Riba-roja de Túria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riba-roja de Túria
Escut de Riba-roja de Túria
(En detall)
Localització

Localització de Riba-roja de Túria respecte del País Valencià Localització de Riba-roja de Túria respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Plaça de l'Ajuntament
Plaça de l'Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. Camp de Túria
Llíria
Gentilici Riba-roger, riba-rogera
Predom. ling. Valencià
Superfície 57,49 km²
Altitud 125 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
21.520 hab.
374,33 hab/km²
Coordenades 39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.54750°N,0.56833°O / 39.54750; -0.56833Coord.: 39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.54750°N,0.56833°O / 39.54750; -0.56833
Distàncies 20 km de València
14 km de Llíria
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

11 PP, 7 PSPV, 2 EUPV i 1 BLOC-Compromís
Francisco Tarazona Zaragoza (PP)
Codi postal 46190
Codi territorial 46214
Patró/Patrons Crist del Afligits, Nostra Senyora de l'Assumpció
Dies de mercat Dilluns
Agermanament France Berre-l'Étang, França
Web

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises i Paterna (a l'Horta Oest) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba construïda sobre un suau pujol a la dreta del riu Túria. El mitjà climàtic és el típic mediterrani encara que amb temperatures una mica més baixes que en la capital del país donada la seva major altitud; les mesures tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 24º d'agost, sent les precipitacions lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un màxim en l'estació tardorenca.

La superfície no llaurada l'ocupen monticles desproveïts de vegetació arbòria, si exceptuem les joves pinedes de la Muntanya del Frare, però rics en espècies menors com el romaní, arç, coscolla i altres.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

  • Riba-roja de Túria
  • Mont Alcedo
  • La Venta de Poio
  • L'Oliverar
  • La Llobatera
  • Reva
  • Masia de Traver
  • Santa Rosa
  • València la Vella
  • Els Pous
  • Montemayor
  • El Clot

Història[modifica | modifica el codi]

Zona arqueològica del Pla de Nadal.

Hi ha diversos jaciments del Bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea (ribera roja), s'han trobat diverses villae i les ruïnes d'una ciutat coneguda com a València la Vella; el Pla de Nadal dóna important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el casc urbà, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Aragó; en el Llibre de Repartiment apareix citada com Ribaroga; el 1348 els unionistes s'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batlle. El 1382 el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i sa esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, qui atorgà carta de població, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder d'anomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins a l'abolició dels senyorius.

En el segle XVIII, a causa del conreu de l'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la guerra d'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle XIX produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el compromís de cessió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; en 1943 RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topònim però la fulminant reacció popular acabà amb l'atreviment de l'empresa ferroviària; en els últims temps s'ha vist en l'ull de l'huracà de la corrupció urbanística per la proliferació de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions i especialment pel conegut Pla Porxinos, macro operació especulativa promoguda pel València CF amb la connivència de l'Ajuntament.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
9.826 9.930 10.877 11.236 11.671 12.908 14.261 16.262 17.251 19083

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura constituïx de moment la seua principal base econòmica. En la superfície conreada predominen en el secà els fruiters, entre ells el garrofer i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia arriba a certa importància en els seus sectors llanar i porcí seguit del boví.

La indústria se centra en la tradició ceràmica de Riba-roja de Túria. Destaquen el ciment, material sanitari, ceràmiques artístiques i materials per a la construcció, a part de diverses pedreres per a l'extracció de materials.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Guzman / Joan Antoni Toledo PSPV
1983 - 1987 Joan Antoni Toledo PSPV
1987 - 1991 Joan Antoni Toledo PSPV
1991 - 1995 Joan Antoni Toledo PSPV
1995 - 1999 Francisco Tarazona Zaragozá PP
1999 - 2003 Francisco Tarazona Zaragozá PP
2003 - 2007 Francisco Tarazona Zaragozá PP
2007 - 2011 Francisco Tarazona Zaragozá PP
Des del 2011 Francisco Tarazona Zaragozá PP

A les eleccions del 2007 es van presentar quatre candidatures: la del Partit Popular, la del Partit Socialista del País Valencià, la de Compromís pel País Valencià i la de Coalició Valenciana. Així doncs, sols tres de les quatre candidatures van obtindre representació, quedant-se fora la dels ultradretans de Coalició Valenciana, els quals van obtindre poc més dels 150 vots. El PP obtingué 10 regidors, el PSPV 6 i CPV 1. El Govern l'ostenta el PP amb majoria absoluta. Poc temps després de les eleccions, i després de l'etapa convulsa de Compromís a les corts Valencianes amb l'expulsió de Gloria Marcos, etc., Esquerra Unida del País Valencià, els quals van obtindre regidor gràcies al pacte amb el Bloc, van trencar el pacte de forma unilateral, deixant així al Bloc Nacionalista Valencià sense veu al consistori.

A les últimes eleccions es van presentar quatre candidatures: la del PPCV, la del PSPV, la d'EUPV i la del BLOC-Coalició Compromís. Els resultats van ser, 11 per al PP de Francisco Tarazona Zaragozá, 7 per al PSPV de Robert Raga Gadea, 2 per a EUPV de Carmen Folgado Teresí i 1 per al BLOC de Bernat Garcia-Sevilla.

Com a dada anecdòtica, el PSPV estigué a 36 vots del vuitè regidor a costa de l'onzè del PP, podent haver-li llevat la majoria absoluta i podent obrir les portes a un possible tripartit PSPV-EUPV-BLOC.

Resultats de les eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Candidatura Candidat Eslògan Vots Percentatge Regidors
PPCV Francisco Tarazona Zaragozá Centrados en ti 5.053 47,20% 11
PSPV Robert Raga Gadea El teu pròxim alcalde 3.639 33,99% 7
EUPV Carmen Folgado Teresí La teua alternativa 980 9,15% 2
BLOC Bernat Garcia-Sevilla Bloc per Riba-roja, vota pel Compromís 705 6,59% 1

Regidors[modifica | modifica el codi]

Grup polític Regidor
PPCV Francisco Tarazona Zaragozá
PPCV Salvador Silvestre Larrea
PPCV Mª Isabel Delgado Vila
PPCV Mª José Ruiz Esteban
PPCV Javier Moreno Coll
PPCV Cristina Vázquez Tarazona
PPCV Beatriz Córcoles Navarro
PPCV José Vicente Tarazona Campos
PPCV José Luís Folgado Correa
PPCV Raquel Argandoña López
PPCV Francisco Ferriols Gimeno
PSPV Robert Raga Gadea
PSPV Ana Luján Tarín
PSPV José Luís López Galdón
PSPV Silvia Guerrero Cánovas
PSPV José Ángel Hernández Carrizosa
PSPV Raquel Orellano Gómez
PSPV Rafael Gómez Sánchez
EUPV Carmen Folgado Teresí
EUPV Rafael Gómez Muñoz
BLOC Bernat Garcia-Sevilla

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció
Castell

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat en 1936-1939, ha estat ben bé restaurat recentment.
  • Convent de Sant Gregori i església de la Sagrada Família. 1896, estil neogòtic.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • El Castell. Habitat fins al 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola) A hores d'ara es troba pràcticament desaparegut, igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
  • Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982) aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
  • Pont Vell. D'origen romà.
  • La Cisterna. Construïda en 1762, es va mantenir en ús fins a 1940. Serà Museu Arqueològic.
  • Molí del Comte. Un dels millors conservats del País.
  • Tres aqüeductes romans, dels que el més conegut és el dels Arquets.
  • Pla de Nadal. Restes d'una basílica segle VII, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Històric Municipal.
  • Ruïnes de València la Vella.
  • Caserius i masos arreu del terme.
  • Restes de la muralla àrab i d'una torre, a la Plaça de la Torre, en molt mal estat.

Monuments naturals[modifica | modifica el codi]

  • Xopera de Masia de Traver. Bosc caducifoli de ribera compost per xops, plàtans d'ombra, àlbers i matolls com esbarzers.
  • Om de Traver. No es tracta ben bé d'un om, sinó que es tracta d'un plàtan d'ombra centenari catalogat com a arbre monumental per la Generalitat Valenciana.
  • Parc fluvial del Túria. El terme municipal es troba creuat pel riu Túria, convertit recentment en Parc Natural.
  • Muntanya del Frare i Vall del barranc de Porxinos. La Muntanya del Frare i la Vall del barranc Porxinos són enclavaments naturals molt rics en fauna i vegetació mediterrànies.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les Festes Majors se celebren en honor a l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santíssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A més té lloc també la Festa dels "Fadrins" que tradicionalment és la festa que organitzaven els joves de la població en honor la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importància tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu. La festa gran dels Fadrins és a l'agost i comença un divendres i acaba al diumenge de la setmana següent amb la processó de la Verge del Rosari, que és portada pels festers de l'any següent. Durant els nou dies que dura la "setmana" de Fadrins, es fan orquestres, festes amb DJ's, concerts i altres activitats, majoritàriament durant la nit.

Per altra banda, Riba-roja de Túria conta també entre les seues festes les celebrades en honor a Sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradicional benedicció d'animals. I, per descomptat, amb la festa valenciana més internacional, les Falles. En aquests moments compta amb sis comissions falleres: la Falla l'Harmonia, la Falla el Túria, la Falla la Unió, la Falla la Pau, la Falla l'Amistat i la Falla Plaça de la Constitució. Es té constància d'activitats falleres des de la dècada dels anys 20, quan es va crear la Falla C/ del Llavador.

També són importants les festes en honor a Sant Vicent Ferrer en les quals s'interpreten els tradicionals "Miracles de Sant Vicent". Finalment és destacable la celebració de l'Ofrena al Riu Túria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edició de la qual va tenir lloc en 1980. Després d'un parèntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment en 2000 (any que es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i en 2005. L'"Ofrena" es fonamenta en un acte simbòlic d'agraïment al riu Túria pels beneficis que històricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb aquest motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Túria, des de Guadalaviar (Serra d'Albarrasí, Aragó) fins a València. Prèviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats lúdiques, exposicions, conferències, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riba-roja de Túria