Revolta berber del Valiat de l'Àndalus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolta berber del Valiat de l'Àndalus
Data 742 - 743
Localitat Al-Àndalus
Resultat Canvi de política respecte els berbers
Bàndols
Valiat de l'Àndalus Rebels berbers
Comandants en cap
Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí
Balj ibn Bixr al-Quxayrí
Thalaba ibn Salama al-Amilí
Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar
Abd al Rahman ibn Alkama

L'evolució de la revolta berber del Valiat d'Ifriquiya va impulsar la revolta dels berbers de la península. Malgrat la derrota a la batalla de Badkura, Balj ibn Bixr al-Quxayrí va aconseguir retirar-se amb 7.000 homes cap a Sebta, on va ser assetjat pels berbers, fins que el valí de l'Àndalus Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí el va fer passar a Hispània per tal de lluitar contra els berbers revoltats a la península un cop signat un document pel qual s'obligava a sortir d'Hispània una vegada reprimida la revolta.

Les tropes rebels dels berbers a Hispània s'havien dividit en tres contingents i Balj els va atacar per separat: el primer grup fou derrotat prop de Medina-Sidonia, el segon grup prop de Còrdova i el tercer grup, el més nombrós, que estava assetjant Toledo, fou derrotat a la batalla de Wadi Salit (Guadalete), un afluent de la riba esquerra del Tajo). Aleshores Abd-al-Màlik ibn Qàtan va intentar que els sirians sortissin d'Hispània, però en intentar embarcar-los per dur-los a Ceuta, els sirians es van revoltar a Còrdova, van expulsar el valí del seu palau i van proclamar valí Balj.

Balj ibn Bixr al-Quxayrí (742)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Balj ibn Bixr al-Quxayrí

Balj ibn Bixr al-Quxayrí va manar que matessin el seu predecessor. La seua política partidista i cruel el va enfrontar als àrabs baladís als quals va vèncer (agost del 742) en la batalla d'Aqua Portora. Tot i que el resultat de l'enfrontament va ser favorable als sirians, Balj va morir el mateix any a causa de les ferides sofertes a la batalla de Qurtuba, que el va enfrontar a les tropes aixecades per Abd al Rahman ibn Alkama, per la qual cosa les seues tropes van nomenar nou valí a un altre general sirià, Thalaba ibn Salama al-Amilí.

Thalaba ibn Salama al-Amilí (742-743)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Thalaba ibn Salama al-Amilí

Thalaba ibn Salama al-Amilí va succeir com a valí de l'Àndalus Balj ibn Bixr. Va vèncer la coalició d'amazics i àrabs baladís a la batalla de Mèrida i va intentar vendre als vençuts com a esclaus a Qurtuba, però quan el califa Al-Walid II li va reportar la seua immediata destitució i substitució per Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí[modifica | modifica el codi]

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí fou nomenat valí en substitució de Thalaba ibn Salama, va arribar des d'Ifriqiyya i va portar una política interior absolutament diferent de la del seu antecessor, destinada a pacificar l'Àndalus de la rebel·lió berber: alliberament dels presoners, amnistia dels sublevats i assentament de les tropes sirianes entrades a l'Àndalus durant el valiat d'Abd-al-Màlik ibn Qàtan. Aconsellat per Ardabast, fill d'Àquila II, les tropes sirianes foren establertes en feus a canvi de l'obligació de prestar serveis militars quan els fossin requerits. Mantenint la seva organització interna segons els districtes administratius sirians o junds, el jund de Damasc es va instal·lar a la cora d'Elvira, el jund del Jordà a la cora de Rayya, amb capital a Archidona, el jund de Palestina a la cora de Sidonia, el jund d'Homs a les cores de Sevilla i Niebla; el jund de Qinnasrín a la cora de Jayyan i el jund d'Egipte a les cores d'Ocsonoba, amb capital a Silves, i Tudmir, amb capital a Múrcia.