Revolució egípcia de 2011

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolució egípcia de 2011
Manifestació del 25 de gener, Dia de la ira
Manifestació del 25 de gener, Dia de la ira
Data 25 de gener de 2011 (2011-01-25) - 11 de febrer de 2011 (2011-02-11)
Lloc Egipte Egipte
Impulsors Poble egipci
Motius Males condicions de vida[1]
Objectiu Derrocar el règim de Hosni Mubarak[2]
Accions Manifestacions, desobediència civil, avalots, revolució, autoimmolacions
Resultat Canvi de govern i exili de Mubarak
Morts Almenys 105 protestants i 10 policies
Ferits Almenys 1500 manifestants i 750 policies[3][4]

La revolució egípcia de 2011, també anomenada Revolució del 25 de gener,[5] van ser un seguit de manifestacions al carrer, protestes i actes de desobediència civil que van començar el 25 de gener del 2011 i que es van difondre per tot el país. Les manifestacions i els disturbis van ser duts a terme per diversos grups socials i s'inspiraren principalment en la Revolució del Gessamí de Tunísia. Les manifestacions i revoltes van ser originades com a forma de protesta contra l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la mancada de llibertat d'opinió, les pobres condicions de vida,[6] factors estructurals demogràfics.[1] L'objectiu dels protestants, la dimissió del president Hosni Mubarak, amb més de 30 anys que és al poder, es va assolir amb divuit dies.[2][5]

Les manifestacions no són gens noves; durant els últims anys es van repetir periòdicament aquest tipus de disturbis, però aquests últims —iniciats el 25 de gener (denominat Dia de la ira[7])— han sobrepassat amb escreix l'ocorregut durant els anys previs. Les protestes del 2011 han estat descrites com "sense precedents" per Egipte[6][8][9] i "la major mostra de descontentament popular a la història recent".[10] Aquestes revoltes foren les més multitudinàries des de la Revolta del pa de 1977 i són, per primera vegada, les que han aglutinat egipcis de diferents orígens econòmics, socials i religions per protestar per una mateixa causa.[10][11]

La capital, El Caire, ha estat descrita per alguns corresponsals com una "zona de guerra"[12] i la ciutat portuària de Suez va ser escenari de freqüents enfrontaments violents. El govern va imposar un toc de queda, al·legant que la interrupció d'aquest servei era necessària per mantenir l'ordre i per evitar un aixecament de grups fonamentalistes islàmics.[13]

Les protestes han capturat l'atenció mundial a causa de la creixent integració de Twitter, Facebook, YouTube i altres plataformes de mitjans socials que han permès als activistes i observadors de comunicar-se, coordinar-se i documentar els esdeveniments que es produeixin. La nit abans del divendres 28 de gener, davant de la convocatòria d'una gran jornada de protestes, va començar una apagada del servei de telefonia mòbil i d'Internet, en una operació sense precedents a tot el món, que va deixar vuitanta milions d'egipcis sense accés a la xarxa.[14] L'endemà, el servei a la telefonia mòbil va retornar progressivament.

Protestes[modifica | modifica el codi]

Immolacions[modifica | modifica el codi]

A Egipte hi va haver almenys sis casos d'autoimmolació coneguts; entre ells, un va ser home detingut quan intentava calar-se foc al centre del Caire.[15] Abdou Abdel-Moneim Jaafar, de 49 anys i amo d'un restaurant, es va immolar davant del Parlament egipci.[16][17]

Immolacions ocorregudes a Egipte
Nom Residència Data d'immolació Estat Referències
1 Abdou Abdel-Moneim Jaafar Shibin el-Qanater 17 de gener de 2011 [16]
2 Mohammed Farouk Hassan El Caire 18 de gener de 2011 [18]
3 Ahmed Hashim al-Sayyed Alexandria 18 de gener de 2011 Mort el 18 de gener [19][20]
4 Mohammed Ashour Sorour El Caire 18 de gener de 2011 [21]

25 de gener – Dia de la ira[modifica | modifica el codi]

Manifestació contra el govern a Gizeh el 25 de gener.

Les protestes van tenir lloc a diverses ciutats, com el Caire, Alexandria, Suez i Ismailiyah.[22] Es va informar que un policia va morir al Caire, mentre que a Suez hi van morir dos manifestants.[23] Al Caire, la policia va llançar gasos lacrimògens i canons d'aigua contra els manifestants, que al seu torn van llançar pedres a la policia; finalment, els van obligar a retirar-se.[22] La xarxa social Twitter va ser tancada pel govern.[24] [25][26] El president Hosni Mubarak va culpar als Germans Musulmans de ser darrere de les revoltes.[23]

Unes 15.000 persones van protestar a la plaça Tahrir de la capital el 25 de gener,[27] 20.000 en diversos llocs d'Alexandria,[28] 200 manifestants a Assuan, 2000 a Ismailiyah i 3000 a Mahallah.[29]

Des del primer dia de protestes el govern egipci va censurar la majoria dels mitjans de comunicació dins d'Egipte i va utilitzar mesures per bloquejar els llocs web d'Internet[30] que els manifestants utilitzaven per informar dels esdeveniments. L'èxit de les protestes s'han atribuït en gran part a la participació de la joventut en la tecnologia, que va ser capaç de superar els bloqueigs del govern als mitjans de comunicació.

26 de gener[modifica | modifica el codi]

El 26 de gener, l'endemà del «dia de la ira», van continuar els aixecaments de milers de manifestants. Aquest dia es va registrar un increment en l'ús de la violència tant dels manifestants com de la policia, amb la mort d'un dels manifestants i d'un oficial de policia al Caire. A Suez la situació va ser més violenta, amb l'ús d'armes de guerra i l'incendi de diversos edificis del govern.[31][32] Finalment la policia es va retirar de Suez.[33]

27 de gener[modifica | modifica el codi]

Les protestes del dia 27 de gener no van ser tan importants com l'aixecament del dia 25 a conseqüència del descans i la preparació de la manifestació a gran escala prevista per al dia 28. Els Germans Musulmans va declarar el seu ple suport a les protestes, anunciant la seva participació en les de divendres.[34] Per la seva part, el líder de l'oposició, Mohamed al-Baradei, es va comprometre a tornar el dijous del seu exili a temps per a les protestes del dia 28. Al-Baradei també va declarar que ell assumiria el càrrec de president d'Egipte durant el període de transició si Hosni Mubarak abandonava el país.[35] Durant aquest dia un manifestant d'origen beduí va morir per trets de la policia a la regió del Sinaí del Nord.[36] A Suez s'hi van esdevenir els aixecaments i conflictes més importants, i va ser on van ser incendiats més edificis, fins i tot comissaries de policia. La població de Suez i de la regió del Sinaí, proveïda amb armes de foc, va causar greus revoltes.[37] Alguns testimonis van afirmar que el govern va desconnectar Internet a la 1.00 (hora local).[38] La xifra de morts va augmentar a un mínim de vuit després que la policia abatés a trets a un manifestant.[39]


28 de gener – Divendres de la ira[modifica | modifica el codi]

Crònica d'Al-Jazeera, principal font informativa del conflicte. (anglès)

El mateix grup de Facebook que va proclamar les protestes del 25 de gener programà per al divendres 28 de gener una nova revolució. Van demanar un milió de manifestants per unir-se a la «marxa del milió».[40]

15 minuts després de les oracions diàries, desenes de milers de manifestants van començar un aixecament que en poques hores va reunir centenars de milers de persones. El potencial candidat presidencial, Mohamed al-Baradei, va tornar al Caire i va dir que tenia previst unir-se als manifestants.[41][42] Al-Baradei va liderar les protestes de Gizeh; tanmateix, va ser retingut per la policia quan sortia d'una mesquita del barri cairota de Gizeh.[43]

El govern egipci va parar els serveis d'Internet, encara que algunes persones van aconseguir comunicar-se utilitzant programari alternatiu.[44] El bloqueig d'Internet va ser ordenat pel govern d'Hosni Mubarak als proveïdors d'accés que operen al país àrab, produint el tall de les connexions internacionals. Com a conseqüència dels talls i bloqueigs, a la nit del 27 al 28 de gener els encaminadors i BGPS no podien intercanviar tràfic amb els servidors egipcis.[45]

La policia va disparar gasos lacrimògens contra la multitud, ocasionant violents enfrontaments entre les autoritats i el govern, d'una banda, i els manifestants, per un altre.[46] Els operadors de telefonia mòbil van suspendre els serveis a determinades zones. Segons la legislació egípcia, les autoritats tenen el dret d'emetre una ordre i els operadors estan obligats a complir-la

A tot el país es comptabilitzaren cents de milers de manifestants. A Suez, milers de persones van prendre el control de les comissaries de policia, alliberant els manifestants que estaven detinguts.[47] En aquesta mateixa ciutat, un home va morir durant la protesta per trets de la policia, ascendint el nombre de morts a 9. En Port Said, desenes de milers de manifestants es van reunir i van incendiar diversos edificis governamentals.[48]

Mubarak anuncià la formació d'un nou Gabinet i en un missatge a la nació prometé reformes.[49]

Almenys 29 persones van morir a les ciutats del Caire i Suez: al Caire en van morir 16 en els hospitals.[49]

2 de febrer - Dimecres sagnant[modifica | modifica el codi]

Durant la nit de l'1-2 de febrer, els partidaris de Mubarak i els manifestants anti-Mubarak, es van enfrontar a Alexandria, i es van efectuar trets a l'aire.[50] Al Caire, molts dels manifestants del dia anterior s'havia quedat a la plaça Tahrir tota la nit.[51]

Al matí, l'accés a Internet havia estat parcialment restaurat i el toc de queda nocturn es va reduir 5:00 pm to 7:00 am en lloc de les 3:00 pm a les 8:00 am.[52] Al migdia, l'exèrcit estava demanant als manifestants que tornessin a casa amb la finalitat d'estabilitzar la situació.[53] Aleshores la televisió estatal va anunciar: "S'ha d'evacuar la plaça Tahrir immediatament. Tenim informació confirmada que grups violents es dirigeixen cap a la Plaça Tahrir portant bombes incendiàries i tractant de cremar la plaça."[50]

4 de febrer - Divendres de la sortida[modifica | modifica el codi]

Els mateixos organitzadors del "Dia de la Ira" i "Divendres de la Ira" han cridat a una protesta davant del palau presidencial de Heliópolis, el 4 de febrer, que s'ha denominat el "divendres de la sortida"[54] (àrab جمعة الرحيل gumʿat ar-raḥīl)[55] Els manifestants demanen la dimissió immediata del president Mubarak, i han establert el 4 febrer com a data límit perquè lliurés els seus poders.[56]

Durant la nit del 3-4 de febrer, hi havia tancs als carrers del Caire mentre els manifestants anti-governamentals han continuat passant la nit a la Plaça Tahrir mentre els manifestants pro-governamentals també mostraven activitat. amb enfrontaments a petita escala en les primeres hores.[57]

Centenars de milers s'han reunit per participar en la pregària del divendres a la plaça Tahrir[58] i es preveu que els actes programats del dia han de començar després de les oracions. Aljazeera estimar la mida de la multitud que hi ha fins ara a la plaça Tahrir en més d'un milió, mentre que en les protestes d'Alexandria apleguen a prop de mig milió. També s'han patit moltes protestes a altres ciutats de tot Egipte. Els manifestants Alexandria han advertit al govern que si s'utilitza la violència contra els manifestants al Caire, faran una marxa cap a la capital per unir-se als manifestants d'allà.[57]

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Egipte[modifica | modifica el codi]

El fill del president d'Egipte, Gamal Mubarak, que havia estat assenyalat com a successor del seu pare, va fugir a Londres al costat de la seva família el 25 de gener de 2011.[59] Les autoritats no van confirmar immediatament que Gamal Mubarak havia fugit a la capital britànica amb la seva esposa i filla a bord d'un jet privat.[60][61]

Des del 13 de gener l'índex de la borsa egípcia va caure gairebé 1.000 punts. A més, van ser bloquejades de manera esporàdica les webs de Twitter[62][63][64] i Facebook.[65][66]

El dia 11 de febrer del 2011 va presentar la dimissió.[67] L'1 de juny de 2012 fou condemnat a cadena perpètua per la mort de 850 manifestants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Andrei Korotàiev, Julia Zinkina. Egyptian Revolution: A Demographic Structural Analysis. Entelequia. Revista Interdisciplinar 13 (2011): 139-165.
  2. 2,0 2,1 «Manifestacions massives a Egipte demanant que Hosni Mubàrak se'n vagi». Diari Ara, 28 de gener de 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  3. «UNREST IN EGYPT» (en anglès). Reuters, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  4. «S'eleva a 870 el nombre de ferits en les manifestacions al Caire aquest divendres». Reuters/Europa Press, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  5. 5,0 5,1 Mateos, Oscar. «Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-1013». Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, 55, 2013, pp. 11 - 32.
  6. 6,0 6,1 Zayan, Jailan. «Egypt braces for nationwide protests» (en anglès). Agence France-Presse, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  7. «L'ONU i els EUA insten Mubàrak a fer reformes». Avui, 26 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  8. Murphy, Dan. «Inspired by Tunisia, Egypt's protests appear unprecedented» (en anglès). The Christian Science Monitor, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  9. «Els egipcis desafien el govern i mantenen viva la revolta». Avui, 27 de gener 2011. [Consulta: 29-1-2011].
  10. 10,0 10,1 Fahim, Kareem. «Broad Protests Across Egypt Focus Fury on Mubarak» (en anglès). The New York Times, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  11. Kirkpatrick, David D.; Slackman, Michael. «Egyptian Youths Drive the Revolt Against Mubarak» (en anglès). The New York Times, 26 de gener 2011. [Consulta: 29-1-2011].
  12. «Protests in Egypt and unrest in Middle East – as it happened» (en anglès). The Guardian, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  13. «Mubarak imposa el toc de queda i treu l'exèrcit al carrer». Avui, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  14. «El govern egipci ordena desconnectar internet per complet». VilaWeb, 28 de gener 2011. [Consulta: 29-1-2011].
  15. Rosenberg, David. «Self-Immolation Spreads Across the Mideast, Inspiring Protest, Controversy» (en anglès). The Media Line, 24 de gener 2011. [Consulta: 24-1-2011].
  16. 16,0 16,1 «In Egypt, man sets himself on fire, driven by economic woes» (en anglès). Ahram Online, 17 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  17. «Cinc ciutadans s'immolen a Egipte». Avui, 19 de gener 2011. [Consulta: 29-1-2011].
  18. Zayed, Dina. «Egyptians set themselves ablaze after Tunisia unrest» (en anglès). Reuters, 18 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  19. «Tunisia new government is fractured by resignations» (en anglès). Yalibnan, 18 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  20. «Mother of Ahmed Hashim al-Sayyed» (en anglès). Yahoo News, 18 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  21. «موظف بـ'مصر للطيران' يهدد بحرق نفسه أمام نقابة الصحفيين» (en àrab). El-Aosboa Newspaper, 18 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  22. 22,0 22,1 «Egypt protests: Three killed in 'day of revolt'» (en anglès). BBC News, 25 de gener 2011. [Consulta: 26-1-2011].
  23. 23,0 23,1 Carrión, Francisco. «Las manifestaciones contra Mubarak se cobran sus primeras víctimas mortales» (en castellà). El Mundo, 25 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  24. «Live updates: Opposition groups protest on Police Day» (en anglès). English Ahram, 25 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  25. Ribeiro, John. «Twitter blocked in Egypt after political unrest» (en anglès). Computerworld, 26 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  26. Kessler, Sarah. «Twitter Blocked in Egypt As Protests Turn Violent [Updated]» (en anglès). Mashable, 26 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  27. «Egyptians report poor communication services on Day of Anger» (en anglès). Almasry Alyoum, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  28. Manthorpe, Jonathan. «Egyptians tests Tunisia's Twitter revolution» (en anglès). The Vancouver Sun, 26 de gener 2011. [Consulta: 26-1-2011].
  29. Ahmed, Amir. «Thousands protests in Egypt» (en anglès). CNN, 25 de gener 2011. [Consulta: 25-1-2011].
  30. Kessler, Sarah. «Facebook & Twitter Both Blocked in Egypt [Updated]» (en anglès). Mashable, 27 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  31. «More casualties as protests escalate in Egypt» (en anglès). Nationalpost.com, 22 de desembre 2010. [Consulta: 26-1-2011].
  32. «Clinton calls for reform in Egypt» (en anglès). Al Jazeera English. [Consulta: 26-1-2011].
  33. «Mubarak's Son Flees Egypt, Police Fallback from Suez» (en anglès). Wall Street Newscast, 26 de gener 2011. [Consulta: 26-1-2011].
  34. «Muslim Brotherhood Joins in Egypt Protests» (en anglès). Worldthreats.com, 27 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  35. Saleh, Yasmine; El Madany, Sherine. «Protests against Egyptian president spread» (en anglès). Yahoo News, 27 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  36. «Egypt police shoot Bedouin protester dead» (en anglès). Egypt News, 27 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  37. «Protesters torch Egypt police post» (en anglès). Al Jazeera English, 27 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  38. El Amrani, Issandr. «URGENT: Egypt has shut off the internet» (en anglès). Arabist.net, 28 de gener 2011. [Consulta: 4-2-2011].
  39. «Associated Press Online Video Network» (en anglès). Video.ap.org, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  40. «Friday of Anger» (en anglès). Facebook, 25 de gener 2011. [Consulta: 26-1-2011].
  41. «ElBaradei to join Egypt protest» (en anglès). News24, 27 de gener 2011. [Consulta: 27-1-2011].
  42. «Mohamed ElBaradei: There's no going back» (en anglès). The Guardian, 27 de gener 2011. [Consulta: 27-1-2011].
  43. «Policía egipcia retiene al líder opositor Mohamed El Baradei» (en castellà). Emol.com, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  44. «Fresh protests erupt in Egypt» (en anglès). Al Jazeera English, 28 de gener 2011. [Consulta: 28-1-2011].
  45. Egipte desapareix del mapa d'Internet, 28/1/2011, Ciberpaís El País
  46. By the CNN Wire Staff. «Violent clashes erupt during protests in Egypt». CNN.com. [Consulta: 28 de gener del 2011].
  47. [enllaç sense format] http://blogs.aljazeera.net/middle-east/2011/01/28/friday-protests-liveblog
  48. «Press». Vodafone. [Consulta: 28 de gener del 2011].
  49. 49,0 49,1 elpais.com
  50. 50,0 50,1 «Live Blog Feb 2 – Egypt Protests». Al Jazeera. [Consulta: 2 febrer 2011].
  51. «Quiet Acts of Protest on a Noisy Day». The New York Times.
  52. «Egypt Unrest». BBC News. [Consulta: 2 febrer 2011].
  53. «Goodspeed Analysis: Only the Egyptian Army Has Power To Restore Stability». National Post. [Consulta: 3 febrer 2011].
  54. «4 Feb. Declared the 'Friday of Departure'». Press TV, 2 Febrer 2011. [Consulta: 2 Febrer 2011].
  55. «جمعة الرحيل» (en arabic). Al Rai, 2 febrer 2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
  56. «What Is the Future for President Mubarak?». Sky News, 2 febrer 2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
  57. 57,0 57,1 Al Jazeera English. Breaking News. 2 febrer 2011. 16:00
  58. [enllaç sense format] http://blogs.aljazeera.net/node/3164
  59. «'Beginning of the end' for Egypt's Mubarak as son and wife flee». International Business Times, 26 de gener de 2011. [Consulta: 26 de gener de 2011].
  60. «Egypt: President's son and family 'have fled to the UK'». Adnkronos, 25 de gener de 2011. [Consulta: 26 de gener de 2011].
  61. «Egypt president's son, family flee to Britain». The Times of India, 26 de gener de 2011. Arxivat de l'original el 2011-01-29. [Consulta: 26 de gener de 2011].
  62. «Live updates: Opposition groups protest on Police Day - Politics - Egypt - Ahram Online». English.ahram.org.eg. [Consulta: 2011-01-26].
  63. John Ribeiro. «Twitter blocked in Egypt after political unrest». Computerworld. [Consulta: 2011-01-26].
  64. 25 gener 2011 by Sarah Kessler View Comments. «Twitter Blocked in Egypt As Protests Turn Violent». Mashable.com. [Consulta: 2011-01-26].
  65. [enllaç sense format] http://globalvoicesonline.org/2011/01/26/egypt-after-twitter-facebook-now-blocked/
  66. [enllaç sense format] http://www.huffingtonpost.com/2011/01/26/facebook-blocked-in-egypt_n_814586.html
  67. «Mubàrak dimiteix i cedeix el poder a l'exèrcit». Vilaweb, 11 de febrer de 2011. [Consulta: 11 de febrer de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Articles d'opinió[modifica | modifica el codi]

Protestes i revoltes ciutadanes a la dècada del 2010
Primavera Àrab Tunísia (2010) · Egipte (2011) · Líbia (2011) · Iemen (2011) · Síria (2011 - ) · Bahrain (2011-)
Altres Sàhara Oriental (2010 -11) · Grècia (2010-11) · Portugal (2011) · França (2011) · Espanya (2011-12) · Turquia (2013) · Brasil (2013) · Ucraïna (2013-14)

Coord.: 30° 2′ 40″ N, 31° 14′ 8″ E / 30.04444°N,31.23556°E / 30.04444; 31.23556