Revolució agrícola àrab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flor de cotoner, planta que va tenir gran expansió en el món àrab medieval

La Revolució agrícola àrab o revolució agrícola de l’Islam és el període de grans innovacions en l’Agricultura que van tenir lloc en la zona d’influència de l’Islam medieval entre el segle VIII al segle XIII,[1] revolució verda de l’Edat Mitjana,[2] [3] revolució agrícola musulmana[4] o revolució verda islámica.[5]

És un terme encunyat per l’historiador Andrew Watson el 1974, ja el 1876 ho havia proposat l’espanyol Antonio Garcia Maceira.[6]

Watson argumentà que l’economia àrab islàmica d’aquell període va permetre la difusió de molts cultius i tècniques agrícoles entre diferents parts del món islàmic i també l’adapatació dels cultius i de les tècniques . Conreus de l’Àfrica com el sorgo, de la Xina come els cítrics i nombrosos de l’Índia com mangos, arròs, cotoner i canya de sucre es van distribuir a través de les terres del món islàmic, en llocs on, segons Watson, no es coneixien prèviament aquests conreus. Watson va relacionar 18 d’aquests cultius i que aquests nous conreus i les millores tècniques van portar a canvis molt rellevants en l’economia, la població, la coberta vegetal,[7] creixement urbanístic, industrial la dieta i la gastronomia.[1]

Alguns crítics a la tesi de Watson diuen que conreus com el blat dur, àrròs, sorgo i cotó ja es coneixien abans arreu de l’Imperi Romà i també l’Imperi Sassànida,[8] i que el paper dels àrbs islàmics no va ser tan rellevant.

També els crítics que la tecnologia del regadiu ja esta molt avançada abans del període islàmic i que en el període greco-romà ja es coneixien i s’utilitzaven els molins d’aigua, les rodes hidràuliques i bombes hidràuliques entre altres.

Taula de continguts

Innovacions [modifica]

Els musulmans pràcticaven àmpliament conreus comercials[9] i la rotació de conreus .Als conreus de collita entre l’hivern i la primavera succeien els de collita a l’estiu i tardor i en alguns casos amb conreus entre aquests dos períodes. En alguns casos hi podia haver tres collites l’any. En parts del Iemen s’obtenien dues collites de blat cada any i el mateix passava a l’Iraq amb l’arròs. Els àrbs practicaven l’agricultura d’una manera científica. En aquest període en àrab van escriure nombroses enciclopèdies d’agricultura precises i detallades.[10]

Sistema agrícola [modifica]

Ja a partir del segle XI en el món àrab dels califats es va reformar el sistema d’impostos i la tinença d ela terra, el sistema agrícola estava basat principalment en el regadiu amb sistemes d’elevar l’aigua com la sínia, el molí hidràulic i el molí de vent a més d’embassaments. Aquestes tècniques es van estendre a la resta del món.[11]El sistema de propietat de la terra àrab proporcionava incentius als agricultors lliures no era pas com el del feudalisme europeu contemporani basat en Senyors i serfs. Des de la península ibèrica aleshores predominantment àrabo-musulmana es van transmetre les tècniques i els conreus àrabs a la resta d’Europa entre aquests conreus s’inclouen la canya de sucre, els cítrics, l’arròs, albercocs cotó carxofera, albergínia i safrà. Altres que ja es coneixien prèviament a Europa van ser desnvolupats pels àrabs musulmans entre ells ametllers figues i conreus subtropicals. També la indústria de la seda , el lli i l’espart va ser desenvolupada pels musulmans. Molts estudiosos veuen l’autèntica revolució va ser el de la introducció de noves institucions socials i econòmiques que van regular i mentenir l’agricultura com el codi legal islàmic i els incentius econòmics.[12]

En alguns dels conreus introduïts pels àrabs desnvoluparen grans indústries com la del sucre de canya.[13]


Referències [modifica]

  • Donners, K.; Waelkens, M. & Deckers, J. (2002), "Water Mills in the Area of Sagalassos: A Disappearing Ancient Technology", Anatolian Studies 52: 1–17
  • Hill, Donald Routledge (1993), Islamic Science And Engineering, Edinburgh University Press, ISBN 0-7486-0455-3
  • Lucas, Adam (2006), Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology, Brill Publishers, ISBN 9004146490
  • Morelon, Régis & Rashed, Roshdi (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, Routledge, ISBN 0-415-12410-7
  • Oleson, John Peter (1984), Greek and Roman Mechanical Water-Lifting Devices: The History of a Technology, University of Toronto Press, ISBN 90-277-1693-5
  • Oleson, John Peter (2000), "Water-Lifting", in Wikander, Örjan, Handbook of Ancient Water Technology, vol. 2, Technology and Change in History, Leiden: Brill, pp. 217–302, ISBN 90-04-11123-9
  • Ritti, Tullia; Grewe, Klaus & Kessener, Paul (2007), "A Relief of a Water-powered Stone Saw Mill on a Sarcophagus at Hierapolis and its Implications", Journal of Roman Archaeology 20: 138–163
  • Sarton, George (March 29, 1950), The Incubation of Western Culture in the Middle East, A George C. Keiser Foundation Lecture, Washington DC
  • Shatzmiller, Maya (1994), Labour in the Medieval Islamic World, Brill Publishers, ISBN 90-04-09896-8
  • Watson, Andrew, Agricultural innovation in the early Islamic world, Cambridge University Press
  • Decker, Michael : "Plants and Progress: Rethinking the Islamic Agricultural Revolution", Journal of World History, Vol. 20, No. 2 (2009), pp. 187–206
  • Wikander, Örjan (2000), "The Water-Mill", in Wikander, Örjan, Handbook of Ancient Water Technology, vol. 2, Technology and Change in History, Leiden: Brill, pp. 371–400, ISBN 90-04-11123-9
  • Wilson, Andrew (1995), "Water-Power in North Africa and the Development of the Horizontal Water-Wheel", Journal of Roman Archaeology 8: 499–510

Notes [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Andrew M. Watson (1974), "The Arab Agricultural Revolution and Its Diffusion, 700–1100", The Journal of Economic History 34 (1), pp. 8–35
  2. ↑ A. M. Watson (1981), "A Medieval Green Revolution: New Crops and Farming Techniques in the Early Islamic World", in The Islamic Middle East, 700-1900: Studies in Economic and Social History
  3. ↑ Thomas F. Glick (1977), "Noria Pots in Spain", Technology and Culture 18 (4), pp. 644–50.
  4. ↑ Zohor Idrisi (2005), The Muslim Agricultural Revolution and its influence on Europe, FSTC
  5. ↑ University of Hawaii Press. Islam at the Center: Technological Complexes and the Roots of Modernity. 
  6. ↑ D. Fairchild Ruggles (2003), "Botany and the Agricultural Revolution", Gardens, landscape, and vision in the palaces of Islamic Spain, Penn State University Press, pp. 15–34 [31], ISBN 0271022477
  7. ↑ Andrew M. Watson (1983), Agricultural Innovation in the Early Islamic World, Cambridge University Press, ISBN 0-521-24711-X.
  8. ↑ Michael Decker (2009)
  9. ↑ Jairus Banaji (2007), "Islam, the Mediterranean and the rise of capitalism", Journal Historical Materialism 15 (1), pp. 47–74, Brill Publishers.
  10. ↑ Al-Hassani, Woodcock and Saoud (2007), Muslim heritage in Our World, FSTC publishing, 2nd Edition, pp. 102–23.
  11. ↑ Edmund Burke (June 2009), "Islam at the Center: Technological Complexes and the Roots of Modernity", Journal of World History (University of Hawaii Press) 20 (2): 165–186, DOI 10.1353/jwh.0.0045
  12. ↑ D. Fairchild Ruggles (2003), "Botany and the Agricultural Revolution", Gardens, landscape, and vision in the palaces of Islamic Spain, Penn State University Press, pp. 15–34 [31–2], ISBN 0271022477
  13. ↑ J. H. Galloway (1977), "The Mediterranean Sugar Industry", Geographical Review 67 (2), pp. 177–94.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolució_agrícola_àrab&oldid=11482735»