Revolució agrícola àrab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flor de cotoner, planta que va tenir gran expansió en el món àrab medieval

La Revolució agrícola àrab o revolució agrícola de l’Islam és el període de grans innovacions en l’Agricultura que van tenir lloc en la zona d’influència de l’Islam medieval entre el segle VIII al segle XIII,[1] revolució verda de l’Edat Mitjana,[2][3] revolució agrícola musulmana[4] o revolució verda islámica.[5]

És un terme encunyat per l’historiador Andrew Watson el 1974, ja el 1876 ho havia proposat l’espanyol Antonio Garcia Maceira.[6]

Watson argumentà que l’economia àrab islàmica d’aquell període va permetre la difusió de molts cultius i tècniques agrícoles entre diferents parts del món islàmic i també l’adapatació dels cultius i de les tècniques. Conreus de l’Àfrica com el sorgo, de la Xina come els cítrics i nombrosos de l’Índia com mangos, arròs, cotoner i canya de sucre es van distribuir a través de les terres del món islàmic, en llocs on, segons Watson, no es coneixien prèviament aquests conreus. Watson va relacionar 18 d’aquests cultius i que aquests nous conreus i les millores tècniques van portar a canvis molt rellevants en l’economia, la població, la coberta vegetal,[7] creixement urbanístic, industrial la dieta i la gastronomia.[1]

Alguns crítics a la tesi de Watson diuen que conreus com el blat dur, àrròs, sorgo i cotó ja es coneixien abans arreu de l’Imperi Romà i també l’Imperi Sassànida,[8] i que el paper dels àrbs islàmics no va ser tan rellevant.

També els crítics que la tecnologia del regadiu ja està molt avançada abans del període islàmic i que en el període greco-romà ja es coneixien i s’utilitzaven els molins d’aigua, les rodes hidràuliques i bombes hidràuliques entre altres.

Innovacions[modifica | modifica el codi]

Els musulmans pràcticaven àmpliament conreus comercials[9] i la rotació de conreus. Als conreus de collita entre l’hivern i la primavera succeïen els de collita a l’estiu i tardor i en alguns casos amb conreus entre aquests dos períodes. En alguns casos hi podia haver tres collites l’any. En parts del Iemen s’obtenien dues collites de blat cada any i el mateix passava a l’Iraq amb l’arròs. Els àrbs practicaven l’agricultura d’una manera científica. En aquest període en àrab van escriure nombroses enciclopèdies d’agricultura precises i detallades.[10]

Sistema agrícola[modifica | modifica el codi]

Ja a partir del segle XI en el món àrab dels califats es va reformar el sistema d’impostos i la tinença de la terra, el sistema agrícola estava basat principalment en el regadiu amb sistemes d’elevar l’aigua com la sínia, el molí hidràulic i el molí de vent a més d’embassaments. Aquestes tècniques es van estendre a la resta del món.[11] El sistema de propietat de la terra àrab proporcionava incentius als agricultors lliures no era pas com el del feudalisme europeu contemporani basat en Senyors i serfs. Des de la península Ibèrica aleshores predominantment àrabo-musulmana es van transmetre les tècniques i els conreus àrabs a la resta d’Europa entre aquests conreus s’inclouen la canya de sucre, els cítrics, l’arròs, albercocs cotó carxofera, albergínia i safrà. Altres que ja es coneixien prèviament a Europa van ser desnvolupats pels àrabs musulmans entre ells ametllers figues i conreus subtropicals. També la indústria de la seda, el lli i l’espart va ser desenvolupada pels musulmans. Molts estudiosos veuen l’autèntica revolució va ser el de la introducció de noves institucions socials i econòmiques que van regular i mentenir l’agricultura com el codi legal islàmic i els incentius econòmics.[12]

En alguns dels conreus introduïts pels àrabs desnvoluparen grans indústries com la del sucre de canya.[13]


Referències[modifica | modifica el codi]

  • Donners, K.; Waelkens, M. & Deckers, J. (2002), "Water Mills in the Area of Sagalassos: A Disappearing Ancient Technology", Anatolian Studies 52: 1–17
  • Hill, Donald Routledge (1993), Islamic Science And Engineering, Edinburgh University Press, ISBN 0-7486-0455-3
  • Lucas, Adam (2006), Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology, Brill Publishers, ISBN 9004146490
  • Morelon, Régis & Rashed, Roshdi (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, vol. 3, Routledge, ISBN 0-415-12410-7
  • Oleson, John Peter (1984), Greek and Roman Mechanical Water-Lifting Devices: The History of a Technology, University of Toronto Press, ISBN 90-277-1693-5
  • Oleson, John Peter (2000), "Water-Lifting", in Wikander, Örjan, Handbook of Ancient Water Technology, vol. 2, Technology and Change in History, Leiden: Brill, pàg. 217–302, ISBN 90-04-11123-9
  • Ritti, Tullia; Grewe, Klaus & Kessener, Paul (2007), "A Relief of a Water-powered Stone Saw Mill on a Sarcophagus at Hierapolis and its Implications", Journal of Roman Archaeology 20: 138–163
  • Sarton, George (March 29, 1950), The Incubation of Western Culture in the Middle East, A George C. Keiser Foundation Lecture, Washington DC
  • Shatzmiller, Maya (1994), Labour in the Medieval Islamic World, Brill Publishers, ISBN 90-04-09896-8
  • Watson, Andrew, Agricultural innovation in the early Islamic world, Cambridge University Press
  • Decker, Michael : "Plants and Progress: Rethinking the Islamic Agricultural Revolution", Journal of World History, Vol. 20, No. 2 (2009), pp. 187–206
  • Wikander, Örjan (2000), "The Water-Mill", in Wikander, Örjan, Handbook of Ancient Water Technology, vol. 2, Technology and Change in History, Leiden: Brill, pàg. 371–400, ISBN 90-04-11123-9
  • Wilson, Andrew (1995), "Water-Power in North Africa and the Development of the Horizontal Water-Wheel", Journal of Roman Archaeology 8: 499–510

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Andrew M. Watson (1974), "The Arab Agricultural Revolution and Its Diffusion, 700–1100", The Journal of Economic History 34 (1), pp. 8–35
  2. A. M. Watson (1981), "A Medieval Green Revolution: New Crops and Farming Techniques in the Early Islamic World", in The Islamic Middle East, 700-1900: Studies in Economic and Social History
  3. Thomas F. Glick (1977), "Noria Pots in Spain", Technology and Culture 18 (4), pp. 644–50.
  4. Zohor Idrisi (2005), The Muslim Agricultural Revolution and its influence on Europe, FSTC
  5. University of Hawaii Press. Islam at the Center: Technological Complexes and the Roots of Modernity. 
  6. D. Fairchild Ruggles (2003), "Botany and the Agricultural Revolution", Gardens, landscape, and vision in the palaces of Islamic Spain, Penn State University Press, pàg. 15–34 [31], ISBN 0271022477
  7. Andrew M. Watson (1983), Agricultural Innovation in the Early Islamic World, Cambridge University Press, ISBN 0-521-24711-X.
  8. Michael Decker (2009)
  9. Jairus Banaji (2007), "Islam, the Mediterranean and the rise of capitalism", Journal Historical Materialism 15 (1), pp. 47–74, Brill Publishers.
  10. Al-Hassani, Woodcock and Saoud (2007), Muslim heritage in Our World, FSTC publishing, 2nd Edition, pp. 102–23.
  11. Edmund Burke (June 2009), "Islam at the Center: Technological Complexes and the Roots of Modernity", Journal of World History (University of Hawaii Press) 20 (2): 165–186, DOI 10.1353/jwh.0.0045
  12. D. Fairchild Ruggles (2003), "Botany and the Agricultural Revolution", Gardens, landscape, and vision in the palaces of Islamic Spain, Penn State University Press, pàg. 15–34 [31–2], ISBN 0271022477
  13. J. H. Galloway (1977), "The Mediterranean Sugar Industry", Geographical Review 67 (2), pp. 177–94.