Retroflexa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En fonètica, les consonants retroflexes o cacuminals [1] són les articulades amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.

Els sons d'aquesta mena són comuns a les llengües de l'Índia, com les de la subfamília indoària o de la família dravídica.

Més a prop de nosaltres, el sard (a Sardenya) té una consonant oclusiva retroflexa sonora [ɖ], que apareix geminada com a resultat històric de la geminada LL llatina o altres grups consonàntics.

Exemples en llengua sarda:

  • casteddu = castell
  • adde = vall
  • bidda = vila - en realitat, en aquest cas el so cacuminal és també geminat (consonant doble) (pronunciat [biɖɖa])
  • cuddu, cudda = aquest, aquesta (pronunciat [kuɖɖu])
  • cuaddu = cavall (pronunciat [kuaɖɖu])

Aquesta mena de sons també apareixen a Còrsega (varietat de Sartè i taravesa), a Sicília i en el parlar de Salento alguns fonemes que comporten una doble consonant tenen articulació retroflexa.

Exemples en cors:

  • Iddu, Idda, Iddi (varietat sartenesa), Eddu, Edda, Eddi (varietat taravesa) = ell, ella, ells
  • Cavaddu = cavall

Exemples en sicilià:

  • Iddu, Idda, Iddi = ell, ella, ells
  • Cavaddu = cavall

En català[modifica | modifica el codi]

En català no hi ha sons d'aquesta mena.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DIEC2 Diccionari de la llengua catalana