Revolta dels Barretines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell institucional advertint sobre la Revolta

La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental.

Els pagesos catalans demanaven la desaparició de l'allotjament de les tropes i l'alleugeriment de les càrregues senyorials. La pagesia passava una situació econòmica molt crítica provocada per una plaga de llagostes que havia portat la misèria al camp i per l'obligació d'allotjar les tropes espanyoles.

El mes d'abril del 1687 uns deu mil pagesos van anar a protestar a Barcelona, on van aconseguir que el virrei acceptés una part de les seves peticions i l'any següent es van organitzar com a exèrcit pagès revolucionari, l'objectiu del qual era atacar els hisendats i els que anomenaven "traïdors a la terra". Els pagesos revoltats es dirigien a les ciutats, on es trobaven les autoritats i el diner, i hi provoquen enfrontaments amb la gent de la ciutat. Per exemple, a Manresa realitzen accions contra els canonges o a Mataró cremen cases de privilegiats.

En esclatar la guerra amb França, l'any 1689, els pagesos es van negar a participar-hi. Aleshores, el virrei va emprendre una dura repressió contra els revoltats i, després de diversos combats, les milícies organitzades pels burgesos de les ciutats els van derrotar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]