Revolució francesa de Juliol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolució de Juliol
Revolució francesa de Juliol

La llibertat guiant el poble de Delacroix, pintada el 1830.


Context de l'esdeveniment
Data: 26-29 de juliol de 1830
Lloc: França
Impulsors: Societat francesa
Esdeveniments desencadenants: Absolutisme
Influències ideològiques dels impulsors: Liberalisme

Govern previ
Governant: Carles X de França
Forma de govern: Restauració francesa

Govern resultant
Governant: Lluís Felip I de França
Forma de govern: Monarquia de Juliol

A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, a la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no l'és de França sinó dels francesos. Aquesta nova monarquia va ser-ho només d'un rei, Lluís Felip I, i va durar 18 anys amb un ideal de règim diferent al de la Restauració, que el mateix Lluís Felip I va definir com "mantenir-se en el 'just mig', igualment allunyat dels excessos del poder popular que dels abusos del poder reial".[1] La Revolució de Juliol va durar tres dies consecutius, del 27 al 29 de juliol de 1830, diades que són conegudes com les "Tres Glorioses" (en francès, les Trois Glorieuses).

L'origen del conflicte es va desencadenar quan, el 25 de juliol de 1830, el rei Carles X de França va intentar, després d'un llarg període d'agitació, primer ministerial i després parlamentària, assolir un cop de força per mitjà d'una sèrie de noves ordenances, conegudes com a "Ordenances de Juliol" o "de Saint-Cloud", entre les quals hi havia la dissolució de la Càmara dels Diputats, l'exclusió de la burgesia a les noves eleccions, la suspensió de la llibertat de premsa, etc. emparant-se en una interpretació personal de l'article 14 de la Constitució vigent a l'època.

Aquestes noves ordenances van ser publicades l'endemà pel diari Moniteur a París i ràpidament s'hi va generar una reacció de sublevació, que es va transformar en revolució republicana. A la capital es van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials, comandades pel mariscal Marmont, amb un resultat de 200 morts de part dels soldats i prop de 800 entre els insurgents.[2] Carles X i la família reial van fugir de París i els diputats liberals, majoritàriament monàrquics, van prendre en mà la revolució popular i, després de l'anomenada "dubte de 1830", van decidir conservar la monarquia constitucional però amb un canvi de dinastia. Van escollir la Casa d'Orleans, que era la branca menor de la dels Borbons, i Lluís Felip I va ser proclamat "rei dels francesos".

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Escrit en una carta a la vil·la de Gaillac, el 29 de gener de 1831
  2. Bernard Sarrans, ajudant de camp del general La Fayette a l'època, avança la xifra de 6000 víctimes (morts i ferits) entre els insurgents, dels quals de 1000 a 1200 serien morts, mentre que, segons ell, les pèrdues a les tropes reials no haguéren pogut estar determinades: a Lafayette et la révolution de 1830, histoire des choses et des hommes de juillet, Bernard Sarrans el jove, Paris, 1832, Ed. Thoisnier Desplaces


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució francesa de Juliol