Rhodèsia i Nyasalàndia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rhodèsia i Niassalàndia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Bandera de la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia. L'escut fou dissenyat per M.J. Morris i fou aprovat per patent de 22 de juliol de 1954. La bandera del governador duia l'escut en un disc blanc al centre envoltat per una garlanda de llorers.
Escut de la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Insígnia de la Força Aèria de la Federació

La Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia (Federation of Rhodesia and Nyasaland), també coneguda com a Federació de l'Àfrica Central (Central African Federation o CAF), fou una colònia de la corona britànica establerta l'1 d'agost de 1953 i que va existir fins al 31 de desembre de 1963. La formaven la colònia amb autogovern (des de 1923) de Rhodèsia del Sud, i els protectorats britànics de Rhodèsia del Nord i Nyasalàndia.

Història[modifica | modifica el codi]

Quan els britànics van pensar en la federació (se'n va començar a parlar als anys trenta) es donava per suposat que els blancs de Rhodèsia hi tindrien el paper dirigent. La II Guerra Mundial va aturar el projecte que fou reprès a partir del 1948. Els europeus a Rhodèsia del sud eren el 1939 d'uns seixanta mil i el 1953 ja eren 135.000 (i 223.000 el 1963).

L'establiment de la federació era contra els desitjos de les organitzacions indígenes, ja que la influència dels blancs rhodesians havia de ser aclaparadora. Godfrey Martin Huggins, primer vescomte Malvern, primer ministre de Rhodèsia del Sud, volia crear un estat únic però els britànics s'inclinaven pel sistema de federació. L'oficina colonial governava els dos protectorats mentre la colònia era governada per l'Oficina de relacions de la Commonwealth; els dos protectorats s'oposaven a l'hegemonia de la colònia i dels blancs que la governaven. Nyasalàndia no interessava a cap part perquè no tenia reserves minerals i la seva població blanca era molt reduïda, però Rhodèsia del Nord tenia grans mines de coure que els colons blancs del sud volien controlar. Les negociacions van començar el 8 de novembre de 1950 i van caler tres anys per poder-la establir. Els blancs de Rhodèsia del Sud la van aprovar en referèndum (25000 a favor i 15000 en contra); els africans no van poder votar. Finalment l'1 d'agost de 1953 fou formalment constituïda amb un govern federal, tres territorials i un govern colonial britànic.

El primer cap de govern de la federació fou Godfrey Martin Huggins, primer vescomte Malvern (1953-1956) que havia estat primer ministre de Rhodèsia del Sud des del 12 de setembre de 1933 i va renunciar per ocupar el càrrec a la federació. El 1955 el va substituir Sir Roy Welensky, que hi va restar fins 1963.

Economia[modifica | modifica el codi]

Moneda federal, 1958

Econòmicament la federació fou un èxit. El primer any el seu Producte Interior Brut fou de 350 milions de lliures i dos anys més tard de 450 milions. Els ingressos dels blancs eren deu vegades superiors als dels negres urbans o integrats a l'economia (un terç dels africans). La creació de la Presa de Kariba per generar energia hidroelèctrica fou anunciada el 1955 i fou al seu moment la més gran del món amb un cost de 78 milions.

Alguns ministres negres van entrar al gabinet federal (abans de la II Guerra Mundial només hi havia 70 negres amb dret de vot a Rhodèsia del Sud) però els africans no van parar de demanar un major paper. Els blancs pel contrari volien la plena independència dins la Commonwealth.

Nacionalisme africà[modifica | modifica el codi]

El juny de 1956 el governador general Sir Arthur Benson, va escriure una carta confidencial en que criticava la nova constitució planejada per la Federació i al primer ministre federal Sir Roy Welensky; aquesta carta va caure el 1958 en mans de l'antic primer ministre Huggins (Lord Malvern) que la va revelar a Welensky. Això va portar a una greu crisis entre el poder colonial (Whitehall) i el govern de la federació; el conflicte es va resoldre discretament i es van fer algunes modificacions constitucionals però ara se sap que Welensky va considerar una declaració unilateral d'independència si bé va acabar per descartar-ho

El juliol de 1958, Hastings Banda, el líder del Congrés Africà de Nyasalàndia (després Partit del Congrés de Malawi) va tornar a Nyasalàndia des de Ghana on exercia. A l'octubre Kenneth Kaunda, de posicions més radicals, va esdevenir cap del Congrés Nacional Africà de Zàmbia. El març de 1959 el Congrés Nacional Africà de Zàmbia fou prohibit i Kaunda fou empresonat, però el seu lloctinent Mainza Chona va treballar amb altres nacionalistes i va fundar el Partit Unit Nacional per la Independència (United National Independence Party, UNIP). També els primers mesos de 1959 va començar la agitació a Nyasalàndia contra la federació amb manifestacions al carrer que van fer necessari declarar l'estat d'emergència. Banda i altres dirigents foren detinguts i el partit prohibit i tropes sudrodhesianes es van desplegar per garantir l'orde.

Els britànics van començar a veure el futur de la federació complicat. Es va crear una comissió dirigida per Walter Monckton. Sir Alec Douglas-Home (després Lord Home), secretari de la Commonwealth, va anar a Rhodèsia a parlar amb Welensky, però de la reunió va sortir el suport a la Federació, mentre pel contrari, l'Oficina colonial dirigida per Ian Macleod afavoria les pretensions dels africans i demanava la dissolució.

Dissolució[modifica | modifica el codi]

Durant la crisi congolesa els africans van veure com Welensky donava suport a la independència de Katanga. El nou secretari de la Commonwealth va negociar el 1961 la nova constitució que reduïa els poders britànics. Però a començament del 1962 ja s'havia acordat que Nyasalàndia es separaria de la federació (es va mantenir en secret fins després de les eleccions al territori) i li fou concedida una autonomia interna. Quan la pressió de Rhodèsia del nord per sortir fou prou forta, es va celebrar la conferència de les Cataractes Victòria que es va acabar el 5 de juliol de 1963 amb l'acord de que Rhodèsia del Nord obtindria el mateix tracte que Nyasalàndia; la federació estava doncs morta i es va acabar jurídicament el 31 de desembre de 1963; durant els darrers sis mesos es van distribuir les propietats federals entre els tres territoris, incloent l'exèrcit federal.

L'11 de novembre de 1965 Rhodèsia es va declarar unilateralment independent sota la direcció d'Ian Smith mentre Zàmbia i Nyasalàndia esdevenien règims de partit únic.

Governadors generals[modifica | modifica el codi]

Primers Ministres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rhodèsia i Nyasalàndia
  • Franklin, Henry. Unholy wedlock: the failure of the Central African Federation (G. Allen & Unwin, Londres, 1963).
  • Blake, Robert. A History of Rhodèsia (Eyre Methuen, Londres 1977).
  • Hancock, Ian. White Liberals, Moderates, and Radicals in Rhodèsia, 1953-1980 (Croom Helm, Sydney, Australia, 1984).
  • Mason, Phillip Year of Decision: Rhodèsia and Nyasaland in 1960 (Oxford University Press, 1961).
  • Phillips, C. E. Lucas. The vision splendid: the future of the Central African Federation (Heinemann, Londres, 1960).
  • Leys, Colin and Pratt Cranford (eds.). A new deal in Central Africa (Heinemann, Londres, 1960).
  • Clegg, Edward Marshall. Race and politics: partnership in the Federation of Rhodèsia and Nyasaland. (Oxford University Press, 1960).
  • Gray, Richard. The two nations: aspects of the development of race relations in the Rhodesias and Nyasaland (Greenwood Press, Westport, Conn., 1960).
  • Rogaly, Joe. Rhodèsia: Britain's deep south. (The Economist, Londres, 1962).
  • Hall, Richard. The High Price of Principles: Kaunda and the White South (Hodder and Stoughton, Londres, 1969).
  • Guy Clutton-Brock. Dawn in Nyasaland (Hodder and Stoughton, Londres 1959).
  • Dorien, Ray. Venturing to the Rhodesias and Nyasaland (Johnson, Londres, 1962)
  • Hanna, Alexander John. The story of the Rhodesias and Nyasaland. (Faber and Faber, 1965).
  • Black, Colin. The lands and peoples of Rhodèsia and Nyasaland (Macmillan, NY, 1961).
  • Sanger, Clyde. Central African emergency (Heinemann, Londres 1960).
  • Gann, Lewis H. Huggins of Rhodèsia: the man and his country (Allen & Unwin, Londres, 1964).
  • Gann, Lewis H. Central Africa: the former British states (Englewood Cliffs, N. J., Prentice-Hall, 1971).
  • Haw, Richard C. (fwd. by Sir Godfrey Huggins) No other home: Co-existence in Africa (S. Manning, Bulawayo, Southern Rhodèsia, 1960?).
  • Taylor, Don. The Rhodesian: the life of Sir Roy Welensky. (Museum Press, Londres 1965).
  • Wood, J.R.T. The Welensky papers: a history of the federation of Rhodèsia and Nyasaland (Graham Pub., Durban, 1983).
  • Welensky, Roy, Sir. Welensky's 4000 days: the life and death of the Federation of Rhodèsia and Nyasaland (Collins, Londres, 1964).
  • Garry Allighan. The Welensky story (Macdonald, Londres, 1962).
  • Alport, Cuthbert James McCall, Lord. The sudden assignment: being a record of service in central Africa during the last controversial years of the Federation of Rhodèsia and Nyasaland, 1961–1963. (Hodder and Stoughton, Londres, 1965).
  • Thompson, Cecil Harry. Economic development in Rhodèsia and Nyasaland (D. Dobson, Publisher Londres, 1954)
  • Walker, Audrey A. The Rhodesias and Nyasaland: a guide to official publications (General Reference and Bibliography Division, Reference Dept., Library of Congress: for sale by the Superintendent of Documents, U.S. Govt. Print. Off., 1965).
  • Irvine, Alexander George. The balance of payments of Rhodèsia and Nyasaland, 1945–1954. (Oxford University Press, 1959.)
  • United States Bureau of Foreign Commerce, Near Eastern and African Division. Investment in the Federation of Rhodèsia and Nyasaland: basic information for United States businessmen. (U. S. Dept. of Commerce, Bureau of Foreign Commerce, 1956)
  • Standard Bank of South Africa, Ltd. The federation of Rhodèsia and Nyasaland: general information for business organisations. (Londres, 1958).
  • Sowelem, R. A. Toward financial independence in a developing economy: an analysis of the monetary experience of the Federation of Rhodèsia and Nyasaland, 1952–63. (Allen & Unwin, Londres, 1967).