Inversió de Brunhes-Matuyama
La inversió de Brunhes-Matuyama, que porta el nom de Bernard Brunhes i Motonori Matuyama, va ser un esdeveniment geològic, fa aproximadament 781.000 anys, quan el camp magnètic de la Terra va patir per última vegada la inversió geomagnètica.[1][2]
Les estimacions varien quant a la brusquedat de la reversió. Un article de 2004 estimava que va trigar diversos milers d'anys;[3] un article de 2010 estimava que es va produir més ràpidament,[4][5][6] potser dins d'una vida humana;[7] un document del 2019 estimava que la inversió va durar 22.000 anys.[8][9]
La durada aparent en qualsevol lloc en particular pot variar en un ordre de magnitud, depenent de la latitud geomagnètica i dels efectes locals dels components no dipolars del camp magnètic terrestre durant la transició.[3]
La inversió de Brunhes-Matuyama és un marcador per a la secció i punt de l'Estratotip Global de Límit (Global Boundary Stratotype Section and Point, GSSP) que defineix la base de la subsèrie de l'etapa del chibanià i el pleistocè mitjà a la secció de Chiba (Japó), que va ser ratificada oficialment el 2020 per la Unió Internacional de Ciències Geològiques.[10][11] És útil per datar nuclis de sediments oceànics i volcànics en erupció subaèria.
Hi ha una teoria altament especulativa que connecta aquest esdeveniment de inversió amb la gran àrea de dispersió australasiàtica (fa uns 790.000 anys),[12] tot i que les causes d'ambdós gairebé segur que no estan connectades i només van passar casualment al mateix temps. A les dades s'afegeixen el gran esdeveniment d'impacte Bosumtwi africà (fa uns 1,07 milions d'anys) i la posterior inversió de Jaramillo (fa uns 1 milió d'anys), un altre parell d'esdeveniments que no han passat desapercebuts.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Gradstein, Ogg i Smith, 2004.
- ↑ «Global chronostratigraphical correlation table for the last 2.7 million years» (en anglès). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ 3,0 3,1 Clement, Bradford M. «Dependence of the duration of geomagnetic polarity reversals on site latitude» (en anglès). Nature, 428(6983), 08-04-2004, pàg. 637-640. Bibcode: 2004Natur.428..637C. PMID: 15071591doi=10.1038/nature02459.
- ↑ Witze, Alexandra «Geomagnetic field flip-flops in a flash» (en anglès). Science News, 02-09-2010. Arxivat de l'original el 2012-09-27 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Coe, R. S.; Prévot, M.; Camps, P. «New evidence for extraordinarily rapid change of the geomagnetic field during a reversal» (
PDF) (en anglès). Nature, 374(6524), 20-04-1995, pàg. 687. Arxivat de l'original el 2010-07-31. Bibcode: 1995Natur.374..687C. DOI: 10.1038/374687a0 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Bogue i Glenn, 2010, p. L21308.
- ↑ Sagnotti, Leonardo; Scardia, Giancarlo; Giaccio, Biagio; Liddicoat, Joseph C.; Nomade, Sebastien; Renne, Paul R.; Sprain, Courtney J. «Extremely rapid directional change during Matuyama-Brunhes geomagnetic polarity reversal» (en anglès). Geophys. J. Int., 199(2), 21-07-2014, pàg. 1110-1124. Bibcode: 2014GeoJI.199.1110S. DOI: 10.1093/gji/ggu287.
- ↑ Singer, Brad S.; Jicha, Brian R.; Mochizuki, Nobutatsu; Coe, Robert S. «Synchronizing volcanic, sedimentary, and ice core records of Earth's last magnetic polarity reversal» (en anglès). Science Advances, 5(8), 07-08-2019, pàg. eaaw4621. Bibcode: 2019SciA....5.4621S. DOI: 10.1126/sciadv.aaw4621. ISSN: 2375-2548. PMC: 6685714. PMID: 31457087.
- ↑ «Earth's Last Magnetic-Pole Flip Took Much Longer Than We Thought» (en anglès). Space, 07-08-2019.
- ↑ «Global Boundary Stratotype Section and Point» (en anglès). International Commission of Stratigraphy. Arxivat de l'original el 2012-11-15. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Head, 2021, p. 50.
- ↑ 12,0 12,1 Glass, B. P.; Swincki, M. B.; Zwart, P. A. «Australasian, Ivory Coast and North American tektite strewnfields – Size, mass and correlation with geomagnetic reversals and other earth events» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 10th [Houston, Texas], 19-23 març 1979, pàg. 2535-2545.
Bibliografia[modifica]
- Behrendt, J. C.; Morse, L.; Blankenship, D. D. «One hundred negative magnetic anomalies over the West Antarctic Ice Sheet (WAIS), in particular Mt. Resnik, a subaerially erupted volcanic peak, indicate eruption through at least one field reversal» (PDF) (en anglès). USGS OF-2007-1047, Extended Abstract 030. U.S. Geological Survey and The National Academies) [University of Colorado, U.S. Geological Survey, University of Texas], 2007.
- Bogue, S. W.; Glen, J. M. G. «Very rapid geomagnetic field change recorded by the partial remagnetization of a lava flow» (en anglès). Geophysical Research Letters, 37(21), 2010. Bibcode: 2010GeoRL..3721308B. DOI: 10.1029/2010GL044286.
- Gradstein, Felix M.; Ogg, James G.; Smith, Alan G. A Geological Time Scale (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0521786737.
- Head, Martin J. «Review of the Early–Middle Pleistocene boundary and Marine Isotope Stage 19» (en anglès). Progress in Earth and Planetary Science, 8(1), 2021. Bibcode: 2021PEPS....8...50H. DOI: 10.1186/s40645-021-00439-2. PMC: 8549982. PMID: 34722119.