Ricard Canals i Llambí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cafè concert,Obra de Canals conservada al MNAC.

Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català. Va formar part juntament amb els seus amics els pintors Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Pichot i Juli Vallmitjana de la Colla del Safrà, anomenat així pel colorit empleat en les seves obres.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar els seus estudis a l'Escola de la Llotja, però els va abandonar inacabats per sortir a pintar al carrer amb els seus amics. Viatja a Caldes de Boí amb Nonell el 1896,[2] i un any després a París, on exposen a la galeria Chez Dosbourg amb gran èxit. Nonell torna a Barcelona i Canals es queda treballant per al marxant Durand-Ruel, qui li organitza exposicions per Europa i els Estats Units.

A París manté una amistat força important amb Picasso, a qui ja havia conegut a Barcelona. D'aquesta època és el Retrat de la senyora Canals realitzat per Picasso,[3] que pertany a la època rosa, així com el quadre Una llotja als toros, 1904, de Canals, on van posar les parelles d'ambdós pintors, Benedetta Bianco (model italiana i futura esposa de Canals) i Fernande Olivier (model i artista francesa).[4] Durant l'època parisenca es veu influenciat per l'obra de Degas i Renoir.

Va tornar l'any 1907, per viure definitivament a la ciutat Comtal, on va presidir l'associació "Les Arts i els Artistes", un nucli artístic de l'època.

Féu llargues estades a Madrid, Sevilla i Granada. Les seves obres tingueren, des d'aleshores, un sabor netament espanyol, tot i que tècnicament de factura moderna. Fou precisament aquesta temàtica espanyola, la que el faria triomfar a París. Es distingí també com a retratista.

La seva darrera obra important, abans de la seua prematura desaparició, va ésser la decoració del sostre d'una de les estances de l'Ajuntament de Barcelona. El 1933 se li va dedicar una exposició pòstuma a la Sala Parés de Barcelona.

La col·lecció més important de la seva obra es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però també es poden trobar obres seves a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 59. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013]. 
  2. «Ricard Canals i Llambí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Retrat de l'esposa de Canals al Museu Picasso de Barcelona
  4. Socias Palau, Jaume. Canals (en castellà). Bilbao: Espasa Calpe, S.A., 1976. ISBN 84-239-5261-4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
  • Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 70.
  • Socias Palau, Jaume. Canals. Espasa Calpe, S.A., Bilbao,1976, ISBN. 84-239-5261-4
  • Vallés, Eduard (ed.). Picasso. Amics catalans de joventut. Horta de Sant Joan: Centre Picasso d'Orta, 2009. ISBN 978-84-613-4107-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Canals i Llambí Modifica l'enllaç a Wikidata