Revolució de 1848

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les revolucions de 1848
Fitxer:Logo de la République française.svg
Logo de la República Francesa, amb la famosa frase revolucionaria: Llibertat, igualtat i fraternitat

Les Revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la Primavera de les Nacions, la Primavera dels pobles o l'Any de les Revolucions fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que per aquest motiu és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social.

Els canvis havien tingut lloc a Europa durant la primera part del segle XIX. En política, tant els reformistes burgesos com els polítics radicals estaven buscant un canvi pels governs de les seves nacions. En la societat, el canvi tecnològic estava creant noves formes de vida per a les classes obreres, a part, una premsa popular estenia consciència política, i els valors nous i les idees com el liberalisme, el nacionalisme i el socialisme començaven a aparèixer de sobte.

Causes[modifica | modifica el codi]

Revolució de març de 1848 a Berlín.

Les causes de les Revolucions del 1848 són molt diverses a més a més que a cada estat va haver-hi característiques diferents. Alguns llocs que van viure aquestes onades van ser París, Berlín, Viena, Praga, Budapest o Roma, i mentre en alguns països la revolta va tenir només caràcter social, en d'altres s'hi van ajuntar reivindicacions nacionals, ja sigui reivindicant la unitat de nacions dividides (sobretot a Alemanya, però també a Itàlia) com la independència o autonomia d'altres (a Polònia i als territoris de l'Imperi Austríac).

Econòmiques[modifica | modifica el codi]

L'any 1847 es va produir una crisi econòmica, la qual va afectar el sector agrari justament després d'una temporada de males collites, especialment de patates, aliment bàsic per a les classes populars. La mala situació de la gent al camp va influir en els sectors industrial i financer, provocant l'atur de molts obrers.

Polítiques[modifica | modifica el codi]

La negació de drets i llibertats a grans sectors de la societat francesa: la monarquia de Lluís Felip d'Orleans només satisfeia els interessos de l'alta burgesia, per tant, deixant així a la petita burgesia i el proletariat política i econòmicament de banda.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Tot i que les revolucions de 1848 van fracassar, les seves reivindicacions van influir poderosament en la ideologia liberal del segle XIX. A curt termini, només van produir el canvi durador d'un règim autoritari a un de més democràtic a Dinamarca i al Piemont.

Socials[modifica | modifica el codi]

Els diferents grups que es van unir als inicis de la revolució es van separar més tard a l'hora de defensar diferents objectius:

  • Gran part de la petita burgesia, amb por que esclatés una revolució social, es va unir a la gran burgesia, encara que durant tot el segle XIX les seves diferències van encarnar-se en les lluites polítiques entre moderats i radicals.
  • El proletariat va començar a adquirir consciència de classe i si bé va actuar amb desorganització, es va constituir com un moviment autònom.
  • Els camperols, un cop aconseguida la seva alliberació del règim senyorial, es van conduir de forma molt moderada i el seu objectiu en el futur fou preservar les conquestes aconseguides.

Polítiques[modifica | modifica el codi]

A l'Europa Occidental la revolució de l'any 1848 va comportar el sorgiment dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social: va significar l'aparició de la classe treballadora com a força política. Com en altres ocasions, la revolució va començar a França. Pel febrer, un alçament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i es va proclamar la república social (drets per als treballadors) i el sufragi universal.

A l'Europa Oriental la lluita va ser essencialment antiabsolutista i contra la dominació imperial austríaca. Així, la revolta va tenir un caire liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller Metternich a dimitir, i nacionalista, perquè nombrosos pobles es van alçar contra la dominació imperial (Hongria, Bohèmia, el nord d'Itàlia, i la Confederació Germànica).

Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i el processos d'independència nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució de 1848 Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]