàs a Àustria, el govern austríac va mantenir la posició que el testament d'Adele Bloch-Bauer havia determinat que aquelles pintures havien de romandre a allà. Després d'una batalla judicial,els jutges austríacs establiren l'any 2006 que Maria Altmann era la propietària correcta d'aquesta i les altres quatre pintures de Klimt.[5]

El juny de 2006 aquesta obra va ser venuda per 135 milions de dolars per part de Ronald Lauder per a la Neue Galerie de la ciutat de Nova York, i en aquell moment va tenir el rècord del quadre venut a un preu més alt.[6] Es va mostrar a la Neue Galerie des de juliol de 2006.[7]

Hi va haver algunes crítiques en el món de l'art per la seva decisió de vendre totes les pintures restituídes i la seva relació amb l'Holocaust[8]

L'any 2015 es va realitzar sobre aquest tema la pel·lícula titulada Woman in Gold (La Dama Daurada) protagonitzada per Hellen Mirren, com Maria Altmann, Ryan Reynolds, com l'advocat, i Daniel Brühl com el seu col·laborador austríac.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Retrat d'Adele Bloch-Bauer I Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. NY Times notícia del 19 de juny de 2006
  2. «Last Will 1923». Adele.at, 1923-01-19. [Consulta: 2011-05-15].
  3. «Bloch-Bauer 1945 testament». Arthistory.about.com. [Consulta: 2011-05-15].
  4. L'admissibilitat del cas a la jurisdicció dels Estats Units per l'extrem cost imposat per Àustria
  5. «List and Pictures of Klimt Paintings ("Amalie" not part of the five pictures), Photo of Adele Bloch-Bauer, Photo of Klimt». Adele.at. [Consulta: 2011-05-15].
  6. Vogel, Carol. «NY Times report from June 19, 2006». Nytimes.com, 19 June 2006. [Consulta: 15 May 2011].
  7. «The Ronald S. Lauder Collection: Selections from the 3rd Century BC to the 20th Century/Germany, Austria, and France».
  8. Kimmelman, Michael. «Klimts Go to Market; Museums Hold Their Breath». New York Times, 2006-09-19. [Consulta: 2011-05-15].