Ribesalbes

Ribesalbes

Localització
Municipi de la Plana Baixa
Vista de Ribesalbes
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Manc. Espadà-Millars Nules
Gentilici	Ribesalber, ribesalbera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.542.698,41
Superfície	8,60 km²
Altitud	172 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.317 hab. 153,14 hab/km²
Coordenades	40° 01′ 19″ N, 0° 16′ 40″ O
Distàncies	95 km de València 27 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 4 PSPV José Medina Lozano
Codi postal	12210
Festes majors	De l'1 al 10 d'octubre
Patró/Patrons	Sant Cristòfol
Dies de mercat	Dimarts i dissabte
Web	http://www.ribesalbes.es/

Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, l'Alcora i Fanzara.

Geografia

El municipi és bastant accidentat; el seu nucli urbà se situa en un vessant de muntanya lliscant-se cap a la llera del riu Millars, a l'altura de l'Embassament del Sitjar. Les altures no són molt pronunciades i cap destacar entre elles el turó de la Roja. El punt de major altitud del terme se situa en l'extrem nord, en els límits dels termes municipals de L'Alcora i Fanzara, i té una altura de 495,9 m d'altura.

Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 666 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 26 per superfícies de cultius.

El seu clima és de tipus mediterrani amb hiverns suaus i estius càlids. La mitjana tèrmica se situa en els 15 °C. La humitat relativa mitjana és del 60% i la pluviometria oscil·la entre els 450 i 600 mm.

Història

D'origen musulmà, fou donada per Jaume I el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, ambdues en terme d'Onda, a Guillem de Pau i els seus. El 1404 és venuda a Domènec Ros d'Orsins. Ja el 1438, el rei Alfons V li concedeix la jurisdicció, que posseïren sons hereus Joan i Onofre. El 1513 es concedix la jurisdicció a Onda. A partir del segle XVII retorna a Joan Coll i els seus successors, que l'ostenten fins el segle XVIII.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.359	1.317	1.295	1.310	1.283	1.284	1.306	1.302	1.336	1.342

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Valls Pruñonosa, Antonio	ADIR
1983 - 1987	Ernesto Rubio Parra	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José González Sánchez	AP
1991 - 1995	Pascual Edo Colomer	PP
1995 - 1999	Pascual Edo Colomer	PP
1999 - 2003	José Medina Lozano	PP
2003 - 2007	José Medina Lozano	PP
2007 - 2011	José Medina Lozano	PP
Des del 2011	José Medina Lozano	PP

Economia

Ceràmica de Ribesalbes

Ribesalbes té una clara vocació industrial, en la qual la seva terra, l'argila ha estat l'element que va donar lloc al ressorgiment econòmic del municipi, i la ceràmica artística el producte que, amb aquella, va modelar l'artesà.

En el moment present, i de cara al futur, l'argila i l'esmalt units en una rajola i paviment de qualitat, fabricat amb moderna tecnologia, i una ceràmica artística que manté el rigor artesanal però cerca també nou horitzons, seguiran sent l'element que identifica a Ribesalbes.

La falta de sòl industrial per a l'ampliació de les indústries taulelleres o d'altres activitats fa que moltes indústries hagin creat noves naus en termes d'Onda o L'Alcora: Sitjar, Cerlat, Ceràmiques Ribesalbes, Quimicer, La Pinosa, etc.

Per tant, destaca el major pes econòmic de la indústria (70,5%) - sobretot la fabricació de rajoles, fins i tot en alguna època ha intentat competir amb la ceràmica de L'Alcora -, enfront de l'agricultura.

Monuments

• Església de Sant Cristòfol.

Va ser construïda en el s.XVIII i és d'estil Neoclàssic. Destaquen d'ella les seves capelles interiors i les seves pintures al fresc en la volta.

• Ermita del Calvari.

Situada a la part alta d'un pujol al costat del nucli urbà. La capella de modesta construcció, és quadrada, rematada per la cúpula a la qual es va afegir en la seva capçalera un espai rectangular amb volta badia, a més de dos cossos als costats; en ella es troba el Santíssim Crist del Calvari al que la gent té molta devoció i pugen constantment a encendre-li llum. Cal destacar les fornícules o estacions del calvari per les seves decoracions ceràmiques fetes a mà.

• Casa Baronia.

Casa senyorial on va habitar en el seu moment el Baró de Ribesalbes, de 3 plantes i coberta de teula àrab, remarcada per balconades de forja simple. Destaca en la seva façana l'Escut nobiliari de la població. Dintre d'ella es troba l'antiga presó de reduïdes dimensions. Actualment s'ha restaurat i alberga el Museu de la Baronia, Ceràmic i Paleontològic.

• Aqüeducte. Del segle XIX.

Arc romà d'un sol ull rebaixat, de pedra i recolzat en dos gruixos fonaments de maçoneria en sec, ho travessa el petit barranc Martí.

Cultura

• Museu de la Baronia. Compta amb una col·lecció de fòssils, insectes, fulles, etc; així com objectes ceràmics antics i actuals realitzats i decorats a mà, en la població.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener, amb la tradicional "matxà" i repartiment de "rotllos".

• Sant Cristòfol. Se celebra el 10 de juliol, amb tradicional processó de vehicles per a la seua benedicció.

• Festes majors. En honor del Santíssim Sagrament, la Verge del Rosari i el Crist del Calvari. Se celebren el primer diumenge d'octubre. La comissió de festes s'encarrega de confeccionar el programa d'actes festius per a tots els públics: Balls, Bous, Concursos, etc.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribesalbes

• Ajuntament de Ribesalbes
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.