Ribes de Freser
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Ripollès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Ripollès |
||||
| Gentilici | Ribetà, ribetana | ||||
| Superfície | 41,88 km² | ||||
| Altitud | 912 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.941 hab. 46,35 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 431700 4684475(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
6 Marc Prat i Arrey (CIU) |
||||
| Codi postal | 17534 |
||||
| Codi territorial | 171450 |
||||
Ribes de Freser. Municipi català del Ripollès, a les Comarques Gironines. Situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, on a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil.[2]
La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.
Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important del qual no està catalogat ni posat en valor pel seu reconeixement històric i cultural. Un reflex d’una identitat medieval, industrial i d’altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Destacar les esglésies i ermites, el Castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines; i els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.
Taula de continguts |
[modifica] Entitats de població
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Batet | 28 |
| Bruguera | 58 |
| Ribes de Freser | 1.864 |
| Ribesaltes | 33 |
| Ventolà | 39 |
| Font: Municat | |
[modifica] Símbols
| « | Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l’escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90 | » |
|
—Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[3] |
||
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament.
- Informació de la Generalitat de Catalunya.
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Ripollès. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
