Rheobatrachus silus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Extint | |
| UICN | 19475 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Família | Myobatrachidae |
| Gènere | Rheobatrachus |
| Espècie | Rheobatrachus silus Karel Frederik Liem, 1973 |
| Distribució | |
 | |
Rheobatrachus silus, la granota incubadora gàstrica de sud, és una espècie extinta d'amfibi anur de la família dels miobatràquids (Myobatrachidae). Era l'únic animal ovovivipar conegut capaç d'incubar els ous dins de l'estómac, un fet que aconseguia desconnectant aparentment els enzims digestius mitjançant una substància produïda pels ous. Aquesta granota va desaparèixer el 1981.[1] Científics de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van anunciar al març de 2013 que aquesta espècie estava dins del «Projecte Llàtzer», que intenta ressuscitar espècies extintes mitjançant la clonació; així, han aconseguit clonar alguns embrions, però no han sobreviscut.[2][3] A principis de 2020 genetistes de la universitat de Nova Gal·les han aconseguit embrions fèrtils d'aquesta espècie que aviat creixeran.
Hàbitat i distribució[modifica]
Rheobatrachus silus va habitar a la regió subtropical plujosa d'Austràlia quan no es coneixia[4] en rierols a la selva pluvial, boscos esclerofil·les humits i boscos en galeria[5] en altures entre uns 350[5] o 400 m[6] a 800 m. El seu hàbitat ocupava menys de 1400 km².[5]
Reproducció[modifica]
El període de reproducció era entre l'octubre i el desembre. Els ous fecundats es desenvolupaven a l'estómac de la femella, que donava a llum expulsant les granotes desenvolupades per la seva boca. Durant l'embaràs l'estómac de la femella no produïa àcids, i la digestió quedava suspesa.[5]
Extinció[modifica]
No es pot dir amb certesa quines van ser les causes de la seva desaparició.[5] Hi ha indicis que la malaltia quitridiomicosi va causar un gran nombre de morts entre la població de Rheobatrachus silus al nord de Queensland a Austràlia.[7] L'últim esment de l'observació d'un espècimen a la natura data de 1981, i el 1993 i 1999 es va afirmar en dues publicacions que des de 1981 no s'ha observat cap espècimen a la natura. El 1983 suposadament va morir l'últim exemplar en captivitat. L'espècie va ser declarada extingida el 2002.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Barker, Grigg i Tyler, 1995.
- ↑ Dolak, 2013.
- ↑ Yong, 2013.
- ↑ McDonald i Ross, 1999, p. 59.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Meyer i et al., 2004.
- ↑ McDonald i Ross, 1999, p. 55.
- ↑ McDonald i Ross, 1999, p. 29.
Bibliografia[modifica]
- Barker, J.; Tyler, M.J.. A Field Guide to Australian Frogs (en anglès). Surrey Beatty & Sons, 1995.
- Dolak, Kevin (en anglès) Frog That Gives Birth Through Mouth to be Brought Back From Extinction. ABC News Internet Ventures, 2013 [Consulta: 9 juny 2021].
- McDonald, Keith (en anglès) A Review of Declining Frogs in Northern Queensland. Campbell, Alastair, 1999 [Consulta: 9 juny 2021].
- Meyer, Ed (en anglès) Southern Gastric Brooding Frog - Rheobatrachus silus. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 2004 [Consulta: 9 juny 2021].
- Yong, Ed (en anglès) Resurrecting the Extinct Frog with a Stomach for a Womb. Shreeve, Jamie, 2013 [Consulta: 9 juny 2021].
