Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el Justicier (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena.

Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.

Genealogia

┌─ Bosó l'Antic (?-† vers 855), comte a Itàlia.
┌─ Biví de Viena (822-877), abat laic de Gorze. 
│ └─ Engeltruda (?-?). 
│
Ricard el Justicier
│
│ ┌─ X
└─ X
└─ X

Ricard el Justicier
casat el 888 amb Adelaida (filla de Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana)
│
├─Raül de França (890-936), comte d'Auxerre i duc de la Borgonya Superior o Alta Borgonya
│ rei de França (923-936). 
│
├─Hug el Negre (891-952), duc de Borgonya (936). 
│ 
└─Bosó (895-935).

Biografia

Acompanyava al seu germà Bosó quan el rei Carles el Calb va nomenar a aquest duc del Lionès i el Vienès el gener del 871, rebent després altres càrrecs que va exercir sens dubte amb el suport i ajuda de Ricard. El 875, a la mort de l'emperador Lluís II el Jove, Bosó i Ricard van acompanyar al rei Carles el Calb a Itàlia per rebre el títol imperial del papa Joan VIII. Llavors el nou emperador va nomenar al seu cunyat Bosó com a duc (càrrec equivalent a governador) de Llombardia i de Provença. El febrer del 876, a Pavia, Carles el Calb abans de retornar a França, va nomenar a Bosó com a virrei d'Itàlia.

El març 877, Bosó tornà a França, cridat per Carles el Calb deixant el regne d'Itàlia i el ducat de Provença a Hug l'Abat, fill de Conrad I de Borgonya i nebot de l'emperadriu Judit de Baviera, esposa de l'emperador Lluís I el Pietós. Carles el Calb tingué no obstant cura d'associar Ricard el Justicier, germà de Bosó, a Hug l'Abat per equilibrar el poder.

El 880, dedicat de manera sincera i lleial al rei Lluís III de França, portà la guerra contra el seu propi germà Bosó proclamat rei de Borgonya l'any anterior (879). El derrotà prop del Saona, va posar una guarnició a Mâcon en nom dels reis Lluís III i Carloman II, i dóna el govern d'aquesta ciutat a Bernat Plantapilosa, tronc dels comtes hereditaris de Mâcon. Després d'apoderar-se de Lió, assetjà Viena del Delfinat. Bosó es va refugiar amb les seves tropes a les muntanyes deixant la defensa de la ciutat en mans de la seva esposa Ermengarda. Quan Carles III el Gras va marxar per anar a recollir la corona d'Itàlia, Lluís III i Carloman II van abandonar el setge permetent el retorn de Bosó a la seva capital.

Carles III el Gras, elegit emperador d'Occident, va reprendre la guerra des de el mes d'agost del 881. Les tropes del rei Carloman II van retornar al setge de Viena, però assabentat de la mort de son germà Lluís III, produïda el 5 d'agost, va aixecar el setge per anar a recollir la successió. Mentre les tropes de Carles III van arribar a la zona i van aconseguir conquerir la vila que fou saquejada i incendiada. Ricard va agafar sota la seva protecció a la seva cunyada Ermengarda, a la seva neboda Engelberga , i al seu nebot, el futur emperador Lluís III el Cec, i els porta a Autun, mentre que Bosó es refugia a Provença. El 883, rebé el comtat d'Autun, com agraïment pels seus serveis.

El 884, a la mort de Carloman II, que no tenia fills, l'emperador Carles III el Gras fou cridat a exercir la regència de França. Llavors va proposar a Bosó de reconèixer-lo com a rei de Provença sota la simple condició de fer homenatge al rei dels francs. Els drets de Bosó a Provença era legítims doncs derivaven de la seva dona Ermengarda de Provença filla de Lluís II el Jove (Lluís II rei d'Itàlia i emperador) que havia estat sobirà del país i havia mort sense fills mascles. Bosó va acceptar, i va quedar instaurat formalment com a rei a aquesta part del antic regne que en part encara mantenia sota el seu control.

Després de la mort de Bosó, l'11 de gener de 887, Ermengarda fou nomenada regenta del Regne de Provença amb l'ajuda de Ricard el Justicier que hereta els «honors» de Bosó, del arquebisbe de Lió Aurelià, i de Barnoí bisbe de Viena. Fou Ricard qui de fet va portar el govern. El maig del 877 Ermengarda va portar al seu fill, el futur emperador Lluís III el Cec a l'emperador Carles III el Gras, que com que no tenia fills, el va adoptar i el va posar sota la seva protecció.

Portà socors a Carles el Simple contra Eudes o Odó, comte de París. El 888, en les planures de Saint-Florentin, lloc donat per certs historiadors, derrotà als víkings, que havien penetrat a Borgonya i havien devastat la ciutat de Bèze. Amb el suport del bisbe Gerà d'Auxerre, va guanyar contra Rol·ló, la decisiva batalla de Chartres el 911 i va fer aixecar el setge de la ciutat.

Ducat de Ricard

En principi fou titular de nombrosos comtats: Autun, Auxerre, Troyes, Nevers, la majoria heretats del seu germà Bosó de Provença. Després es va apoderar del comtat de Sens el 894- 895 i prengué el títol d'abat laic de Sainte-Colombe de Sens. Entrà en possessió efectiva (886) del comtat d'Auxerre , que havia pertangut al seu sogre. S'atribuí igualment el càrrec d'abat laic de Saint-Germain d'Auxerre.

El 898 fou autoritzat pel rei Eudes I o Odó I a fusionar els seus comtats i prengué el títol de marquès (marchio) ( 898- 918), i després el de duc (dux) de Borgonya cap a 918- 921. Estengué també el seu control sobre els bisbats d'Autun, de Langres i de Troyes.

A la mort d'Odó I de França, el 898, Ricard fou un dels grans que podia pretendre a la corona, però com els altres, va reconèixer Carles el Simple com a rei. Aquest mateix any, els normands van passar el hivern entre Tonnerre i Montbard, però Ricard els va sorprendre i els va derrotar a Argenteuil-sur-Armançon i després a Saint-Florentin, i va rebutjar als invasors que venien per la vall del Sena.

A l'assemblea de Courtenot el 901, Ricard actuà en verdader sobirà de Borgonya i arreglà un conflicte entre els frares de Montiéramey i Renard comte de Bar-sur-Seine, germà de Manassès II de Chalon. A partir d'aquesta data, Ricard ocupà la primera plaça al consell del rei i prengué el títol de marquès de Borgonya.

Va morir a Auxerre. el 921. Sobre el seu llit de mort, el bisbe el va exhortar a demanar perdó a Déu d'haver vessat tanta sang humana, i Ricard li va respondre: « quan he fet morir un bandit, he salvat la vida a l'honrada gent, la mort d'un sol ha impedit als seus còmplices fer més mal».

Núpcies i descendents

Es casà l'any 888 Adelaida d'Auxerre, filla de Conrad II d'Auxerre o de Borgonya i d'Ermetruda d'Alsàcia. D'aquest matrimoni nasqueren, entre altres:

• Raül I de França (890-936), rei de França i duc de Borgonya
• Hug de Borgonya (891-952), duc de Borgonya
• Bosó (+935)
• Ermengarda de Borgonya, casada amb Gilbert de Chalon, duc de Borgonya
• Adelaida de Borgonya, casada amb Renyer II d'Hainaut
• Riquilda de Borgonya, casada amb Letald I de Macon
• Wil·la de Borgonya ?
• fill il·legítim: Gebuí comte de Dijon i Atuyer

Notes

Precedit per: Nova creació

Duc de Borgonya 880–921

Succeït per: Raül I