Revolta de les Comunitats de Castella

De Viquipèdia

Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comunerosel el 24 d'abril de 1521, vist per Antonio Gisbert, any 1860.

La revolta i guerra de les Comunitats de Castella, també coneguda com a Revolta dels comuners, va ser un aixecament contra la corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.

Van protagonistes les ciutats de l'interior castellà, situant-se al capdavant de les de Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte d'agitat debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictòries. Així, alguns estudiosos qualifiquen la Guerra de les Comunitats com una revolta antisenyorial; uns altres, com una de les primeres revolucions burgeses de la Era Moderna, i una altra postura defensa que es va tractar més aviat d'un moviment antifiscal i particularista, d'índole medievalitzant o retrògrada.

L'aixecament es va produir en una situació d'inestabilitat política en la corona de Castella, que s'arrossegava des de la mort de Isabel la Catòlica (1504). A l'octubre de 1517, el rei va arribar a Astúries, provinent de Flandes, on s'havia autoproclamat rei de les seves possessions hispàniques en 1516. A les Corts de Valladolid de 1518 hi va arribar sense saber parlar gairebé castellà i acompanyat d'un gran nombre de nobles i clergues flamencs, el que va provocar recels entre les elits socials castellanes, que van sentir que el seu adveniment els implicaria una pèrdua de poder i estatus social (la situació era inèdita històricament). Aquest descontentament va anar transmetent-se a les capes populars i, com primera protesta pública, van aparèixer pasquins en les esglésies on podia llegir-se:

Les demandes fiscals, coincidents amb la sortida del rei per a la elecció imperial a Alemanya (Corts de Santiago i La Corunya de 1520), van produir una sèrie de revoltes urbanes que es van coordinar i van institucionalitzar, trobant un candidat alternatiu a la corona en la reina propietària de Castella: la mare de Carles, Joana, la incapacitat de la qual o bogeria podia ser objecte de revisió, encara que la pròpia Joana, de fet, no col·laborés. Després de pràcticament un any de rebel·lió, s'havien reorganitzat els partidaris de l'emperador (particularment l'alta noblesa i els territoris perifèrics castellans, com Andalusia), i les tropes imperials asestaron un cop gairebé definitiu a les comuneres en la batalla de Villalar, el 23 d'abril de 1521. Allí mateix, a l'endemà, es va decapitar als líders comuneros (Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado). L'exèrcit comunero quedava descompost. Solament Toledo va mantenir viva la seva rebel·lia, fins a la seva rendició definitiva al febrer de 1522.

Les Comunitats han estat sempre motiu d'atent estudi històric, i el seu significat de vegades ha estat mitifica6 i utilitzat políticament, en particular a partir de la visita de El Empecinado a Villalar el 23 d'abril de 1821, amb motiu del III centenari de la derrota (tal com era sentida pels liberals). Pintors com Antonio Gisbert van retratar als comuners en algunes de les seves obres, i es van signar documents com el Pacte Federal Castellà, amb clares referències a les Comunitats. Els intel·lectuals conservadors o reaccionaris van adoptar interpretacions molt més favorables a la postura imperial i crítiques cap als comuners. A partir de la segona meitat del segle XX es van revitalitzar els estudis històrics fent ús d'una metodologia renovada.

[edita] Referències

1. ↑ Citat a Los Comuneros de Castilla de J. L. Díez

Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.