Ricardo Darín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Ricardo Darín
Marcozz.jpg
Nom real: Ricardo Alberto Darín
Naixença: 16 de gener de 1957 (1957-01-16) (57 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Origen: Argentina Argentina
Cònjuge/s: Susana Giménez (1979-1987)
Florencia Bas (1987-present)

Pàgina sobre Ricardo Darín a IMDb

Ricardo Darín (Buenos Aires, 16 de gener de 1957) és un actor, director i guionista argentí destacat per les seves interpretacions en pel·lícules com Nueve reinas, El hijo de la novia, Luna de Avellaneda, El aura, El secreto de sus ojos (guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa) i Carancho. Fent ús d'una naturalitat molt devastadora (que elabora amb complexa tècnica), catapulta cada personatge amb construccions molt diferenciades. És el germà gran de l'actriu Alejandra Darín.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ricardo Darín va néixer el 16 de gener de 1957 a Buenos Aires, provinent d'una família molt unida al món de l'espectacle. Amb deu anys, Darín debuta al teatre al costat dels seus pares, Ricardo Darín i Renée Roxana. Malgrat la seva notable tasca, Darín mai no va fer classes de teatre. Als setze anys aconsegueix una estabilitat dins del món de la televisió argentina en programes com "Alta Comedia" o "Estación Retiro". Sota les ordres de Alberto Migré, realitzador argentí de telenovel·les, aconsegueix una popularitat considerable en ser protagonista en algunes de les seves produccions.

En la dècada dels 80, i encara al costat de Migré, Darín salta definitivament a la fama com a part dels "galancitos", un grup de joves actors que van traslladar èxits televisius al món del teatre. Els galancitos aconsegueixen una fama increïble i milers de seguidors es reparteixen per tot Argentina, fent de cada representació un complet èxit. Lluny de quedar-se estancat en rols de galant, els 90 té el seu més gran triomf al món de la televisió com a còmic, compartint cartell al costat de Luis Brandoni en la sèrie "Mi cuñado", remake d'una sèrie de la dècada dels 60.

Malgrat el seu treball constant en el món de la televisió, Darín mai no abandona el teatre i continua realitzant obres com Sugar, Extraña pareja, Taxi, Algo en común i Art. Entra discretament al món de la pantalla gran apareixent en pel·lícules destinades, sobretot, al públic jove com He nacido en la ribera, Así es la vida, La rabona, Los éxitos del amor, La carpa del amor, La discoteca del amor o La canción de Buenos Aires. Intenta un canvi cap a un registre dins del món del cinema i arriben noves pel·lícules, El desquite, Revancha de un amigo o La Rosales, però el veritable èxit de Darín tardaria una mica més de temps a arribar.

La crítica es fixa en Darín i el lloa amb el seu paper al film Perdido por perdido, dirigida pel debutant Alberto Lecchi. Més tard participa a El faro, de Eduardo Mignogna i protagonitza El mismo amor, la misma lluvia de Juan José Campanella, sent una altra vegada el seu paper digne d'elogi. Però el seu salt definitiu l’aconsegueix amb el seu paper de Marcos, un lladre de poca importància en una Argentina que comença a agonitzar econòmicament, a la pel·lícula Nueve reinas. Darín brilla enormement en aquest film que coprotagonitza al costat de Gastón Pauls i aconsegueix, finalment, un nom de pes en la indústria cinematogràfica argentina.

Després del gran èxit de Nueve reinas Ricardo té un petit, però efectiu, paper el 2001 de nou a les ordres de Mignogna a la pel·lícula La fuga. Aquell mateix any seria protagonista de El hijo de la novia, al costat d'actors com Natalia Verbeke, Héctor Alterio o Norma Aleandro. La pel·lícula va ser un altre gran èxit de taquilla i crítica, portant-la a ser nominada com a "Millor pel·lícula de parla no anglesa" en l'edició de l'any 2002 dels Oscar.

En el 2004 va actuar en Luna de Avellaneda i a El aura va encarnar el rol d'un taxidermista amb memòria fotogràfica embolicat en un embolic del qual no volia formar part.

El 2006 li va ser concedida, al costat de Juan José Campanella la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, una concessió especial a persones de particulars mèrits.[1]

El 2007 va participar a XXY, que el mostra com l'acomplexat pare d'una adolescent de quinze anys hermafrodita. El mateix any, protagonitza i fa el seu debut com a director amb La señalcontinuant el projecte deixat a mitges per Eduardo Mignogna després de la seva mort.

El 2009 al costat de Soledad Villamil i Guillermo Francella protagonitza El secreto de sus ojos, pel·lícula dramàtica de Juan José Campanella, guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en la 82ª edició dels premis.

El 2010 s'estrena Carancho, pel·lícula que protagonitza al costat de Martina Gusmán sota la direcció de Pablo Trapero, personificant un poc escrupolós advocat. A més va tornar a treballar amb Susana Giménez per coprotagonitzar una sèrie de comercials de Frávega.[2]

El 2011 protagonitza al costat de Muriel Santa Ana i Ignacio Huang, Un cuento chino, pel·lícula de comèdia dirigida per Sebastián Borensztein, amb un gran èxit de taquilla a pocs dies de l'estrena. Aquest mateix any rep el Premi Konex de Platí al Millor Actor de Cinema i el Konex de Brillante a la Major Figura de l'Espectacle Argentí de la dècada 2001-2010.[3][4]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Ricardo a la Casa Rosada el 18 de març de 2010, durant la recepció de l'equip de El secreto de sus ojos.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Personatge Director
1969 La culpa Federico Ramírez
1972 He nacido en la ribera Miguel Notari Catrano Catrani
1977 Así es la vida Rogelio González Enrique Carreras
La nueva cigarra Fernando Siro
1978 La rabona Mario David
La fiesta de todos Sergio Renán
1979 Los éxitos del amor Fernando Siro
La carpa del amor Julio Porter
Juventud sin barreras Ricardo Montes
La playa del amor Ricardo Adolfo Aristarain
1980 La canción de Buenos Aires Juan González Fernando Siro
La discoteca del amor Eddie Ulmer Adolfo Aristarain
1981 Abierto día y noche Fernando Ayala
1983 El desquite Silvio Juan Carlos Desanzo
1984 La Rosales David Lipszyc
1986 The Stranger Clark Whistler Adolfo Aristarain
Te amo Germán Eduardo Calcagno
Expreso a la emboscada Tinent Lamas Gilles Béhat
1987 Revancha de un amigo Ariel Llanarte Santiago Carlos Oves
1993 Perdido por perdido Ernesto Vidal Alberto Lecchi
1998 El faro Andy Eduardo Mignogna
1999 El mismo amor, la misma lluvia Jorge Pellegrini Juan José Campanella
2000 Nueve reinas Marcos Fabián Bielinsky
2001 La fuga Domingo Santaló Eduardo Mignogna
El hijo de la novia Rafael Belvedere Juan José Campanella
Un tipo corriente) Samy Goldstein Eduardo Milewicz
2002 Kamchatka Papà "David Vicente" Marcelo Piñeyro
2004 Luna de Avellaneda Román Maldonado Juan José Campanella
2005 El aura Esteban Espinosa Fabián Bielinsky
2006 La educación de las hadas Nicolás José Luis Cuerda
2007 XXY Kraken Lucía Puenzo
La señal Corvalán Ricardo Darín
2008 Amorosa soledad Padre de Soledad Victoria Galardi - Martín Carranza
2009 El secreto de sus ojos Benjamín Esposito Juan José Campanella
El baile de la victoria Nicolás Vergara Grey Fernando Trueba
2010 Carancho Sosa Pablo Trapero
2011 Un cuento chino Roberto Sebastián Borensztein
El destino del Lukong Ricardo Darín Luca Abys
En fuera de juego Coco David Marqués
2012 Delirium Argentinum Ricardo Darín Carlos Kaimakamián
Elefante blanco Julián Pablo Trapero
Una pistola en cada mano G. Cesc Gay
Tesis sobre un homicidio Roberto Bermúdez Hernán Goldfrid
2013 Séptimo Patxi Amezcua

Telenovel·les[modifica | modifica el codi]

Any Telenovel·la Personatge Canal
1977 El tema es el amor El Trece
1978 Vos y yo, toda la vida Federico El Trece
1978 Una escalera al cielo Tito Canal 9
1980 Casa de muñecas Ivar Helmer El Trece
1981 Un día 32 en San Telmo Fernando Canal 9 (Argentina)
Me caso con vos Canal 9 (Argentina)
1982 El conventillo de la Paloma Canal 7
1983 Nosotros y los miedos El Trece
Compromiso El Trece
1984 Historia de un trepador El Trece
1987 Estrellita mía Juanjo Telefe
1989 Rebelde Alex Alonso Canal 9 (Argentina)
1991 Buenos Aires, háblame de amor Bruno Santoro Canal 7 (Argentina)
1993 Mi cuñado Federico "Chiqui" Fornari Telefe
1998 Chiquititas Eduardo Telefe
1999 La mujer del presidente Agustín Moyano Telefe
2000 Tiempo final Juan Telefe
Por ese palpitar América TV
2010 Para vestir santos Participación especial El Trece

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1982 - Hasta mañana, si Dios quiere
  • 1984 - Extraña pareja
  • 1985 - Taxi
  • 1986/1987 - Sugar
  • 1990 - Rumores
  • 1991 - Necesito un tenor
  • 1994/1995 - Pizzaman
  • 1995/1996 - Algo en común
  • 1998/2004 - Art
  • 2003 - La madre de… (voz en off)
  • 2005/2006 - Art
  • 2008/2009/2010 - Art

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • Ciudadano ilustre de la Ciudad de Buenos Aires 2011
  • Cóndor de Plata
    • 2000 Millor actor protagonista per: El mismo amor, la misma lluvia
    • 2001 Millor actor protagonista per: Nueve reinas
    • 2002 Millor actor protagonista per: El hijo de la novia
    • 2006 Millor actor protagonista per: El aura
    • 2010 Millor actor protagonista per: El secreto de sus ojos
  • Festival de Cine Latinoamericano de Biarritz
    • 2001 Millor actor per: Nueve reinas
  • Premi Sant Jordi
    • 2000 Millor actor estranger per: Nueve reinas
    • 2001 Millor actor estranger per: La fuga
    • 2002 Millor actor estranger per: El hijo de la novia
  • Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
    • 2004 Millor Actor por: Luna de Avellaneda
  • Premis Clarín
    • 2000 A la Figura de l’any
    • 2000 Millor actor per: Nueve reinas
    • 2005 Millor actor per: El aura
    • 2009 Millor actor per: El secreto de sus ojos

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricardo Darín Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema