Ricard Viñes i Roda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes, l'any 1919
Ricard Viñes, l'any 1919
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement Lleida, 5 de febrer de 1875
Defunció Barcelona 29 d'abril de 1943 (als 68 anys)
Instruments piano
Artistes relacionats Déodat de Séverac, Erik Satie, Maurice Ravel, Claude Debussy, Enric Granados, Manuel de Falla, etc.

Ricard Viñes i Roda (Lleida, 5 de febrer del 1875 - Barcelona, 29 d'abril del 1943) va ser un pianista i compositor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

A set anys va encetar els seus estudis musicals amb l'organista lleidatà Joaquim Terraza. Als deu anys, però, ja era a Barcelona, deixeble de Joan Baptista Pujol, pianista i formador de pianistes. També rebé classes d'harmonia de Felip Pedrell. Amb només dotze anys, guanyà el primer premi de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, cosa que facilità que fos becat per anar a París a rebre lliçons de piano de Charles Wilfried de Bériot, i de composició i harmonia de Benjamin Godard i Albert Lavignac. Obtingué el Primer Premi del Conservatori de París. Debutà com a concertista el 1895, a la famosa Sala Pleyel; el 1906 fou elegit membre del Consell Superior del Conservatoire. Quan no era de gira (com en el període 1930-1935), vivia a París, si bé no perdé mai el contacte amb Lleida, on tornava per Festa Major. S'establí finalment a Catalunya l'any 1940, possiblement a causa de l'ocupació alemanya de París; morí a Barcelona tres anys més tard.

Tingué molt d'èxit com a intèrpret i divulgador de la música contemporània francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts: molts a París, però també a força altres països europeus i sud-americans. Donà nombroses primeres audicions: a Maurice Ravel, que sembla que li era molt amic, li estrenà Menuet antique (1898), Jeux d'eau (1902), Pavane pour une infante défunte (1902), Miroirs (1906), i Gaspard de la nuit (1909). Ravel li dedicà dues de les seves obres. Altres autors de qui estrenà peces: Claude Debussy, Erik Satie, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Frederic Mompou i Déodat de Séverac. Contribuí a difondre la música russa i sud-americana per a piano de començament de segle; en els seus concerts programà obres de Sergei Liapunov, Aleksandr Borodín, Modest Mússorgski, Mili Balakirev, i Nikolai Rimski-Kórsakov, i després de la seva segona gira americana dedicà el seu primer recital parisenc a nombrosos compositors sud-americans com Alberto Wiliams, Carles Pedrell, Juan José Castro, R.Rodríguez, Heitor Villa-Lobos o Pedro Humberto Allende Sarón.

Viñes amb Ravel i Hélène Jourdan-Morhange el 1923

A més de Ravel, altre compositors li dedicaren obres: Rafael de Aceves (Cordobesa), Séverac (Vers le mas en fête, Coin de cimitiere au primtemps), Constantin Brăiloiu (5 rondes à danser au soleil: danse núm. 1, Ritournelle pour sa mie), Falla (Noche en los Jardines de España), Halffter (Llanto por Ricardo Viñes, 1943), Ana María Elena Idiartborde (Páginas argentinas), Mompou (Recordando a Ricardo Viñes), Montsalvatge (Quatre diàlegs amb el piano), Rodrigo (A l'ombre de Torre Bermeja), Déodat de Séverac (Suite pour piano).

Ultra la seva faceta com a intèrpret, compongué obres per a piano i per a cant. Exercí la docència, i alguns dels seus deixebles esdevingueren músics coneguts (Francis Poulenc, Marcelle Meyer). Es dedicà a la crítica musical, amb col·laboracions a les revistes Música, Revista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana. I escrivia poesia en català, castellà i francès.

En morir, la seva família va heretar el seu arxiu personal. La part més important, 836 peces, va ser adquirida per la universitat de Colorado, a Boulder (Colorado), i es conserva a la Ricardo Viñes Piano Music Collection.

En homenatge al músic, l'Ajuntament de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Viñes). També té una plaça amb el seu nom, segurament la més popular de la ciutat; recentment ha estat remodelada segons projecte de l'arquitecta internacional Benedetta Tagliabue.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Cançó núm. 6

Primeres audicions[modifica | modifica el codi]

Data Títol[2] Compositor
1898 004 018 Menuet antique (dedicat a Ricard Viñes)
Sites auriculaires (a dos pianos, amb Marthe Dron)
Maurice Ravel
1902 001 010 Pour le piano (Prélude, Sarabande, Toccata) Claude Debussy
1902 004 005 Pavane pour une infante défunte Maurice Ravel
1903 002 028 Variacions simfòniques César Franck
1904 001 009 Estampes Claude Debussy
1905 001 008 Concert per a piano i orquesta Nikolai Rimski-Kórsakov
1905 003 025 Quadres d'una exposició Modest Mússorgski
1905 002 010 Masques
L'isle joyeuse
Claude Debussy
1905 002 018 En Languedoc Déodat de Séverac
1906 001 006 Miroirs Maurice Ravel
1906 002 006 Images (1a sèrie) Claude Debussy
1908 002 021 Images (2a sèrie) Claude Debussy
1909 001 009 Gaspard de la nuit Maurice Ravel
1909 003 021 Cuatro piezas españolas Manuel de Falla
1911 002 010 Minstrels
Rincones Sevillanos
Claude Debussy
Joaquín Turina
1913 006 005 Descriptions automatiques Erik Satie
1916 009 013 Noches en los jardines de España (dedicada Ricard Viñes) Manuel de Falla
1922 001 007 Scènes d'enfants Frederic Mompou
1926 003 005 Charmes
Parc d'atraccions
Frederic Mompou
Manuel Blancafort
1926 004 015 Cants íntims
Marche joyeuse
Manuel Blancafort
Ernesto Halffter
1926 006 009 Cançó i dansa III Frederic Mompou
1937 (sense data) (sense especificar) René Leibowitz
Eduardo Sciortino
altres compositors no especificats

Composicions per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Deux hommages, dedicats a Satie i Séverac
  • Quatre hommages pour le piano
  • En Verlaine mineur, dedicat a Gabriel Fauré
  • Menuet spectral, en memòria de Ravel (1938)
  • Thrénodie, ou Funérailles antiques: hommage à la mémoire d'Erik Satie (1927)
  • Crinoline ou La Valse au temps de la Montijo, dedicat a Léon-Paul Fargue) (1927)
  • Marche funèbre

Exposicions[modifica | modifica el codi]

El 2007, el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li va dedicar una exposició retrospectiva. Comissariada per Màrius Bernadó, aquesta exposició fou la primera revisió important sobre la figura del pianista, indefectiblement lligat a la seva ciutat natal que, després de la seva mort, acollí una part important del seu llegat (objectes personals, partitures, obres d'art, etc.), actualment dipositat al Museu d'Art Jaume Morera i a l'Auditori Municipal. L'exposició s'articulà en diferents àmbits: per una banda es mostrà el personatge tot situant-lo en el seu context musical i artístic. També es va posar en relleu l'ampli espectre de personatges de tots els camps que entraran en contacte amb ell (músics, pintors, literats...), tots ells lligats a la seva residència a París. [3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Bernadó, Màrius. Ricard Viñes: el pianista de les avantguardes. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural, Museu d'Art Jaume Morera, 2007, p. 236-247. ISBN 9788489781948 [Consulta: 31 gener 2013]. 
  3. «Historial d'exposicions del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 7 agost 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres de Ricard Viñes[modifica | modifica el codi]

  • Bernadó i Tarragona, Màrius (ed.). Escrits musicals de Ricard Viñes. Lleida: Universitat de Lleida, 1999. ISBN 84-8409-985-7. 
  • Lévy, Suzy (ed.). Journal inédit de Ricardo Viñes : Odilon Redon et le milieu occultiste (1897-1915). París: Aux Amateurs de livres, 1987. ISBN 2905053259. 
  • Gubisch-Viñes, Nina (ed.); Virgili, Lluís (ed.). El Diari inèdit de Ricard Viñes: fragments relacionats amb Ravel, Debussy i Duparc. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1986. ISBN 8400063511. 
  • Gubisch-Viñes, Nina (ed.). Journal et correspondance, 1971. 
  • Viñes, Ricard. 'Tres aristócratas del sonido: Semblanzas de Claude Debussy, Erik Satie y Maurice Ravel. Buenos Aires: Suplemento Literario del Diario "La NAción", 1934.  (reeditat a Lleida per Ignacio M. Sanuy, 1949).

Obres sobre Ricard Viñes[modifica | modifica el codi]

  • Bernadó, Màrius (dir.). Ricard Viñes: el pianista de les avantguardes. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural, Museu d'Art Jaume Morera, 2007. ISBN 9788489781948. 
  • Korevaar, David. «The Ricardo Vines Piano Music Collection at the University of Colorado at Boulder». Notes: Quarterly Journal of the Music Library Association, 61, 2, desembre 2004.
  • Bergadà, Montserrat; Bernadó, Màrius i Gubisch-Viñes, Nina. Ricard Viñes i Roda (1875 - 1943). Testimoni d'un temps. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1994. ISBN 8460620239. 
  • Vallribera, Pere. Séverac i Viñes: breus comentaris sobre aquestes personalitats. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985. 
  • Séverac i Viñes: la trobada de dos genis al servei de la música. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985. 
  • Canals, Maria. Una vida dins la música: històries en rosa i negre. Barcelona: Selecta, 1970. 
  • Riera, Juan; Pujol, Emili. Ricardo Viñes, evocación. Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1968. 
  • Fargue, Léon-Paul. Portraits de famille; souvenirs. París: J.B. Janin, 1947. 
  • Sopeña, Federico. Ricardo Viñes. Lleida: Artes Gráficas Ilerda, 1945. 
  • Sopeña, Federico. «Ricardo Viñes (en el primer aniversario de su muerte)». Diario Arriba, º944.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Viñes i Roda