Revolució d'Octubre de 1917

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Revolució d'Octubre» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Revolució d'Octubre (desambiguació)».
Revolució d'Octubre de 1917
Revolució Russa i Guerra Civil Russa
Data 7-8 de novembre de 1917
Localitat Petrograd
Territori Rússia
Resultat Victòria bolxevic. Transició del Govern Provisional Rus a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. Inici de la Guerra Civil Russa.
Bàndols
Bandera roja Bolxevics Rússia Govern Provisional Rus
Comandants en cap
Bandera roja Vladímir Lenin
Bandera roja Lleó Trotsky
Rússia Aleksandr Kérenski
Baixes
Alguns ferits Tots desertaren

La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle XX.

Contràriament a la Revolució de febrer, no fou un procés espontani, sinó que fou fruit de la planificació i la coordinació. Lenin pas a pas, va anar construint la revolució pel seu compte. El 9 d'octubre de 1917, va aconseguir que el Comitè Central Bolxevic aprovés, per deu vots a dos, la insurrecció armada. De l'11 al 13 d'octubre, es va donar el Congrés dels Soviets de la regió del Nord. Dos dies després, el 15, es forma el Comitè Militar Revolucionari, encapçalat, per Lev Trotski.

Serà finalment el 25 d'octubre, quan s'iniciarà la presa del Palau d'Hivern. Kérenski, decidí enviar l'Exèrcit, per protegir la ciutat, que estava dispersat per la capital russa. De totes maneres, no es va produir el 25 d'octubre, sinó el 7 de novembre, el fet és que en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari julià, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII.

Aquell 25 d'octubre, els insurrectes es feren amb els punts claus de la ciutat, com per exemple els edificis més rellevants. Sabem, doncs, que a les 21:30 d'aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d'Hivern. D'aquesta manera, van provocar la fugida de Kérenski.

L'endemà, el 26 d'octubre, es duu a terme el Segon Congrés de Soviets. Aquí, els menxevics i la dreta social revolucionària, decideixen caminar per separat en protestes unitàries. Mentrestant, el mateix dia, es conformarà el Govern Bolxevic, en el qual serà Lenin el cap visible de l'Estat, president (establint les bases per la creació de l'URSS el 1923), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Trotski, que s'encarregaria de les relacions exteriors; Lunatxarski, que tractaria l'educació i la cultura; Ríkov com a ministre d'Interior; i Ióssif Vissariónovitx Stalin, comissari del poble per a les Nacionalitats. El seu nom originari, però, era Ióssif Djugaixvili. El futur li oferia un rol importantíssim en el si de la història russa.

Fins al 30 d'agost de 1918, el govern liderat per Lenin va dur a terme dues obres importants en el si de la consolidació de la Revolució, com també del Partit Bolxevic en el poder sota la "dictadura del proletariat". En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de març de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s'anomena el tractat de Brest-Litovsk.[1] En aquest tractat, Rússia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial, seguint una forta reivindicació popular. Rússia no en va sortir econòmicament gaire afavorida puix que va perdre regions força fructíferes, però Lenin, pretenia consolidar la Revolució al poder i maniobrar a partir d'allí. Així, qualsevol intervenció de fora era un obstacle que s'havia de treure de sobre.

Lenin, que va veure el poder del seu partit, disminuït en les eleccions a l'Assemblea Constituent, a banda de suprimir-la, va decidir anar fent desaparèixer tota la sèrie de partits no bolxevics, com ara els burgesos.

Això, va fer crispar aquests sectors. Fània Kaplan, membre del Partit Socialista Revolucionari, va ser la que el 30 d'agost de 1918, decebuda per la progressiva retallada de drets, engega tres trets a Lenin durant un míting. L'impacten dos, un a l'espatlla i l'altre al pulmó. Lenin va ser traslladat a la seva residència privada, al Kremlin, rebutjant anar a l'hospital, ja que creia que allí l'esperaven més assassins. Lenin, sobreviuria, tot i que cada cop amb una salut més anormal. El mateix any, el 1918, l'RSDLP, es transforma en l'arxiconegut Partit Comunista de Rússia, que el 1925 seria el Partit Comunista de l'URSS, any, el 1952, en què adoptaria el seu nom definitiu.

Tot i això, no evitarà la Guerra Civil Russa, que es va començar a desenvolupar la primavera de 1918, després que es creés l'Exèrcit Roig, el 28 de gener de la mà de Lenin, en un intent de controlar un poder clau com er a l'Exèrcit per tal de mantenir el poder. Sabia que això li havia permès arribar allí, com li havia pres el tron al tsar.

Pel que fa al tsar Nicolau II en un primer moment, quan el març de 1917 abdica, marxa a Tobolsk (Sibèria) l'agost d'aquell any junt amb la seva família per ordres del govern de Kérenski. Allí van estar fins a la Revolució d'octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic, es varen moure, juntament amb el seu seguici a Iekaterinburg al soterrani de la casa de camp de Nikolai Ipàtiev. Allí 11 soldats afusellen tota la família alineant-los el 17 de juliol de 1918. En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, inclosa Anastàsia de Rússia, a cops de baioneta i de culata de pistola.

Varen ésser enterrats perquè no els trobessin després d'haver-los ruixat amb àcid sulfúric.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hardach, Gerd. The First World War, 1914-1918 (en anglès). University of California Press, 1981, p. 233. ISBN 0520043979. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució d'Octubre de 1917