Reverberació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La reverberació és un fenomen derivat de la reflexió del so.

Consistent en una lleugera prolongació del so una vegada s'ha extingit l'original, a causa de les ones reflectides. Si aquestes ones reflectides arriben a l'oient separades del so directe amb retard superior a 60 milisegons o d'uns 20 metres, que és el valor de la persistència acústica, aleshores si són prou intenses són percebudes com un eco, en comptes de com a reverberació.[1]

Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre físic conegut com a temps de reverberació que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font. En general, el temps de reverberació serà més gran com més gran sigui l'espai i com menys absorbents siguin les superfícies que el limiten i el seu contingut. Així, per exemple, una habitació buida "ressona" més que la mateixa habitació moblada (o sigui, té un temps de reverberació més llarg) perquè els mobles, estores, cortines, ocupants, etc., absorbeixen so disminuint el temps de reverberació.

Temps de reverberació[modifica | modifica el codi]

El temps de reverberació és el temps que transcorre en un determinat recinte, des que es produïx un determinat so, fins que la intensitat d'eixe so disminuïx una milionèsima del seu valor original.

El físic Wallace Clement Sabine va desenvolupar una fórmula per a calcular el temps de reverberació (TR) d'un recinte en què el material absorbent està distribuït de forma uniforme. Consistix a relacionar el volum de la sala (V) i l'absorció total (A) amb el temps que tarda el so a baixar 60 dB en intensitat, a partir que s'apaga la font sonora.

120%

La fórmula de Sabine després va ser millorada a l'introduir un factor d'absorció (x) de l'aire per a una determinada temperatura i humitat. Factor que té gran importància si es tracta de grans recintes.

120%

Cal tindre en compte que la fórmula de Sabine ni és l'única, ni tampoc és absolutament fiable. Només es tracta d'una de les formules més utilitzades. Quan els enginyers encarregats del condicionament acústic la fan servir, ho fan només com una orientació.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reverberació Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Egan, David M. Architectural acoustics. Nova York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0-07-019111-5. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]