Revolta de Thérisso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Elefthèrios Venizelos al poble de Thérisso.

La Revolta de Thérisso (grec Η Επανάσταση του Θερίσου) va ser una insurrecció el març de 1905 contra el govern la República de Creta. En aquell moment Creta era un estat autònom sota la sobirania de l'Imperi Otomà des de 1897, tot i que la majoria de la població cristiana de d'illa aspirava a la unió (Enosis) amb Grècia, i el príncep Jordi de Grècia havia estat imposat per les potències europees (Rússia, França, Itàlia i Gran Bretanya) com a alt comissionat per a Creta.

Elefthèrios Venizelos

La revolta va ser dirigida pel polític cretenc Elefthèrios Venizelos, i porta el nom del poble de la seva mare, Thérisso, que va ser el focus de la revolta. Els revoltats volien la unió de Creta amb Grècia i un govern més democràtic per a l'illa, ja que consideraven que el govern autoritari del príncep Jordi era corrupte i incapaç de negociar amb les potències la unió amb Grècia.

El febrer de 1905 Venizelos va organitzar una assemblea a Thérisso amb altres notables cretencs, a qui es van afegir uns 300 homes armats. Venizelos havia escollit el poble per la seva pisició estratègica a només 14 km de la capital Khanià, però amb les defenses naturals de gorges i coves (com la Gorja de Thérisso) al peu de les Muntanyes Blanques, i amb fàcil accés cap a altres pobles i valls i sortida cap a Sfakià a la costa sud. Des del primer moment hi van haver tirotejos entre la Gendarmeria de Creta i els rebels. Els revoltats van fer una declaració d'unió política amb el Regne de Grècia el 10 de març de 1905, i van formar un govern provisional.

El princep Jordi va declarar la llei marcial, però només tenia uns 1100 gendarmes a la seva disposició, a més del suport de les potències estrangeres, que van enviar tropes per enfrontar-se als rebels, en particular la infanteria russa.

En una situació de quasi guerra civil, els revoltats van arribar a controlar la major de l'interior i el sud de l'illa, però no van arribar a entrar a cap de les ciutats que són a la costa nord (Khanià, Réthimno, Iràklio, Hàgios Nikólaos).

Revolucionaris a Thérisso

El 25 de juliol de 1906 les potències van oferir algunes reformes, com la reforma de la gendarmeria amb oficials grecs, la creació d'un cos armat cretenc, la igualtat de drets per a cristians i musulmans, i altres reformes constitucionals. Després de negociacions amb els cònsols de les potències estrangeres, el 25 de novembre es va proclamar l'amnistia per als revoltats, el camp de Thérisso es va desmuntar, i els gendarmes desertors van poder marxar a l'exili a Grècia.

Alexandros Zaimis

El 25 de setembre de 1906 princep Jordi va abandonar l'illa i va ser substituït per Alexandros Zaimis.

El 1908, la revolució dels Joves Turcs hauria volgut desfer l'autonomia de Creta. El 10 d'octubre de 1908 el govern de Creta va proclamar unilateralment la unió de Creta amb Grècia. El Parlament va ratificar la decisió, va abolir l'Alt Comissionat i va adoptar la Constitució del Regne de Grècia. En aquest moment, el govern grec no es va arriscar a ratificar la unió contra l'oposició de les potències. El 1913, després de la Primera Guerra Balcànica, Creta va aconseguir la unió oficial amb Grècia.

La fama que va guanyar Venizelos a tota Grècia el va portar a ser primer ministre de Grècia el 1910, càrrec que va ocupar fins a 7 vegades entre 1910 i 1933.