Retroflexió
La retroflexió és un procés psicològic que, en teràpia gestalt suposa la inhibició de l'acció dirigint-la cap a un mateix. El subjecte es converteix en objecte i diana de la seva pròpia acció.[1] Suposa fer-se a si mateix allò que voldria fer-li a l'altre, o fer-se a si mateix allò que voldria que l'altre li fes.[2]
En la seva forma patològica, la retroflexió es dona quan evitem enfrontar-nos a l'ambient conduint la pulsió cap a nosaltres mateixos.[3] Sol esdevenir com a renúncia o incapacitat per actuar sobre el món. Un exemple de disfunció en aquest mecanisme psicològic es dona quan experimentem situacions incòmodes prement fort la mandíbula. Les úlceres i dolors de cap solen també ser una repressió de les accions que ens desperta viure la situació present. El retroflector acaba convertint-se en enemic de si mateix per una escissió de la personalitat i falta de coordinació entre pensament i acció.[4]
La retroflexió té una funció de seguretat personal per la qual cosa és útil en situacions on exposar la ràbia o la còlera són perjudicials per a la salut del subjecte. Una retroflexió sana és la que es dona en l'autocontrol i la disciplina.[5] Es retroflexiona quan regulem la nostra conducta d'acord amb les exigències de la situació, quan prenem atenció en una activitat per aprendre a desenvolupar-la o quan regulem l'esforç i la hidratació durant una activitat física.
Referències[modifica]
- ↑ Pierret, G. Plenitud. Aquí y ahora. Ed. Mandala
- ↑ Polster, Erving y Miriam. Terapia Gestáltica. Amorrortu Editores.
- ↑ Jordi Serret Taixà Psicologia Barcelona http://www.jserret.com Arxivat 2019-01-24 a Wayback Machine.
- ↑ Perls, Fritz. El enfoque gestáltico. Testimonios de terapia. Ed. Cuatro Vientos.
- ↑ Latner, J. El libro de la terapia gestalt. Ed.Diana
Bibliografia[modifica]
- Zinker, J. El proceso creativo en terapia gestalt. Ed. Paidós
- Peñarrubia, F. Terapia Gestalt. Alianza Editorial.