Rheum palmatum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rheum palmatun
Flors
Flors

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Core eudicots
Ordre: Caryophyllales
Família: Polygonaceae
Gènere: Rheum
Espècie: R. palmatum
Nom binomial
Rheum palmatum
L.

Rheum palmatum, ruibarbre turc, ruibarbre xinès o arrel de ruibarbre (en la medicina tradicional xinesa, da-huang),[1] és una planta medicinal molt valorada.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Rheum palmatum.
Rheum palmatum - MHNT

Les espècies ““R. tanguticum”” i ““R. officinale,”” estan estretament relacionades amb ““Rheum palmatum”” i reben el mateix nom en xinès.[2]

Hàbitat, cultiu i preparació[modifica | modifica el codi]

Encara que originària de les regions de Xina occidental, nord del Tibet, i l'altiplà de Mongòlia, es fa servir molt en altres parts del món.[1] Es pot cultivar en diversos tipus de clima sempre que el sòl tingui bon drenatge. Com a medicinal es fa servir el rizoma i aquest triga uns 6 anys a tenir la mida adequada.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Tallat i assecat del ruibarbre xinès

Tradicionalment s'ha utilitzat com a laxant i segons la dosi contra la diarrea i disenteria. També per fer abaixar la febre la inflamació, aturar les hemorràgies i com antibacterià.

Composició[modifica | modifica el codi]

Ruta de la seda
  • Antraquinones (about 3-5%), rheina, aloe-emodina[2]
  • Flavonoides (catequina)[2]
  • Àcids fenòlics[2]
  • Tanins (5-10%)[2]
  • Oxalat de calci[2]

Precaució[modifica | modifica el codi]

Les fulles del ruibarbre xinès tenen molt àcid oxàlic el qual, consumit en grans quantitats, és perillós per la salut.[1] Les embarassades han d'evitar el consum del ruibarbre xinès, ja que causa estimulació uterina.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rheum palmatum Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Foster, Steven. Desk Reference to Nature's Medicine. Washington, D.C.: National Geographic Society, p. 104–105. ISBN 0-7922-3666-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Chevallier, Andrew. Natural Health: Encyclopedia of Herbal Medicine. New York, New York 10016: Dorling Kindersley, 2000, p. 127. ISBN 0-7894-6783-6.