Ricard Gallart i Selma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ricard Gallart)
Infotaula de personaRicard Gallart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRicard Gallart i Selma
17 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –  1950 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- FC Espanya
Clubs professionals
Anys Equip
1925-1927 FC Gràcia
1927-1928 UE Sants
1928-1930 RCD Espanyol 20 (11)
1930-1943 Reial Oviedo 87 (18)
1939-1940Racing de Ferrol (cedit)
1943-? CD Lugo
?-1949 UD Orensana
1949-1950 Flaviense de Chaves
Selecció nacional
Anys Equip
1926-1931 Catalunya Catalunya

Ricard Gallart i Selma (Barcelona, 17 de gener de 1907 - Barcelona, 6 de novembre de 1993) fou un futbolista català de les dècades de 1930 i 1940 i posteriorment entrenador de futbol.

Trajectòria[modifica]

Jugava a la posició d'interior. Començà a jugar al juvenil del FC Espanya, que més tard fou el FC Gràcia,[1] passant més tard a la UE Sants.[2][3] El 1928 fitxà pel RCD Espanyol, club amb el qual debutà a primera divisió la temporada 1928-29. Aquesta temporada disputà 10 partits i marcà 4 gols, debutant el 10 de febrer de 1929 enfront de la Real Unión de Irún, amb resultat final de 3 a 2 per l'Espanyol, essent entrenador blanc-i-blau Jack Greenwell. La següent temporada disputà 10 partits més i marcà 7 gols. Amb l'Espanyol guanyà una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya la temporada 1928-29. El desembre de 1930 fou traspassat al Reial Oviedo, que la temporada 1929-30 jugava a la 2a Divisió.[4][5] Juntament amb Casuco, Lángara, Galé i Inciarte formà l'anomenada primera "davantera elèctrica" del club asturià.[3] Aquesta davantera aconseguí un rècord a Segona Divisió la temporada 1932-33, en aconseguir 58 gols en 18 partits, assolint l'ascens a primera divisió per primer cop en la història del club. Gallart fou l'autor del primer gol del Real Oviedo a Primera. Fou el 5 de novembre de 1933 davant el FC Barcelona al camp de Buenavista, en un partit en el qual els blaus s'imposaren per 7-3.[6] La temporada 1939-40, en restar el camp de Buenavista destrossat per la Guerra Civil, fou cedit al Racing de Ferrol retornant a l'Oviedo la temporada següent, on romangué fins al 1943. Posteriorment jugà al Lugo, UD Orensana i Flaviense de Chaves de Portugal on es retirà la temporada 1949-50.[3]

Fou convocat amb la selecció espanyola de futbol, malgrat no arribà a debutar. També jugà amb la selecció catalana de futbol.

Com a entrenador dirigí diversos equips modestos a partir de la temporada 1948-49, quan obtingué el títol nacional d'entrenador. Dirigí la UD Orensana (amb qui pujà a Segona Divisió), l'Atlético Clube Flaviense de Chaves de Portugal, l'España de Tánger, el Terrassa FC, l'Hèrcules, el Girona FC, la UE Sitges, el CF Balaguer, al FC Amposta, l'Atlètic del Vallès, la Unió Deportiva Cassà i el Club Esportiu Mataró.[3][7]

Referències[modifica]

  1. «En el Gracia». Mundo Deportivo, 02-08-1925.
  2. «¿Carpio y Gallart al Sans?». Mundo Deportivo, 10-07-1927.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «El nuevo mister del Mataró al habla». Mundo Deportivo, 02-09-1967.
  4. «RICARDO GALLART». fororcdespanyol.es, 0020. Arxivat de l'original el 2013-06-13. [Consulta: 20 gener 2013].
  5. «GALLART». pericosonline.com. Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 20 desembre 2012].
  6. «En Buena Vista». Mundo Deportivo, 06-11-1933.
  7. «Breve entrevista con Ricardo Gallart». Mundo Deportivo, 23-08-1959.

Enllaços externs[modifica]